Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
Els cormòfits fòssils
L’evolució dels vegetals al llarg dels temps geològics De la mateixa manera que hom pot atribuir els estrats a períodes diferents segons que la fauna fòssil que contenen sigui més o menys evolucionada, també poden datar-se els estrats i assignar-los una determinada antiguitat a partir dels vegetals fòssils que hi apareixen Per similitud amb les tradicionals eres geològiques establertes segons les restes fòssils d’animals que contenen les capes, la història del nostre planeta, tenint en compte l’evolució dels vegetals que l’han poblat, es pot dividir en les tres grans eres El Paleofític era…
teloma
Botànica
Òrgan caulinar elemental dels cormòfits més primitius, no comparable a una tija ni a una fulla.
D’acord amb la teoria telomàtica, dels telomes s’han originat, per una sèrie de processos de superposició, de planació, de fusió, de reducció i d’involució, les tiges, les arrels, les fulles i els òrgans reproductors complexos dels cormòfits superiors
traqueida
Botànica
Vas llenyós tancat, cilíndric i estret, amb parets transversals obliqües i proveïdes de nombrosos porus areolats.
Les traqueides són presents en tots els grups de cormòfits
pluricel·lular
Biologia
Dit de l’organisme compost de dues o més cèl·lules.
En són exemples els cormòfits, dins el regne vegetal, i els metazous, dins el regne animal
classe
Biologia
Tàxon comprès entre l’ordre i la divisió (en les plantes) o entre l’ordre i l’embrancament (en els animals).
En zoologia, els noms de les classes no segueixen cap regla de formació fixa En botànica, és aconsellable que els noms de les classes facin les terminacions -fícies - phyceae en les algues, -micets - mycetes en els fongs i -òpsids - opsida en els cormòfits
caulidi
Botànica
Tigeta dels briòfits.
És anàloga a la tija dels cormòfits, però, a diferència d’aquesta, que pertany a l’esporòfit, forma part del gametòfit No n'és, doncs, homòloga Té una estructura molt simple, bé que en alguns gèneres Polytrichum arriba a presentar diferenciacions conductores i mecàniques
teixit vegetal
Biologia
Conjunt de cèl·lules vegetals íntimament unides, de característiques semblants, d’origen comú i formades per divisions cel·lulars segons les tres direccions de l’espai.
Entre les plantes, solament posseeixen teixits els cormòfits Hi ha dos grans grups de teixits vegetals els meristemàtics o embrionals meristema, de cèllules no diferenciades i amb capacitat de dividir-se, i els teixits adults o permanents, de cèllules diferenciades Entre aquests cal distingir principalment els següents el teixit parenquimàtic o fonamental parènquima, els teixits mecànics o de sosteniment collènquima i esclerènquima, els teixits conductors —que són el teixit vascular o xilema i el teixit cribrós o floema —, els teixits absorbents, els teixits secretors i els…
Herbari de la Universitat de Barcelona
Botànica
Herbari de la Universitat de Barcelona, que forma part del Centre de Documentació de Biodiversitat Vegetal.
L’any 2022 era format per més de 400000 espècimens, amb una important representació de tots els grans grups de vegetals algues, briòfits, cormòfits, fongs i líquens També allotja colleccions històriques rellevants, principalment del segle XIX, i algunes colleccions especialitzades, com, per exemple, una collecció de fruits i llavors, una collecció etnobotànica i un herbari docent És un herbari en constant creixement gràcies a l’activitat de recerca en biodiversitat vegetal dels investigadors de la mateixa universitat, i també per donacions i intercanvis amb altres herbaris del…
Jaciment d’Olocau de Carraixet (Camp de Túria)
En aquesta localitat del Camp de Túria s’han recollit una sèrie d’exemplars difícils de classificar perquè solen aparèixer molt mal conservats i la seva extracció és complicada, per la qual cosa són incomplets La flora trobada és constituïda principalment per espècies d’ambients de tipus temperat, en què són més freqüents les restes de Fagus pristina, F pliocenica, Alnus prisca i A kefersteinii La presència de diverses espècies del gènere Pinus , formes pròpies d’ambients amb tendència a la sequedat i, generalment, de zones d’una certa altitud, sembla indicar que la conca es devia trobar…