Resultats de la cerca

Vida i obra Militar i alcaid del castell de Bellver de Cerdanya Un sonet liminar seu figura en el llibre de Lluís de Peguera, Pràctica, forma i estil de celebrar Corts generals en Catalunya Barcelona 1632 Poeta famós a l’època, en conservem una dotzena de composicions inèdites en català, generalmentde caràcter satíric, en diversos manuscrits Vicent Garcia li dedicà un sonet humorístic Bibliografia Rossich, A i Valsalobre, P 2006, p 140-151 Vegeu bibliografia

Desenvolupament enciclopèdic Es conserva fragmentària 849 versos de l’inici en un únic testimoni manuscrit ms 308 BC, sense nom d’autor i sense títol Es basa en esquemes de la comèdia clàssica, essencialment en el del conflicte entre l’amo i el criat, tot i que només conservem el plantejament de l’acció, la qual s’esdevé en una finca rural La comicitat sorgeix de la contradicció entre els propòsits dels personatges principals i les seves realitzacions concretes l’amo Cas, conservador, primerament enèrgic, però finalment poruc i el criat principal Cornei, aventurer en un principi…

Desenvolupament enciclopèdic És una novella d’entreteniment de difusió popular, amb un argument reblert d’aventures meravelloses i ingènues, que explica els amors i les peripècies de Partinobles, comte de Bles, i de Melior, emperadriu de Constantinoble, amb un argument que recorda l’episodi mitològic de Psique i Amor Tingué un públic català fidel al llarg de tota l’edat moderna La primera edició catalana coneguda és la de Tarragona del 1588, amb el títol Història de l’esforçat cavaller Partinobles , que es presenta com a procedent d’una versió castellana Després, i fins el 1866, veié vint-i-…

Vida i obra Regidor perpetu de l’Ajuntament de Barcelona des del 1744 El títol de marquès de Llió li fou concedit per Lluís XV de França el 1749 i revalidat per Ferran VI el 1752 Estudià a Barcelona i després emprengué una sèrie de viatges per Europa, dels quals deixà una relació escrita que no conservem El 1729 figura entre els membres que constitueixen l’Acadèmia de Barcelona, dins la qual fou una figura important aconseguí que Ferran VI n’aprovés els estatuts 1752, tingué molt a veure amb l’embranzida que experimentà la institució aquests anys i fou autor d’un destacat treball…

L’església de Sant Pere de Salselles fou donada l’any 948 al monestir de Santa Maria de Ripoll pels marmessors del testament d’Oliba, fill del bisbe Radulf d’Urgell En aquesta donació es confirma el caràcter parroquial de l’església de Sant Pere i, situada dins el pagus de Lluçà Pago Luzane , n’esmenta els límits les rieres de Lluçà i Merlès, el lloc de Comià, el camí de Vila d’Heures i els llocs de Puig de Flanídia i Castellar La documentació del segle X del monestir de Ripoll, i sobretot els preceptes i butlles, n’esmenten la vinculació el precepte del rei Lotari del 982 i la butlla del…

Situació Església desafectada, convertida en habitatge, dins el nucli de la població ECSA - J Pahissa L’antiga església de Sant Pere de Son és situada a uns 100 m a ponent de l’església parroquial del Sant Just i Sant Pastor, dins el nucli urbà de Son JAA Mapa 33-9181 Situació 31TCH440207 Història No hem trobat referències documentals concretes d’aquesta església, que devia estar supeditada a la propera parroquial de Sant Just i Sant Pastor MLlC Església L’església de Sant Pere de Son fou desafectada en una data incerta i convertida en rectoria, i actualment és una casa particular, de manera…

El nucli de Vinaixa s’alça al sector meridional del terme, a 479 m d’altitud, a l’esquerra de la riera de Brugosa Com el seu topònim indica derivat del nom propi ibn ‘Ayša, el lloc de Vinaixa constituí segurament un assentament musulmà, integrat al territori de la fortalesa de Siurana Tanmateix, la primera menció escrita que conservem del lloc és posterior a la conquesta definitiva de Lleida 1149 La colonització efectiva d’aquest assentament no tingué lloc fins l’any 1151, moment en què Ramon Berenguer IV va confirmar als homes de Tàrrega que vivien al puig de Vinaixa l’esmentat…

Situació Façana de ponent d’aquesta església parroquial ECSA - M Catalán L’església parroquial d’Albesa és situada al mig del nucli antic de la població Mapa 32-14359 Situació 31TCG055249 Història La primera notícia que tenim sobre les esglésies d’aquesta població data del 1091, any en què el comte d’Urgell Ermengol IV i la seva esposa Adelaida donaren a la canònica de Santa Maria de Solsona les esglésies que es construïssin als castells de Llorenç, Castelló i Albesa Pocs anys després, el 1102, el comte d’Urgell Ermengol V feu una àmplia donació a Santa Maria de la Seu i al bisbe Ot i els…

Aquest castell s’alçava al costat de l’ermita de la Mare de Déu del Castell, al cim del rocam que domina el poble El topònim Rivert és conegut des de l’any 923 és parla ja en aquesta data dels homes de Rivert A la darreria del segle X Rivert constituïa un territori diferenciat dels veïns termes dels castells de Toralla i Salàs els alous que és debatien entre els homes de Salàs i el monestir de Sant Genís de Bellera en un judici comtal tingut lloc l’any 995 es trobaven “ in apenditio de castro Toralia et in apenditio de Reverte et in apenditio de Salasse, in loco que dicitur Cencui et in rio…

El nucli actual d’Almenar, dominat per les ruïnes del castell, és a 329 m d’altitud sobre un escarpament rocós del marge dret de la Noguera Ribagorçana Com el topònim indica, Almenar va rebre el nom d’una antiga al-manara andalusina o torre de comunicacions i vigilància, esdevinguda més tard un castell La primera menció escrita que conservem del castell és encara de ple període andalusí, concretament del moment en què el Cid va prendre l’antic castell d’Almenar a al-Mundir de Lleida per compte d’al-Mu’tamin de Saragossa per tal de pressionar les fronteres del districte de Lleida…