Resultats de la cerca

La introducció de l’arquitectura gòtica a Catalunya no es produeix sobtadament, amb un trencament brusc de la tradició romànica, sinó que es desenvolupa mitjançant un llarg procés de recerques que comença al final del segle XII i comprèn la major part del segle XIII Aquest procés inclou tota una sèrie d’experimentacions i d’innovacions que volem posar de manifest i valorar com a experiències cabdals dins del camí que condueix cap a la plenitud de l’arquitectura gòtica catalana Valoració del protogòtic La caracterització, la valoració i l’anàlisi crítica de l’arquitectura catalana del segle…

Construïda al segle XIV en estil gòtic català, és de planta rectangular i consta d'una sola nau de dos trams i set capelles que formen l'absis És coberta amb volta de creueria La façana nord té grans contraforts, i la façana sud, dos campanars d'espadanya L'any 2013 la Generalitat de Catalunya declarà Sant Jaume de Montagut bé cultural d'interès nacional 

Situació Edifici encara en bon estat bastit en època romànica tardana ECSA - JA Adell L’església de Santa Llúcia és al petit nucli de les Segarres Altes, situat al vessant de migdia de la serra de l’Ametllera Mapa 32-12 289 Situació 31TBG956685 Per a arribar-hi cal agafar un trencall a mà dreta que surt de la carretera N-230 entre les poblacions de Tolba i Benavarri Un cop s’arriba al llogaret de les Segarres Baixes, cal deixar-lo i seguir la pista cap al nord fins a arribar al de les Segarres Altes El recorregut des del trencall fins a les Segarres Altes és d’uns 4,5 km JAA-JBP Història El…

Per a poder comprendre les connexions entre l’arquitectura gòtica catalana i l’aragonesa en la baixa edat mitjana, cal tenir present el paper de mecenatge cultural dut a terme pels diferents prelats d’origen català que ocuparen seus aragoneses al llarg dels segles XIII, XIV i XV D’altra banda, convé no oblidar que fou precisament durant aquesta època que a la Corona d’Aragó es van implantar els dos grans ordes monàstics dels predicadors i els franciscans, que des del començament gaudiren del suport de l’episcopat i que alguns dels prelats aragonesos, pel fet de ser parents més o…

El poble de Sant Domí és situat, aproximadament, 1 km al nord de Sant Guim de Freixenet, prop de la carretera que mena a Sant Ramon Sant Domí constitueix un hagiotopònim que no ha perviscut en el titular de l’església actual, sant Pere Aquesta antiga parròquia, tanmateix, estigué dedicada primitivament a sant Domí i així consta en les llistes de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII, on és esmentada amb el nom de Sancto Domi o Sancto Dominio Cal cercar els orígens d’aquesta parròquia a mitjan segle XI, quan es procedí a repoblar tot el sector al voltant de Cervera Aquesta…

Principals esglésies de Sardenya amb influències catalanes segles XIV-XVI R Coroneo i C Puigferrat El 1297, el papa Bonifaci VIII creà el regnum Sardiniae et Corsicae i el concedí en feu a Jaume II de Catalunya i Aragó Sardenya aleshores era dividida entre el jutjat d’Arborea, l’únic dels regnes medievals sards que pervivia, i els senyors pisans i genovesos El 1323, l’infant Alfons desembarcà a l’illa i es dirigí cap a la Càller pisana per posar-hi setge El 1326 el Castell de Càller es lliurà definitivament als catalans Amb tot, solament a Càller aquest esdeveniment clou el cicle de la…

Els límits històrics de la diòcesi de Tortosa, configurats arran de la reconquesta dels segles XII i XIII, comprenien l’actual regió de Castelló de la Plana i també un sector aragonès de parla catalana, al límit meridional de les actuals províncies de Terol i Saragossa Algunes parròquies i comarques d’aquests sectors li foren segregades entre el 1957 i el 1960 a causa de l’intent d’adaptar les demarcacions eclesiàstiques al mapa provincial espanyol En aquestes parts històricament de la diòcesi tortosina, com també a la zona castellonenca que encara hi roman vinculada, hi ha importants…