Resultats de la cerca
Es mostren 127 resultats
Els coralls freds o coralls blancs
Detall d’una colònia de Dendrophyllia cornigera recollit a les parets del canyó del cap de Creus, a 300 m de fondària Andrea Gori La paraula corall sol associar-se als coralls tropicals que formen esculls, majoritàriament en aigües superficials amb temperatures superiors a 20 °C durant tot l’any Però des de fa temps es coneix un altre tipus de coralls, que viuen a temperatures inferiors a 11 °C els anomenats coralls freds , o coralls blancs , que es troben a partir de 100 m de fondària i dominen les comunitats del talús continental fins a…
lagun
Hidrografia
Llacuna, d’aigua salada, dels atols o esculls anulars formats completament per coralls.
En el fons del lagun hi ha zones calcàries procedents de l’erosió dels coralls, així com pinacles de corall viu que assoleixen com a màxim el nivell de la baixamar Les profunditats dels laguns oscillen de 50 a 80 m
fotosuspensívor | fotosuspensívora
Ecologia
Dit de l’organisme resultant de la simbiosi entre algues unicel·lulars (cianofícies i zooxantel·les) i animals suspensívors.
Són suspensívors i poden fer la fotosíntesi alhora Els coralls hermatípics en són els representants més coneguts
Els esculls coral·lins
Les selves oceàniques Els esculls corallins són un cas especial de bioherms o estructures de carbonat càlcic d’origen biològic, resistents a l’onatge Formacions marines com aquestes s’originen dels esquelets cimentats d’organismes vius coneguts com a hermatípics , o formadors d’esculls, i de les seves restes mortals Hi ha esculls construïts per diverses menes d’organismes hermatípics com ara les ostres, els gasteròpodes vermètids, els poliquets serpúlids, les algues del coralligen, particularment rodòfits, els hidrozous i els coralls Aquests últims són, de molt, els més estesos,…
llàntia
Zoologia
Braquiòpode de l’ordre dels testicardins, de la família dels terebratúlids, de conquilla oval, llisa i transparent, de 3 a 4 cm de llargada.
Habita sobre conquilles de molluscs i restes de coralls, a partir dels 100 m de profunditat N'hi ha a la Mediterrània
mil·lepora
Zoologia
Gènere de cnidaris colonials de la classe dels hidrozous, de la família dels mil·lepòrids, proveïts d’un exoesquelet calcari massís, la superfície del qual presenta milers de petites fosses, on s’allotgen els pòlips.
Habiten les aigües tropicals costaneres de l’Atlàntic i del Pacífic, i són un dels components de les formacions corallines A causa de llur poder urticant, hom els anomena també coralls de foc
modular
Ecologia
Dit de l’organisme que creix per formació repetitiva d’un cert nombre d’unitats bàsiques de construcció anomenades metàmers.
Les plantes i alguns tipus d’animals, com els briozous, els hidraris i els coralls, són organismes modulars A les plantes, els mòduls són les agrupacions de metàmers que formen, per exemple, una branca, un borró o, en general, tot allò que es produeix fins que el meristema apical n'atura el creixement
rudistes
© Fototeca.cat
Paleontologia
Grup de lamel·libranquis de closca robusta i asimètrica, que aparegueren al Juràssic superior i foren particularment abundants al Cretaci, a la fi del qual s’extingiren.
Una de les valves tenia habitualment forma de paperina i es fixava al fons marí L’altra servia d’opercle Aquests animals es troben agrupats en colònies en companyia de coralls i algues i sembla que, en molts casos, formaven edificis semblants als actuals esculls barrera o esculls de franja Algunes famílies són particularment importants al vessant sud dels Pirineus regió de Tremp
Els organismes dels canyons submarins
La plataforma i el talús continentals de les costes catalanes són tallats per diversos canyons submarins, que els pescadors anomenen recs Comuniquen les aigües somes amb els fons abissals i molts acaben en canals submarins Els més destacats són, de nord a sud, el de cap de Creus, el de Palamós, el de Blanes, el del Foix i el de Tarragona Paret d’un canyó submarí amb colònies de corall blanc Madrepora oculata i una abundant fauna de molluscs bivalves i braquiòpodes S’hi aprecia l’abundància de krill , abundant a les parets dels canyons, cosa que fa que hi vinguin les balenes, que, en la…
diodòntids
Ictiologia
Família de peixos osteïctis de l’ordre dels tetraodontiformes.
De cos globós i de pell gruixuda, recoberta d’espines llargues o curtes, tenen dilatable l’estómac, que es pot omplir d’aire o d’aigua, de tal manera que resten inflats, amb les espines erectes, la qual cosa els serveix de defensa i els dóna l’aspecte d’eriçons Viuen a les mars càlides de l’Atlàntic i l’Índic, i s’alimenten de coralls i molluscs El representant més típic és el peix eriçó
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina