Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
dasicladals
Botànica
Ordre de clorofícies amb el tal·lus cenocític constituït per un eix uninucleat amb ramificacions verticil·lades.
Les parets cellulars, formades bàsicament per mananes, són sovint incrustades de calcària Els plasts són nombrosos, sense pirenoides en lloc de midó elaboren fructosanes La reproducció sexual és generalment isogàmica, amb gàmetes biflagellats Viuen en mars calentes o temperades El principal representant a la Mediterrània és l’acetabulària
cloròfits
Botànica
Fílum de vegetals caracteritzats per la presència de plastidis verds, amb clorofil·la a i b i carotens, i per la formació de midó, sempre en els plastidis.
En aquest sentit ampli, els cloròfits comprendrien des de les algues verdes fins a les plantes superiors Però més generalment hom en restringeix l’amplitud a les algues verdes solament Tenen cèllules amb membrana cellulòsica, recoberta per una capa pèctica que es gelifica amb freqüència, o impregnada de carbonat càlcic Són uninucleades, exceptuant alguns grups particulars, d’estructura cenocítica Els cloroplasts, molt sovint amb pirenoides, presenten formes molt diverses en copa, anell, reticle, cinta, etc, sovint presenten flagels, sobretot en les cèllules reproductores En total comprenen…
Els cloròfits
Característiques del grup Els cloròfits, també anomenats algues verdes, no han arribat en llur evolució a la diversitat morfològica que caracteritza els feòfits ni a les complexitats reproductores que veurem en els rodòfïts Amb tot, la diversitat que aquest grup presenta, tant pel que fa a la reproducció com pel que fa als tipus d’organització morfològica, és molt notable Per aquesta causa, en un capítol general com aquest no es pot evitar de fer generalitzacions o de distingir caràcters típics, de forma potser més didàctica que corresponent a aspectes naturals En aquest grup, en efecte, hi…
Les algues calcàries
Els rodòfits Distribució de les principals algues calcàries en una hipotètica plataforma carbonatada i medis continentals adjacents i detalls del teixit cellular i òrgans reproductors d’una rodofícia A , del tallus d’una dasicladàcia B , dels filaments corticals i medullars que formen una codiàcia C i del girogonit d’una carofícia D 1 conceptacles, 2 peritallus, 3 hipotallus, 4 esporangi, 5 branca, 6 tija central, 7 filaments medullars, 8 filaments corticals Amadeu Blasco, a partir de fonts diverses Els rodòfits, també coneguts com a algues vermelles per la presència de ficoeritrina,…
El cicle cretaci superior al marge oriental d’Ibèria
Variacions litològiques del Cretaci superior al llarg del marge oriental d’Ibèria Servei de Fotografia/C BM, original de Ramon Salas En aquesta regió, la superseqüència del Cretaci superior és limitada per dues discontinuïtats majors La inferior se situa per sota de les arenes d’Utrillas Aquesta discontinuïtat es caracteritza per una important etapa d’erosió amb carstificació i entrada massiva de sediments siliciclàstics Tot plegat indica una emersió generalitzada de les conques del domini considerat, si més no, de bona part dels seus sectors marginals Al mateix moment també hi ha fases d’…
acetabulària
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere d’algues verdes, de l’ordre de les dasicladals, en forma de disc (1 cm de diàmetre) suportat per un peu calcificat, fixat al substrat per una base inflada i ramificada en la qual hi ha un voluminós nucli únic; per aquesta darrera circumstància són molt emprades en treballs de biologia cel·lular.
A les costes mediterrànies el gènere és representat per l’espècie A mediterranea
El cicle cretaci inferior al marge oriental d'Ibèria
Asteroïdeu fòssil preservat sobre un fons marí som, amb marques de corrent i molt biotorbat Correspon a les margues i calcàries de les Artoles que constitueix la unitat superior de la seqüència deposicional del Barremià L’aflorament és situat a la pista que va de Rossell a Vallibona, seguint el riu Cérvol Baix Maestrat Ramon Salas En aquest domini, la superseqüència del Cretaci inferior comprèn l’interval de temps Valanginià superior-Albià mitjà, això és, des d’un moment situat entre 150 i 157 milions d’anys i un altre d’entre 97,5 i 113 milions d’anys, límits del Valanginià i de l’Albià…
Les cloroficies
Clorófits continentals de les classes de les cloroficies 1-13 i zignematoficies 14-21 1 Ulothrix zonata x 600 2 Stichococcus bacillaris x 750 3 Chlorosarcina superba x 600 4 Stigeoclonium curvirostrum x 600 5 Ulothrix moniliformis a filament b zoòspora x 1200 6 Aphanochaete repens x 600 7 Apatococcus lobatus x 600 8 Coccobotrys verrucariae a formacio d’aplanòspores b tallus x 1000, 9 Trentepohlia effusa x 300 10 Oedogonium cèllula amb detall del cloroplast x 600 11 Oedogonium acrospirum filament amb oogoni intercalar x 250 12 Bulbochaete setigera filament amb dos oogonis, dels quals un porta…
El cicle triàsic al marge oriental d’Ibèria
Disposició de les grans unitats litològiques del Triàsic a la vora oriental d’Ibèria i les illes Balears La intercalació de nivells carbonàtics marins i els seus atasconaments cap a la Meseta, intercalats entre terrenys rojos continentals, reflecteixen les diferents transgressions que se succeïren i la disminució del caràcter marí del conjunt del Triàsic de les illes Balears cap a la Meseta Servei de Fotografia/CBM, original de l’autor, a partir de materials diversos Al marge oriental d’Ibèria els terrenys d’aquest cicle afloren en força bones condicions i han estat especialment ben estudiats…