Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
carboni 14
Química
Núclid radioactiu natural del carboni: vida mitjana = 5.580 anys.
És format contínuament en l’atmosfera per acció dels neutrons que provenen dels raigs còsmics sobre el nitrogen la seva desintegració és produïda segons la reacció totes dues reaccions tenen lloc a igual velocitat, i, per tant, la proporció de carboni 14 dins el diòxid de carboni atmosfèric es manté constant Les plantes absorbeixen per fotosíntesi el gas carbònic atmosfèric en conseqüència llurs hidrats de carboni contenen els núclids 12 i 14 en proporció constant mentre les plantes viuen Quan es moren, la proporció carboni 14/carboni 12 disminueix per desintegració del núclid 14 cada 5580…
Pont de Sant Antoni (La Maçana)
Art romànic
Situació Vista del pont, un dels dos que habitualment han estat considerats romànics a Andorra Fou construït sobre el camí ral d’Andorra la Vella a la Maçana, al costat de la capella de Sant Antoni JM Ubach En el meravellós paisatge que forma la gran fondalada de la gorja de la Grella o de Sant Antoni, en un indret profundament engorjat entre parets de pedra que ha construït la mateixa natura i la densa vegetació de la ribera, hi ha el pont de Sant Antoni, un dels més típics de les Valls d’Andorra, antigament pas obligat per arribar a la Maçana des d’Andorra la Vella El pont es troba damunt…
Púrpura trombocitopènica idiopàtica
Patologia humana
Definició L’anomenada púrpura trombocitopènica idiopàtica o malaltia de Werlhoff constitueix una alteració d’origen desconegut que es caracteritza per una destrucció anormal de les plaquetes sanguínies i l’aparició d’hemorràgies consegüent que aquest fet comporta El nom que rep aquesta alteració fa referència a les característiques principals que presenta Així, es refereix a una manifestació típica, la púrpura , és a dir, l’aparició de taques moradenques en la pell, degudes a l’extravessament de sang en el teixit subcutani El nom de trombocitopènica correspon a trombòcit o plaqueta i a penia…
cant gregorià
Música
Repertori de cants litúrgics utilitzats per l’Església cristiana d’Occident des de l’Edat Mitjana.
Les seves melodies, exclusivament vocals, són escrites a una sola veu sobre textos llatins Pren el seu nom de Gregori I, papa entre els anys 590 i 604, a qui la tradició iniciada per Joan el Diaca segle IX n’atribuí la composició Tot i que aquesta atribució és poc fiable, la iconografia cristiana acostuma a representar Gregori I recollint les melodies directament de l’Esperit Sant, que, en forma de colom, les hi dicta a l’orella Aquesta llegenda gaudí d’un gran predicament durant l’època medieval Si bé el paper de Gregori en la composició del repertori musical és dubtós, sí que és cert que…
Les cases fortes
Art gòtic
Entre els masos i els castells, amb característiques de fortalesa i a la vegada de cases residencials, hi havia arreu del país les domus o cases fortes, anomenades així sobretot a partir dels segles XII i XIII Inicialment, hi predominava l’aspecte defensiu i per això són anomenades turres , fortitudines i fins castra , bé que aquests eren petites fortaleses, estratègicament situades, però sense terme propi ni jurisdicció i integrades dintre els límits d’un castell termenat Més tard, sobretot en època del gòtic, prevaldrà el nom de domus i en algun cas el d’“estai” o “stadi”, amb el sentit de…
Julià Ribera i Tarragó
Historiografia catalana
Historiador, arabista i musicòleg.
Vida i obra Dedicat a l’estudi de la cultura i les institucions àrabs, fou també un intellectual preocupat per qüestions com la pedagogia o l’estatut científic de la història Era fill d’una família de propietaris i comerciants de taronges a la Ribera del Xúquer, i estudià a les Escoles Pies i a la Facultat de Dret de València En aquesta ciutat, es vinculà molt aviat a les institucions educatives i a la Institució Lliure d’Ensenyament ILE D’aquí deriva, potser, la seva actitud oberta a tota innovació cultural i del mètode científic A Madrid prosseguí els estudis universitaris, ara orientats a…
Els Països Catalans en el període revolucionari
Catalans, valencians i mallorquins, sd AHC Durant el període comprès entre les darreres dècades del segle XVIII i mitjan segle XIX, la trajectòria històrica dels països de parla catalana —que no formaven una realitat institucionalitzada políticament— estigué dominada per una contradicció ben evident L’emergència del capitalisme accentuà perceptiblement les relacions comercials i humanes entre ells El creixement del capitalisme, per lent i insegur que fos, es traduí en especialitzacions productives molt variades i en intercanvis interregionals més accentuats, com posa de manifest Carles Manera…
L’època dels nous moviments socials
Definir una època tan concreta com la dels nous moviments socials no pot sorprendre ningú Bé que els processos històrics quasi mai no tenen una cronologia tan precisa, hi ha moments en què els canvis es precipiten i adquireixen força suficient per a caracteritzar períodes de llarga durada Uns pocs exemples poden illustrar-ho Va ser en aquest període 1900-30 que el catalanisme assolí la maduresa suficient per a participar en les eleccions, prou vitalitat per a diferenciar-se segons tendències i per a, fins i tot, tenir un paper molt actiu en la política espanyola és per tot això que es…
Poblament i estructures agràries
Es desconeix quines van ser, al segle VIII, les modalitats d’implantació dels conqueridors àrabs i berbers als actuals Països Catalans Els territoris on el domini musulmà es perllongà, d’una manera permanent, fins als segles XII i XIII són els de les actuals províncies espanyoles de Lleida, Tarragona, Castelló, València, Alacant i les “Illes Orientals” de l’Àndalus Cal incloure Múrcia en aquest grup, ja que la seva història està molt vinculada a la de València i afavorirà un millor coneixement de la regió de València i de les Balears Com que no es disposa de gaire informació sobre el…
El poblament amfíbic dels Països Catalans
El poblament amfíbic del territori continental El poblament d’un territori emergit qualsevol i, en aquest cas, d’un territori continental, és condicionat per múltiples factors, que es refereixen, bàsicament, a aspectes tant del passat com del present cal considerar tant la paleogeografía i la paleoclimatologia, canviants en el decurs de la història de la regió estudiada, com les fluctuacions recents del clima i les condicions ecològiques actuals, a més de la forta i de vegades subvalorada influència de l’activitat humana sobre les poblacions L’origen del poblament Factors històrics La…