Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
delictiu | delictiva
Delictuós.
corrupció
Dret penal
Delicte consistent en la subornació de funcionaris.
Pot revestir dues formes activa , comès per la persona que indueix un funcionari públic, amb regals, oferiments o promeses, al compliment o a l’omissió d’un acte relacionat amb l’exercici de les seves funcions pasiva o concussió , comès pel funcionari que demana o rep presents o regals, o n'accepta la promesa, per executar una acte relatiu a l’exercici del seu càrrec i que, o bé constitueix delicte, o bé és un fet injust no delictuós, o també, simplement, acceptant retribució per un acte que no hauria d’ésser retribuït
criminologia
Dret penal
Conjunt de coneixements científics sobre el delicte que té per objecte descobrir-ne les causes, analitzar- ne les formes d’aparició com a fenomen individual i social i establir els mitjans de prevenir-lo.
L’estudi del delicte i, com a conseqüència, del delinqüent es desenvolupà al s XIX a partir de Cesare Lombroso i la seva teoria del criminal nat, a través de dos grans corrents investigadors l’un, que vinculà el fet delictuós o la personalitat del delinqüent, sia donant importància a l’aspecte antropològic antropologia criminal, als factors hereditaris o a l’aspecte psicològic l’altre, la sociologia criminal, que atorgà al medi social —concentrat en la família, l’educació, l’ambient d’amistat, les formes de vida en les grans ciutats, etc— el caràcter de factor preponderant de…
anatocisme
Dret
Fet de produir nou interès l’interès vençut, és a dir interès de l’interès.
Fins als temps moderns, l’anatocisme fou considerat illícit, i en altres èpoques, fins i tot delictuós el prohibiren la legislació canònica i la romana, i així es mantingué a l’època medieval, fins que el codi de Napoléo l’admeté, per pacte dels interessats o a conseqüència de reclamació judicial, sempre que es tractés d’interessos deguts almenys per un any sencer les modernes legislacions l’admeten amb algunes restriccions A la legislació espanyola vigent, és admès l’anatocisme des que són judicialment reclamats els interessos o si així ha estat pactat, bé que els tribunals…
delicte
Dret penal
Acció prohibida per la llei, segons l’ordenament jurídic de cada estat, sota l’amenaça d’una pena greu.
No hi ha una determinació objectiva de delicte vàlida per a totes les societats i per a totes les èpoques les figures delictuoses són distintes segons els estats, els règims polítics i els sistemes socials, i canvien amb el temps Així, nombrosos actes que avui són considerats delictuosos en molts d’estats, podran deixar d’ésser-ho en un futur més o menys immediat homosexualitat, suïcidi, avortament, etc D’altra banda, determinades conductes antisocials, no essent considerades per la llei i d’acord amb el principi nullum crimen nulla pena sine lege , no tenen la condició de delicte Les…
còmplice
Dret penal
Aquell que, sense prendre part directa en un fet delictuós, hi coopera amb actes anteriors o simultanis (complicitat).
Hom no gradua la pena que li correspon —inferior a la de l’autor— segons la culpabilitat d’aquest, sinó segons el fet en si
detenció
Dret penal
Acció mitjançant la qual la policia, en exercici de les seves atribucions, limita la llibertat d’una persona, retenint-la per tal com hom la suposa relacionada amb un fet delictuós, o en virtut d’un manament de l’autoritat judicial.
Pot ésser judicial o governativa, segons l’autoritat que l’ordeni Hom parla de detenció illegal quan és feta sense cap causa legal o sense manament judicial La majoria d’estats tenen establert un terme de temps relativament breu de detenció, passat el qual el detingut ha d’ésser posat en llibertat o lliurat a l’autoritat judicial A l’Estat espanyol, aquesta detenció preventiva és de 72 hores, passades les quals la detenció és illegal En el supòsit de terrorisme, després d’una sollicitud justificada dins el termini de 72 hores, el jutge competent pot autoritzar-ne la retenció per un altre…
El Dau al Set
Dibuix de M Cuixart a “Dau al Set”, Barcelona, desembre del 1950 BC L’àmbit de les arts plàstiques sofrí, com tots els altres, les conseqüències de la guerra i del daltabaix del 1939 D’una banda —a més del fet que el collectiu de pintors i escultors es veié també afectat per l’exili—, el panorama general va continuar dominat per alguns dels artistes més prestigiosos dels anys anteriors N’hi hagué que s’arrengleraren amb el nou règim Aquest va ser el cas de Pere Pruna D’altra banda, el marc polític i social dels primers anys quaranta va afavorir l’auge del colleccionisme i, alhora, va fer…