Resultats de la cerca
Es mostren 225 resultats
Partido Comunista de España (internacionalista)
Partit polític
Partit fundat el 1969 per una escissió del Partido Comunista de España (Internacional).
Es definia marxista, leninista i maoista Desaparegué el 1971 Edità Mundo Obrero Rojo
unitat de massa atòmica
Física
Unitat de mesura de la massa d’un núclid, igual a 1/12 de la massa d’un àtom de carboni de nombre de massa 32445.
Aquesta unitat fou adoptada el 1960 per la IUPAP, i el 1961 per la IUPAC Anteriorment hom la definia com a 1/16 de la massa d’un àtom d’oxigen de nombre de massa 16 1 6 O, i era igual a 1,659810 - 2 7 kg
Surinam 2018
Estat
Al llarg del 2018, va persistir l’escàndol que van provocar les paraules del ministre holandès d’Afers Estrangers, Stef Blok, segons les quals definia Surinam com un “estat fallit”, i ho atribuïa a la “divisió ètnica”, amb referència a la multiplicitat de grups ètnics que té el país
Fundació de la Federació de Joves Cristians de Catalunya
Fundació de la Federació de Joves Cristians de Catalunya, promoguda per Albert Bonet i Marrugat, que en fou consiliari general fins al juliol del 1936, i pels Sacerdots Amics dels Joves L’entitat es definia a si mateixa com a moviment de joventuts catòliques no adherit a cap partit polític
Mongkut
Història
Rei de Siam (1851-68).
Monjo budista, obrí el país a les influències europees, i amb l’ajut de consellers estrangers intentà una reorganització de l’exèrcit i la reforma de l’administració Signà amb la Gran Bretanya el tractat del 1855, que definia el comerç exterior siamès El succeí el seu fill Chulalongtorn o Rama V
Atletas
Publicacions periòdiques
Esport general
Revista publicada mensualment a Barcelona entre l’abril del 1980 i el setembre del 1981.
Periòdic independent adreçat al món de l’atletisme en totes les seves especialitats, es definia com a portaveu dels atletes En fou director Carlos Martín Usieto i hi collaboraren reconegudes firmes del món de l’atletisme, com Ramon Oliu i el doctor Pujol Amat Se n’editaren tretze números, amb irregularitats pel que fa a les mensualitats
Partit Laborista Català
Partit polític
Partit creat al setembre de 1946 que es declarà “heredero de la combatividad idealista de la CNT”.
Era la “demarcación catalana del Partido Laborista de España”, fundat al desembre de 1944 per persones procedents de la CNT, que es definia democràtic i federal en l’estructura i les finalitats No era partidari de l’Alianza Nacional de Fuerzas Democráticas i el 1947 propugnà un govern de transició integrat per personalitats de prestigi Mantingué activitat com a mínim fins el 1953 Edità Catalunya Obrera , Labor i un butlletí
Partido Comunista de los Trabajadores
Partit polític
Partit constituït el 1977 pel canvi de nom de l’Oposición de Izquierda al Partido Comunista de España.
Participà en les eleccions legislatives d’aquest any integrat a la Candidatura d’Unitat Popular pel Socialisme Es definia marxista leninista i prosoviètic Concorregué a les eleccions legislatives de 1979 13243 vots En les autonòmiques de 1980 es presentà en la coalició Unidad Comunista amb el Partido Comunista de España VIII y IX Congresos i obtingué 8122 vots Més tard, les dues formacions es fusionaren en el Partido Comunista de España Unificado Dirigent José Gálvez Edità La Voz Comunista 1977-1980
Fuero de los españoles
Dret constitucional
Text legal que definia els drets i deures dels ciutadans de l’Estat espanyol durant el franquisme.
Elaborat per les corts espanyoles i promulgat pel cap de l’estat el 17 de juliol de 1945, fou modificat el 10 de gener de 1967 Tenia caràcter de llei fonamental Reconeixia com a drets, entre altres, la intimitat i la seguretat personals, la lliure expressió del pensament i la llibertat de reunió i d’associació per a fins lícits que no atemptessin contra els principis fonamentals de l’estat Els drets reconeguts podien ésser suspesos totalment o parcialment mitjançant un decret llei Fou derogat per la Constitució del 1978
Lliga de Catalunya-Partit Liberal Català
Partit polític
Partit fundat el 30 de setembre de 1976 a Barcelona per la fusió de Lliga Liberal Catalana i d’Acció Democràtica de Catalunya.
Es definia liberal, demòcrata i catalanista, amb voluntat de mantenir un compromís amb la resta d’Espanya Els dirigents foren Salvador Millet i Bel president i Josep M Figueras Bassols secretari general Octavi Saltorfigurà també entre els seus promotors Després de les eleccions legislatives de 1977, on es presentà amb considerables mitjans a Barcelona i Girona 19546 vots, Millet deixà el partit i refundà la Lliga Liberal Catalana També se n’escindí un sector liberal que s’integrà al Centre Català Quan Figueras s’apartà de la política, la LLC-PLC s’integrà a Unió de Centre de…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina