Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans contra Turquia i Espanya
El Tribunal Europeu dels Drets Humans TEDH condemna Turquia per vulneració de drets fonamentals al diputat i dirigent kurd Selahattin Demirtaş, copresident del Partit Democràtic dels Pobles HDP, empresonat des del 2016, i n’ordena l’alliberament El mateix dia el TEDH condemna també l’Estat espanyol en donar la raó a l’activista espanyol Agustín Toranzo, condemnat el 2011 per un tribunal després d’haver acusat dos policies d’haver-lo torturat
Friedrich Karl Otto Dibelius
Cristianisme
Teòleg luterà alemany.
Membre actiu de la resistència contra el nazisme, fou membre destacat de la Bekennende Kirche, bisbe de Berlín 1945-66, president de l’Església evangèlica alemanya 1949-61 i copresident del Consell Ecumènic de les Esglésies 1954-61 Entre les seves obres cal destacar Vaterunser Umrisse zu einer Geschichte des Gebets ‘Parenostre Esbós per a una història de l’oració’, 1903 i Obrigkeit ‘Autoritat’, 1963, que, per la seva crítica dels totalitarismes, li portà dificultats per part del règim socialista de la República Democràtica Alemanya
Ana Patricia Botín renuncia a les seves responsabilitats executives al BSCH
El Banco Santander Central Hispano BSCH, que es va constituir al mes passat, pateix el seu primer contratemps amb la renúncia d’Ana Patricia Botín al càrrec de consellera o directora general Botín seguirà com a consellera i membre de la comissió executiva del banc, però sense responsabilitats executives Després de la marxa del seu germà Emilio, el 1998, Ana Patricia era l’única dels sis fills d’Emilio Botín, actual copresident del BSCH, que seguia ocupant càrrecs de responsabilitat al Banco Santander, fundat per un avantpassat seu el 1857
Daniel Cohn-Bendit
Política
Anarquista francès d’origen alemany.
Líder estudiantil, el 1968 creà un moviment àcrata a la Universitat de Nanterre i fou un dels promotors dels Fets de Maig d’aquell any Expulsat de França, s’installà a Frankfurt, on s’establí de llibreter i es vinculà al moviment ecologista dels Verds El 1984 ingressà a Die Grünen, el partit ecologista alemany, dins del qual s’alineà amb el corrent anomenat realista Detingué diversos càrrecs públics per aquesta formació Des del 1994 és parlamentari el 1994 pels ecologistes alemanys, el 1999 pels francesos i el 2004 novament pels alemanys, i el 2002 fou elegit copresident del…
Joan Palau Francàs

Joan Palau Francàs
MUSEU COLET
Esport general
Dirigent de l’esport adaptat.
Impulsor de l’esport paralímpic a Catalunya i a Espanya, fou president de la Federació Espanyola d’Esports per a Persones amb Discapacitat Física i vicepresident del Comitè Paralímpic Espanyol El 1958 liderà el complex assistencial Llars Mundet, que acollia persones amb discapacitat i on s’iniciaren les primeres competicions esportives de l’Estat Treballà també per a la creació de la Federació Espanyola d’Esports de Minusvàlids, fundada l’any 1968 El 1971 en fou vicepresident i, el 1988, president fins a la seva mort En crear-se el Comitè Paralímpic Espanyol 1995, formà part del seu Comitè…
Ramon Torrella i Cascante

Ramon Torrella i Cascante
© Fototeca.cat
Cristianisme
Eclesiàstic i ecumenista.
Enginyer tèxtil, ingressà al Seminari de Barcelona i fou ordenat de sacerdot el 1953 Féu estudis de sociologia i es doctorà en teologia a Roma 1958 amb la tesi L’humà i el diví en l’Església Alguns aspectes del reformisme catòlic contemporani Fou consiliari de la JOC a Barcelona, de tot l’estat i d’Europa i rector del Seminari de Barcelona 1966-68 President de la nova Facultat de Teologia 1967 i bisbe auxiliar de Barcelona 1968, Pau VI el nomenà vicepresident del Consell de Laics i de la Comissió Pontifícia Justícia i Pau 1970 i del Consell Pontifici “Cor Unum” 1971 El 1975 fou nomenat…
Michel Platini

Michel Platini
© Comunitat Europea/Berlaymont
Futbol
Futbolista i dirigent esportiu francès.
Fill de pares italians, del Piemont, installats a França Destacà des de ben jove per la seves habilitats físiques, tècniques i estratègiques Començà la carrera esportiva formant part de l’equip de tercera divisió AS Joeuf, que dirigia el seu pare 1966 Debutà professionalment amb el Nancy 1973-79, i obtingué la Lliga Francesa de 1981 amb el club Saint Étienne El 1982 fitxà per la Juventus de Torí, equip amb el qual obtingué la Lliga i la Copa d’Itàlia, la Copa d’Europa, Recopa i Supercopa d’Europa, i la Copa Intercontinental Fou el primer guanyador de la Pilota d’Or tres anys consecutius 1983-…
Arturo Virosque i Ruiz
Economia
Empresari.
El seu pare, Arturo Virosque i Ortolà, creà el 1939 l’empresa de transports Virosque, en la direcció de la qual el succeí i a la qual donà un gran impuls des del final dels anys seixanta com a Grupo Virosque, en les branques del transport, la logística, grues i distribució Posteriorment els seus fills Arturo i Carlos Virosque Verdú el rellevaren en la direcció de l’empresa Ocupà també càrrecs de gran rellevància en institucions valencianes, molt especialment a la Cambra de Comerç de València, a la qual contribuí a donar una gran projecció i que presidí del 1995 al 2010 Fou també fundador del…
Macià Alavedra i Moner
Macià Alavedra i Moner
© AVUI/R. SOLÀ
Política
Polític.
Fill del poeta Joan Alavedra , passà una part de la infantesa a l’exili francès Posteriorment retornà a Catalunya i es llicencià en dret per la Universitat de Barcelona Treballà com a assessor jurídic en l’empresa privada Copresident d’ Esquerra Democràtica de Catalunya , partit del qual fou cofundador, el 1977 fou elegit diputat al Congrés espanyol dins el Pacte Democràtic per Catalunya, i reelegit el 1979, ara per Convergència Democràtica de Catalunya El 1978 fou un dels membres de l’anomenada Comissió dels Vint que redactà l’avantprojecte de l’ Estatut d’Autonomia de…
Ingvar Gösta Carlsson
Política
Polític suec.
Estudià a Lund ciències polítiques i s’afilià molt jove al Partit del Treball Collaborà amb el president del govern Tage Fritjof Erlander i presidí l’organització juvenil del partit Fou ministre d’Educació en el primer govern d’Olof Palme i vice-primer ministre i, després de les eleccions de la tardor del 1985, ministre de Medi Ambient Després de l’assassinat de Palme febrer del 1986 fou considerat pel partit el candidat més idoni per substituir-lo tant a la presidència del govern com a la direcció de la socialdemocràcia Seguí a partir d’aleshores les directrius de Palme, particularment pel…