Resultats de la cerca

L' auctoritas patrum era la ratificació pels senadors patricis de les deliberacions preses per les assemblees populars a proposta del magistrat August fonamentà la seva posició constitucional sobre l' auctoritas suadendi per contraposició a la potestas imperandi Posteriorment, l' auctoritas designà la plenitud del poder de l’emperador

Exercí a Barcelona en 1695-1718 Membre del Consell de Cent, es negà a comunicar-ne les deliberacions al lloctinent filipista Francisco de Velasco, i fou empresonat Amb el govern del rei arxiduc Carles III recuperà el càrrec Durant el setge de Barcelona 1713-14 fou partidari de continuar la lluita contra l’exèrcit borbònic

Milità des de molt jove en la Comunió Tradicionalista i fou, alhora, partidari de les aspiracions polítiques i culturals de Catalunya Participà en les deliberacions de l’estatut català del 1930 que preparà la Comunió Tradicionalista Fou assassinat per elements incontrolats poc després d’esclatar la guerra de 1936-39 Dirigí el setmanari tradicionalista de Valls “Joventut” 1919-36

Les sèries documentals són, principalment registre de deliberacions, llibres de confraries o d’agremiats, llibres de privilegis, exàmens, passanties, plets, causes pies, comptabilitat Al s XIX la dissolució dels gremis dispersà la documentació una part de la vella documentació dels gremis pogué ésser conduïda a d’altres arxius o formà part de collecions particulars, però la major part fou perduda

Baró de Rodonyà i senyor de Puigpelat i Montferri Fou capità de la Coronela de Barcelona durant el setge del 1697 S'adherí a la causa austriacista i el rei arxiduc Carles III li conferí el comtat de Rodonyà Intervingué activament en la defensa de Barcelona 1713-14 Assistí a les deliberacions prèvies a la capitulació Confiscats els béns per les autoritats borbòniques, el 1715 fou acusat de conspirar i desterrat a Valladolid

Partidari del projecte de Pere III de Catalunya-Aragó d’incorporació dels territoris de Jaume III de Mallorca, fou empresonat per aquest Ocupada l’illa pel rei Pere el 1343, fou alliberat Participà l’any següent en la campanya del Rosselló com a conseller del rei Pere Intervingué en les deliberacions sobre la capitulació de Cotlliure 1344 i de Perpinyà 1345 Pere III el nomenà batlle d’aquesta vila, un cop conquerida

El 1686 adquirí el títol de Collegi de l’Art Major de la Seda, integrant la totalitat dels gremis tèxtils L’arribada a València al llarg del s XV de seders italians, especialment de Gènova i Savona, i el consegüent desenvolupament d’una forta indústria sedera, propicià la creació d’un gremi per a controlar la manufactura dels teixits de seda i la seva comercialització, amb uns òrgans representatius independents del poder municipal La documentació de la institució es remunta al s XV, i està organitzada en tres seccions la primera, una collecció de pergamins que comprèn privilegis reials i…

La podia fer qualsevol membre de les antigues corts catalanes, la qual, si era acceptada pel seu braç, podia retardar, o bé interrompre, les deliberacions de les corts esmentades o bé tots els procediments que concernissin afers de gràcia o justícia fins que hom arribava a una decisió i era retirat aleshores el dissentiment Aquest sistema fou utilitzat com a norma política per tal de fer pressió damunt el rei sobre un problema particular amb l’amenaça de tenir inactives les corts àdhuc setmanes

Com a primer dictador plebeu, obtingué reivindicacions importants per a la plebs Censor 332 aC i cònsol diverses vegades 339, 327 i 320 aC, obtingué un triomf contra els samnites Féu sancionar algunes lleis — conegudes amb el nom de Lleis Publílies — relatives a la parificació dels plebiscits a les lleis i a fer preventiva l’aprovació dels senadors patricis en les deliberacions del comici centuriat També aconseguí que un dels llocs de censor fos reservat a un plebeu, mentre que l’altre podia ésser ostentat per un patrici

Participà en les guerres napoleòniques, en contra de la insurrecció dels decabristes el 1825, en la guerra russoturca 1828-29 i en la campanya en contra de la revolució polonesa 1831 Home de confiança de Nicolau I, participà en les deliberacions del tractat de París 1856, final de la guerra de Crimea Ocupà elevats càrrecs de l’estat i s’oposà durament a l’alliberament dels camperols El seu germà Mikhail F'odorovič Orlov 1788-1842, decabrista, fou empresonat el 1825 i, alliberat per la influència del seu germà, abandonà les idees revolucionàries