Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Lluïsa Carlota de les Dues Sicílies
Història
Infanta d’Espanya.
Filla del rei Francesc I de les Dues Sicílies i de la infanta Maria Isabel d’Espanya Es casà amb el seu oncle matern, l’infant Francesc de Paula D’idees progressistes, participà en el cop d’estat que produí l’entrada al govern de Zea Bermúdez Hom li atribueix una cèlebre bufetada a Calomarde, que conspirava a favor dels carlins
Un ministre del Govern brasiler dimiteix per acusacions de corrupció
Romero Jucá, ministre de Planificació del Brasil, dimiteix el càrrec després de fer-se públiques unes gravacions en les quals presumptament conspirava per obstruir la investigació de l’escàndol de Petrobras El dia 31, dimiteix també el ministre Anticorrupció, Fabiano Silveira, per una filtració similar Ambdós formaven part del nou govern provisional presidit per Michel Temer, que el dia 12 va substituir la presidenta, Dilma Rousseff, a la qual el Parlament va forçar a dimitir per tal que fos jutjada pel "cas Petrobras"
el Dos de Maig
Història
Motí popular madrileny (1808) que fou la guspira que encengué la guerra contra Napoleó.
La llibertat de Godoy, l’anada d’alguns membres de la família reial a França i el mal comportament de les tropes imperials d’ocupació indignaven el poble de Madrid Entre els elements militars de la guarnició espanyola, animats pels capitans Luis Daoíz i Pedro Velarde, hom conspirava contra els invasors Mentrestant circularen ordres secretes perquè el dia 2 de maig sortissin de Madrid la reina d’Etrúria, l’infant Antoni president de la Real Junta de Gobierno i l’infant Francesc de Paula De bon matí d’aquella diada, escamots d’homes armats s’aplegaven davant el palau En veure que s…
Ricard I d’Anglaterra

Ricard I d’Anglaterra
© Fototeca.cat-Corel
Història
Rei d’Anglaterra (1189-99).
Fill i successor d’Enric II i d’Elionor d’Aquitània Volenterós i turbulent, de gran braó en el combat i d’una força hercúlia, ho fiava tot a l’espasa Empès per Felip August de França, es revoltà tres vegades contra el seu pare Tot seguit que fou rei, s’apressà a preparar 1189-90 una croada a Terra Santa, la tercera croada , de la qual fou l’heroi conquerí Xipre, contribuí decisivament a la conquesta de Sant Joan d’Acre 13 de juliol de 1191, derrotà Saladí i, si no pogué prendre Jerusalem, almenys pactà el dret per als cristians de peregrinar-hi De retorn a Anglaterra, on el seu germà Joan…
Catilinàries
Història
Conjunt de quatre discursos llatins pronunciats (63 aC) per Marc Tul·li Ciceró, aleshores cònsol de Roma, contra Luci Sergi Catilina, que conspirava contra la república, amb complicitats o benevolences molt poderoses (Cras, Cèsar, etc).
Mancat del poder personal suficient per a atacar Catilina abans que aquest es comprometés definitivament, pronuncià la primera Catilinària — que comença amb el famós Quousque tandem — al senat el 8 de novembre, i induí Catilina a fugir de Roma La segona fou pronunciada el 9 de novembre al fòrum per informar el poble La tercera, pronunciada el 3 de desembre també al fòrum, explica la detenció dels conjurats que havien restat a Roma La quarta, pronunciada el 5 de desembre al senat, decidí la condemna a mort dels conjurats Retocades pel mateix Ciceró, foren publicades el 60 aC i figuren entre…
Roma

Els límits orientals de Roma incloïen Síria, Palestina i Egipte (teatre romà de Palmira, Síria)
Dan (CC BY-SA 2.0)
Història
Nom que designa l’estat format a partir de la ciutat de Roma, els territoris que successivament incorporà i la civilització a què donà lloc.
Convencionalment, hom n’estableix els límits temporals entre el 753 aC data de fundació de la ciutat segons la tradició llegendària i el 476 dC, any de la deposició de Ròmul Augústul, darrer emperador romà d’Occident En la seva màxima expansió, el territori dominat i colonitzat pels romans circumdava la Mediterrània, des de l’estret de Gibraltar fins a la mar Roja, incloent-hi totes les illes, les penínsules Ibèrica, Itàlica bressol de la seva expansió i Balcànica, i el litoral del N d’Àfricà Vers el N, el domini romà arribà fins als dos terços meridionals de l’illa de la Gran Bretanya i, al…
Maig 2016
Diumenge 1 Focs devastadors al Canadà Un avió dels serveis forestals del Canadà detecta a uns 15 km de Fort McMurray, al nord de la província d’Alberta, el primer focus d’un incendi que s’estén ràpidament Al llarg de tot el mes de maig han de ser evacuades unes 90000 persones i més de 2000 cases i empreses han de ser desallotjades La majoria dels pous de petroli de la zona aturen l’activitat El 4 de juliol l’incendi és declarat sota control, però es preveu que la completa extinció duri mesos L’àrea cremada és d’uns 6000 km 2 i els danys s’avaluen en uns 3200 milions d’euros Manifestacions del…
Partit Conservador
Partit polític
Denominació usual del Partit Liberal-Conservador, la principal formació dinàstica que organitzà la Restauració.
Els orígens Va néixer com una plataforma de suport al retorn de la dinastia dels Borbons Alfons XII, després de la Revolució del 1868 Liderat per Antonio Cánovas del Castillo a partir del 4 d’agost de 1873 i amb el model del Círculo Liberal Alfonsino madrileny, el partit s’estructurà de manera progressiva fins que celebrà l’assemblea de notables del 20 de maig de 1875, en què es pot considerar constituït definitivament Aleshores, la seva missió principal fou endegar el sistema polític de la Restauració “sistema canovista” L’assassinat del líder, el 1897, assenyalà l’inici de la llarga…
Les interpretacions anglosaxones de Lluís Companys
La consideració que Lluís Companys valgué als seus contemporanis anglosaxons ocupa un ventall que va des de l’admiració com a líder polític de Catalunya fins a la indignació davant del que s’entenia com a subordinació als anarquistes Com es podia esperar, l’admiració generalment es troba en els escrits dels observadors, tant britànics com nord-americans, amb un mínim de coneixement de Catalunya i d’afecte vers el país Les crítiques més acerbes tendeixen a procedir dels diplomàtics conservadors, sobretot dels representants de la Gran Bretanya Atès que els britànics tenien…
Un període d’incerteses personals i polítques (1923-1931)
Acabada el 1918 la Gran Guerra, de la qual Espanya, i molt especialment Catalunya, es va beneficiar en fornir de productes una Europa que matava i moria a les trinxeres de Flandes, va començar un període de crisi per al nostre país, incapaç d’adaptar-se a la pau, durant la qual el Vell Continent va recuperar, i modernitzar, la indústria civil després de quatre anys d’esforç bèllic Els beneficis obtinguts en aquests anys de conflicte no van ser reinvertits, de manera que el món laboral no notà la bonança econòmica i començà a patir la crisi, reflectida en una creixent tensió social entre la…