Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
polisomnografia
Estudi que consisteix a registrar durant el son diverses funcions orgàniques, com l’activitat cerebral, la cardíaca, la respiratòria i la muscular.
Entre altres aplicacions, la tècnica és útil per a la identificació de factors orgànics que puguin intervenir en la síndrome de la mort sobtada del lactant i que siguin susceptibles d’ésser corregits mitjançant una medicació oportuna
La Conselleria de Salut es fa càrrec de les residències de gent gran
La Generalitat transfereix les competències sobre les residències de gent gran, fins ara adscrites a la Conselleria de Treball i Afers Socials, a la Conselleria de Salut El president de la Generalitat, Quim Torra, i el conseller de Treball, Chakir el Homrani, reconeixen errors en la gestió no corregits a temps El nombre de defuncions en aquestes institucions per la covid-19 és substancialment superior a la mitjana, i el personal que hi treballa, així com els familiars de les persones ingressades es queixen reiteradament de la manca de recursos per fer front a l’emergència…
Constitucions i altres drets de Catalunya
Dret
Compilació oficial dels texts legals (usatges, constitucions, capítols, actes de cort i pragmàtiques) del Principat de Catalunya, impresa a Barcelona en 1588-89 i el 1704 (i en facsímil el 1904 i el 1973).
La primera consta de tres volums Constitucions i altres drets de Catalunya 1588, Pragmàtiques i altres drets de Catalunya 1589, Constitucions i altres drets de Catalunya superflus, contraris i corregits 1589 Fou duta a terme, per acord de les corts de Montsó del 1585, per una comissió formada per Onofre Pau Cellers, Joan Cella i Nicolau Freixenet substituït després per Miquel Pomet, nomenats pels estaments, i Miquel Cordelles, Martí Joan Franquesa i Francesc Puig, nomenats pel rei, seguint la sistemàtica de la compilació anterior, impresa el 1493 La segona consta…
Josep Brunet i Bellet
Arxivística i biblioteconomia
Literatura catalana
Historiador i bibliòfil.
Format a la Junta de Comerç i al seminari de Barcelona, fou empresari tèxtil Reuní una nodrida biblioteca, amb incunables i llibres antics, i de gran publicà obres de tipus erudit i divulgatiu Lo joc de naibs, naips o cartes 1886, El ajedrez 1890, La gorra catalana 1887 i sis volums d’assaigs amb el títol general d’ Erros històrics 1887-98 Ni iberos ni fenicis 1887, Ni arios ni indoarios 1889, La Creu Los monuments megalítics 1892, Els grecs Els etruscos 1895, L’escriptura Lo gravat L’impremta Lo llibre 1898 i De la pretenguda i malentesa civilització arabe 1899 A Egipte, Assíria i Babilònia…
,
Les Balears descrites per la paraula i la imatge
Obra de l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria-Toscana, publicada a Leipzig del 1869 al 1891.
Escrita en alemany, els nou volums de què consta aparegueren anònims, amb gran luxe tipogràfic i illustració abundosa Fruit de molts anys de treball, fet amb la collaboració dels millors erudits de les Illes, constituí un esforç notable per tal de descriure amb criteris positivistes les Illes Balears i inventariar-ne els aspectes socials, històrics, econòmics, culturals, etc Premiada amb medalla d’or a l’exposició universal de París 1878, obtingué una difusió relativament escassa Cal destacar la revaloració que fa de la llengua catalana, apresa i conreada per l’autor Més endavant l’arxiduc en…
índex transport
Química
Variable que hom defineix, per a cada anió o catió d’una solució electrolítica per la qual hom fa circular un corrent elèctric, com la fracció del corrent total transportat per cadascun d’ells.
En un sistema que consta d’un anió i un catió, els índexs poden representar-se per t + i t - , i s’acompleix que t + + t - = 1 L’origen dels índexs de transport està en el fet que, en general, els ions no tenen la mateixa velocitat de migració cap a l’elèctrode i, així, els ions més ràpids transporten més quantitat de corrent per unitat de temps La mesura dels índexs de transport pot efectuar-se pel mètode de Hittorf, basat en les diferències de concentració en les proximitats dels elèctrodes com a conseqüència de les diferents velocitats dels ions, pel mètode de la superfície de separació…
Daniel Martínez i Ferrando
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Germà dels també escriptors i erudits Jesús Ernest i Eduard Martínez i Ferrando Fou catedràtic d’anglès L’any 1921 fou destinat a l’Escola de Comerç de Palma Expulsat de la càtedra a conseqüència de la Guerra Civil, l’any 1942 s’hi reincorporà després d’haver passat alguns anys a la presó Formà part —juntament amb Miquel Duran i Tortajada, Josep M Bayarri i Jacint M Mustieles— del grup de poetes que renovaren la poesia valenciana de la Renaixença La seva conferència a Lo Rat Penat, titulada “Renaixement Moment actual de la poesia valenciana” 1909, fou una mena de manifest…
,
objectiu

Com més gran és la distància focal d’un objectiu fotogràfic, més petit és el camp corresponent (a dalt); secció d’un autofocus (a baix): es tracta d’un objectiu de distància focal variable regulada autòmaticament per un microprossador; el circuit de l’autoregulació comprèn tambè un captador i un nmmicroprocessador principal, situats tots dos al buc de la càmera
© Fototeca.cat
Física
Sistema òptic convergent col·locat a l’extrem d’un instrument òptic (microscopi, telescopi, càmera fotogràfica, etc), de la banda de l’objecte, i que té per missió formar una imatge real de l’objecte, la qual és observada a través d’un ocular o bé recollida per una pantalla o una emulsió fotogràfica.
L’objectiu és constituït per un mirall, una lent o bé un sistema de lents, i les seves característiques depenen del tipus d’instrument del qual forma part Així, en el cas d’objectius per a telescopi interessa que les aberracions sobre l’eix òptic siguin mínimes, és a dir, interessa que la imatge d’un objecte puntual situat sobre l’eix sigui un punt, qualsevol que sigui el tipus de llum emès per l’objecte per a produir aquest efecte hom utilitza els objectius anomenats doblets sistema de dues lents doblet acromàtic Els objectius dels microscopis han de donar imatges notablement augmentades…
Poemes & cal·ligrames
Literatura catalana
Llibre de poemes de Josep Maria Junoy, publicat l’any 1920.
Desenvolupament enciclopèdic El poemari aplega, corregits, els textos ja apareguts en el seu anterior llibre Trossos , 1916 i en diverses revistes Va precedit d’una “Carta prefaci” de Guillaume Apollinaire, una forma de reconèixer-ne el mestratge El llibre constitueix un catàleg de les manifestacions avantguardistes catalanes vinculades al cubisme i també remet ja, en certa manera, a l’especial noció de classicisme que l’autor defensà més endavant Mitjançant l’experimentació que li ofereixen els procediments constructius de les primeres avantguardes històriques, Junoy elabora un…
acromàtic | acromàtica
Física
Dit del sistema òptic en el qual la correcció de l’aberració cromàtica permet de veure els objectes exempts de les coloracions estranyes que presenten a les vores amb els sistemes no corregits.