Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
contracant
Música
Melodia subordinada al cant, però que presenta un interès melòdic.
En la percepció de l’oïdor, el contracant ocupa un pla intermedi entre la part principal i l’acompanyament La paraula contracant es pot aplicar tant a la melodia secundària d’una obra vocal com a la d’una obra instrumental, ja que, tot i que no sempre es pot executar amb la veu, el seu caràcter cantable l’aproxima a l’execució cantada
contracant
Música
Contrapunt destinat a acompanyar una melodia; es tracta d’un tema lliurement associat al tema principal.
Valentí Gómez i Oliver
Literatura catalana
Poeta, narrador, traductor i crític.
Professor universitari i director de l’Observatori Europeu de Televisió Infantil Com a poeta són destacables els tres reculls de plantejament temàtic i formal original Selva endins 1993, XLIX sonets d’amor i contracant amorós 1997 i La realitat poètica un any voltant pel món 2000 L’any 1993 aparegué la versió catalana de la seva única novella, L’ull del faraó , publicada originalment en italià i escrita en collaboració amb l’egiptòleg, príncep Boris de Rachelwiltz En narrativa ha publicat Invocacions 2007, amb Miquel de Palol Resident a Itàlia des del 1960, és autor de dues…
frottola
Música
Tipus de cançó profana, antecessora del madrigal, pròpia dels cercles aristocràtics del nord i el centre d’Itàlia -especialment Màntua i Ferrara- del final del segle XV i el principi del XVI.
El seu contingut literari es basava en la poesia amatòria i en ocasions la poesia satírica Les formes poètiques que adoptava eren, generalment, la barzelletta la més popular, l’oda, el capitolio i l' strambotto , i més tard també la canzone i el soneto Des del punt de vista musical, la frottola era composta, generalment, per a quatre veus, d’estil primer bàsicament homofònic i, posteriorment, més contrapuntístic D’harmonia senzilla i diatònica, la veu superior era la més important i, el baix, el contracant principal, mentre que les veus de contralt i tenor tenien la funció de…
Susanna Rafart i Corominas
Literatura catalana
Poeta, narradora, crítica i traductora.
Filòloga i professora, ha publicat les narracions infantils Els gira-sols blaus 1993 i El pirata 101 1995, i els llibres de poesia Olis sobre paper 1996, premi Senyoriu Ausiàs Marc 1995, A cor què vols 1997, Reflexió de la llum 1999, premi Ciutat d’Olot-Joan Teixidor 1998, Jardins d’amor advers 2000, premi Ciutat de Palma-Joan Alcover 1999, Pou de glaç 2002, premi Carles Riba 2001, Retrat en blanc 2004, Baies 2005, premi Cavall Verd de poesia, Molí encès 2005, L’ocell a la cendra 2010, La mà interior 2011, La llum constant 2013, En el teu nom 2015, Beatriu o la frontera 2019, D’una…
,
contra-
Música
Del llatí contra, prefix que denota oposició o reciprocitat (contrapunt, contratenor), duplicació o reforç (contraexposició), segon lloc en categoria o grau (contrasubjecte, contracant, contramelodia), imitació (contrafactum) o tessitura una octava més greu (contraoctava, contrabaix, contrafagot).
Alguns dels exemples citats poden pertànyer a més d’una categoria
contrapunt

Exemple 1 a i b
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
Combinació de línies musicals simultànies en un tot orgànic.
El fenomen contrapuntístic es basa en la capacitat de l’oïda per a percebre, de manera distinta, diferents fenòmens musicals combinats sense perdre de vista la combinació mateixa Així, l’oïda distingeix la melodia i l’acompanyament d’una cançó, o les dues veus que formen un cànon, sense deixar de sentir-ne la suma, és a dir, la cançó o el cànon La capacitat de combinar de manera simultània diferents elements en un tot orgànic és un dels trets més distintius de la música, que segurament no té un equivalent en les altres arts Exemple 1 c i d © Fototecacat/ Jesús Alises D’altra banda, es…
Els balls populars moderns
Els balls de saló del segle XVIII al XX Els repertoris de ballables de parella que es programen en un ball amb motiu d’una festa major, una revetlla, un ball de cap d’any o de Carnaval, o qualsevol diumenge a la tarda, en un passat més o menys recent, estan formats per gèneres que es poden agrupar en tres grans famílies els de procedència europea, els vinguts de l’Amèrica del Nord i els llatinoamericans Aquesta triple procedència resumeix la història dels ballables de parella a Catalunya els dos segles darrers, l’acumulació de totes les influències…