Resultats de la cerca

Vida Malgrat que en el seu entorn familiar no hi havia cap músic, inicià estudis de piano amb la mare política de Paul Verlaine, Mme Mauté Un any després que el seu pare fou empresonat per la participació en la revolució de la Comuna a París, ingressà al conservatori, on estudià teoria amb A Lavignac i piano amb AF Marmontel També fou alumne d’E Durand, E Guiraud i A Bazille, i estudià extraoficialment amb C Franck i J Massenet Al conservatori intentà convertir-se en un bon pianista, sense assolir cap distinció especial, i així fou com s’abocà amb més decisió a la classe de composició de…

Claude Debussy compon la suite d’orquestra La Primavera

Guanyà el primer Gran Premi de Roma el 1901 amb la seva cantata Myrrha Dirigí a França, Alemanya, Gran Bretanya i Nord-amèrica La seva producció, molt abundosa, és adscrita a l’estètica impressionista Escriví obres d’inspiració religiosa, entre les quals es destaca Le Miroir de Jésus 1923, per a solo, cors, quintet de corda i arpa També és autor d’obres simfòniques, corals i de cambra Transcriví obres de Claude Debussy i n'estrenà Le Martyre de saint Sébastien 1911, obra de la qual acabà la instrumentació

L’origen del mot rau en el sobrenom -derivat del títol del quadre Impression soleil levant , de C Monet- que, amb l’ànim de ridiculitzar-los, el crític L Leroy donà als pintors que el 1874 participaren, a París, en la primera exposició de la Société Anonyme Coopérative des Artistes Peintres, Sculpteurs et Graveurs Els anomenats pintors impressionistes volien expressar en els seus quadres la impressió que una determinada escena produeix en l’observador, més que no pas reproduir fotogràficament la realitat no es tractava de reproduir un paisatge, sinó de mostrar la impressió que produeix aquest…

Estudià música al Conservatori de Bucarest i perfeccionà els seus estudis de violí amb G Enescu i els d’harmonia i contrapunt amb A Castaldi Després emigrà a França, on esdevingué periodista i productor de programes musicals radiofònics, entre els quals destaquen els que dedicà a Debussy, a Enescu i a diferents festivals de música contemporània També participà en les emissions setmanals del programa "La tribune des critiques de disques" Collaborà en diferents diaris i revistes musicals, i escriví llibres sobre Debussy i Strauss S’interessà especialment per la música…

Estudià a la Schola Cantorum amb V d’Indy, E Chausson i P Dukas S’aventurà en la difícil tasca de combinar el wagnerisme de D’Indy i l’antiwagnerisme de C Debussy En aquesta línea compongué, sobretot, peces per a orquestra, com Chant d’Espagne 1925 o Le cercle des heures 1933, i peces de música de cambra, com el Quartet en re menor 1900 o Esquisse d’Espagne 1925 Feu també moltes transcripcions per a piano d’obres d’E Chabrier, E Chausson, C Debussy, H Duparc, G Fauré o C Franck, així com traduccions de llibrets de F Schumann, R Wagner o R Strauss Plasmà la seva…

Establerta a Chicago des del 1880, hi estudià violí i piano De seguida es lliurà a l’estudi del cant, que amplià a París, on el 1900 debutà amb una aplaudida Louise G Charpentier a l’Òpera Còmica Un any després cantà La Traviata i Manon , i el 1902 fou la primera Mélisande de Pelléas et Mélisande de C Debussy Entre el 1902 i el 1905 fou reclamada per diversos teatres europeus, especialment de Londres i Montecarlo De retorn als Estats Units, del 1907 al 1910 hi cantà amb un gran èxit de públic, especialment a Nova York, on el 1909 interpretà Salome al Manhattan Theater El 1910…

Estudià teoria musical amb R Leibowitz i piano amb R Casadesus En una primera època es dedicà al repertori tradicional, i posteriorment, als compositors de la primera part del segle XX — B Bartók, C Debussy i M Ravel — , abans de consagrar-se a la música contemporània, de la qual fou intèrpret, propagador i docent Estrenà obres, que li foren dedicades, de I Xenakis, L de Pablo, B Jolas, G Amy, A Boucourechliev, I Hamilton i M Tabachnik, i interpretà per primera vegada a França les Sonates números 1 i 3 de P Boulez, i també peces de L Berio, K Serocki, F Evangelisti, K Stockhausen…

Per tal que la setena nota es trobi a una 8a J de la primera i no a una 7a aug cal introduir un canvi enharmònic de manera que apareixen cinc 2es M i una 3a dis diferència purament notacional que no té cap reflex musical Aquesta escala, que pren notes alternes de la sèrie de quintes, només permet una sola transposició, la qual empra les quintes alternes que no utilitzava l’altra escala ex 1 Exemple 1 © Fototecacat/ Jesús Alises En tractar-se d’un sistema totalment simètric, en què els intervals entre notes són sempre els mateixos, la idea de mode no existeix, i només una emfasització d’alguna…

Alguns compositors, com R Schumann i C Debussy, també han usat aquest terme com a títol d’obres seves