Resultats de la cerca

La deformació permanent observada deformació finita que és experimentada per una roca depèn de les seves propietats i dels esforços que ha sofert La deformació és discontínua quan es creen plans de ruptura i lliscament és contínua en el cas contrari La deformació contínua és homogènia si les línies rectes continuen rectes i les paralleles, paralleles en cas contrari, és inhomogènia Una deformació és caracteritzada per un ellipsoide, definit per tres eixos el de màxim allargament, el de mínim, i l’intermedi i per la seva orientació

La causa d’aquest canvi en la distribució dels esforços interns pot ésser l’augment o la disminució de la temperatura del medi o l’aplicació de forces exteriors La deformació, si és petita, creix proporcionalment a l’esforç L’interval de tensions en el qual l’afirmació anterior és vàlida és anomenat zona de comportament elàstic del material Ultrapassada aquesta zona, la deformació esdevé permanent en cessar l’esforç que l’ha originada, les propietats físiques del material són distintes de les que tenia inicialment En aquest cas hom diu que el material es comporta plàsticament Si les càrregues…

Així, allargant una figura se'n realça l’alçada, augmentant la longitud d’un bòlid fa més sensació de velocitat La deformació més corrent en fotografia és la que hom obté en canviar el pla focal de l’objectiu de l’ampliadora mitjançant una certa inclinació cap a un costat Hom obté també deformacions projectant les imatges sobre miralls corbats Els teleobjectius tenen un interès especial, puix que deformen les perspectives

L’esforç màxim fins al qual la deformació és reversible és anomenat límit elàstic Per a la utilització òptima d’un material cal treballar amb un valor d’esforços per sota del límit elàstic

El material flueix sense destruir-se, prenent noves estructures i canviant les propietats Si hom augmenta molt la intensitat dels esforços, l’estructura esdevé més rígida i es trenca

La taxa de deformació de les roques de l’escorça terrestre augmenta en créixer l’esforç diferencial, segons una relació lineal o exponencial depenent de les propietats reològiques del material deformat

Si el material és elàstic, l’energia resta acumulada en forma d’energia mecànica en el material, la qual és recuperada en desaparèixer la deformació L’energia de deformació solament depèn dels estats inicial i final del material i no de la forma en què ha estat aconseguida la deformació Si el material no és elàstic, l’energia és consumida en el canvi d’estructura

Definició Són anomenades deformacions del nas les alteracions de la forma de les estructures nasals degudes a un trastorn del creixement o a traumatismes que poden dificultar l’adequada circulació d’aire per les fosses nasals, o bé causar problemes estètics Causes Les deformacions nasals solen ésser degudes a una alteració del desenvolupament d’algun element dels que formen la piràmide nasal, o més d’un En general, el principal trastorn consisteix en un desenvolupament excessiu o insuficient d’alguns dels ossos o els cartílags que en formen part En d’altres casos, el defecte es troba en l’…

La longitud dels seus tres eixos depèn del grau de deformació

Se'n poden distingir dos tipus en funció de l’estructura vertical del fluid Si el fluid és homogeni, el radi de Rossby, anomenat en aquest cas de Rossby barotròpic, és el quocient entre la velocitat de propagació d’una ona de gravetat i el paràmetre de Coriolis A mar oberta, amb profunditats d’entre 4000 i 5000 m, el radi de Rossby resultant és d’uns 2000 m A la plataforma continental, amb profunditats entre 50 i 100 m, el radi de Rossby és d’uns 200 m Si el fluid està estratificat, el radi de Rossby, anomenat de Rossby baroclínic, dependrà de la velocitat d’ona associada a l’estructura…