Resultats de la cerca

Estudià cant al Conservatori de Bordeus i debutà al Gran Teatre de la mateixa ciutat Fou descoberta per Jean Cocteau i Francis Poulenc mentre actuava al Folies-Bergère, a París El 1947 protagonitzà l’estrena, a l’Òpera de la capital francesa, de Les mamelles de Tirèsies de Poulenc, de qui interpretà cançons especialment compostes per a ella, i també la de Diàlegs de Carmelites , a Nova York 1957, i de La veu humana , a l’Òpera Còmica de París 1959 El 1962 interpretà el paper de Melisanda a Glyndebourne Fou convidada als principals teatres d’òpera d’Europa i Amèrica, sovint per a representar-…

Estudià a la Universitat de la Sorbona, on es doctorà l’any 1994 amb la tesi d’estat  L’oeuvre en vers de Salvador Espriu Essai de systématique Fou professora d’aquesta universitat 1970-96 i catedràtica de la Universitat d’Orleans 1996-2003, any que retornà a la Sorbona com a catedràtica de llengua i cultura catalanes i fou nomenada responsable del Séminaire d’Études Catalanes i directora del Centre d’Estudis Catalans, adscrit al Centre de Recherches Interdisciplinaires sur les Mondes Ibériques Contemporains CRIMIC d’aquesta universitat És autora d’estudis i assaigs crítics sobre l’obra de…

La villa fou feta construir per una família de Normandia amb la finalitat que la filla, de la qual la casa rebé el nom, prengués les aigües termals de la Presta Francesc Macià la llogà per a situar-hi el quarter de la seva operació Després dels fets, restà abandonada Venuda a un notari de Prada, passà als seus descendents, que la llogaren com a casa d’estiueig Davant la perspectiva d’un possible enderrocament, el desembre del 2020, amb el suport d’activistes i d’entitats independentistes, l’empresari Jaume Aragall l’adquirí i la cedí a l’Associació Casa Macià, constituïda per a gestionar-la i…

El 1974 es graduà en ciències econòmiques a la Universitat de Yale i el 1977 es doctorà al Massachusetts Institute of Technology MIT, d’on ha estat professor, així com també ho ha estat de la Universitat de Stanford i de la London School of Economics Des de l’any 2000 és professor de política i economia internacionals a la Universitat de Princeton A més, ha estat assessor del Fons Monetari Internacional , el Banc Mundial , les Nacions Unides , la Comissió Trilateral i el Departament d’Estat nord-americà, i participà en el consell d’assessors econòmics del president Bill Clinton Columnista…

L’art cinètic arrenca dels futuristes italians, però només com una transcripció plàstica del moviment en un element tradicional N Gabo, A Pevsner, Marcel Duchamp, Ludwig Hirschfeldack, L Moholy Nagy, Bruno Munari i Alexander Calder han estat els creadors i capdavanters d’aquesta tendència artística, la qual prengué diverses orientacions i una difusió internacional amb les obres de Schöffer 1954, Tinguely 1954 i Vasarely 1955 l’exposició a la galeria Denise René de París 1955 fou una veritable desclosa d’aquest art A partir d’aquesta data han proliferat els grups d’investigació…

Creat el 1986 per la Fundació Congrés de Cultura Catalana , des de la primera convocatòria fins al 2001 hi participà l’ Institut d’Estudis Catalans Els tres anys següents se suspengué i el 2004 es reprengué, convocat per la Fundació Congrés de Cultura Catalana i l’ Institut Ramon Llull  fins el 2012, que el substituí la Fundació Ramon Llull Relació de guardonats 1986 Anglo-Catalan Socie 1987 Pierre Vilar 1988 Robert Ignatius Burns 1989 Joseph Gulsoy 1990 Per Denez 1991 Bob de Nijs 1992 Deutsch-Katalanische Gesellschaft 1993 Kálmán Faluba 1994 Vytautas Landsbergis 1995 Arthur Hubert Terry…

Estudià belles arts i dret a Barcelona El 1956, un any després dels estudis universitaris, s’installà a París, on entrà a formar part del grup de pintors en permanència de les galeries Craven i Denise René Exposà a la capital francesa conjuntament amb Dubuffet, Max Ernst, Kandinsky, Paul Klee o Joan Miró Exposà també a la París Gallery de Londres al costat de Victor Vasarely, Lucio Fontana, Auguste Herbin, Pierre Soulages i Eusebi Sempere Obtingué el primer premi de l’ambaixador d’Espanya a París 1966, el premi Tina 1970 Fou seleccionat per a representar l’escola de París al…

El pla comportava la penetració de dues columnes —una procedent de Sant Llorenç de Cerdans l’altra, del coll d’Ares, a les quals havien d’incorporar-se militants de l’interior— que havien de convergir sobre Olot i ocupar-la, per tal de proclamar-hi la República Catalana Macià, que havia llançat 1925 l' Emprèstit Pau Claris , destinat a subvencionar l’operació, reuní armament per a uns 400 homes —ell n'havia prevists 500— Com que eren rars els catalans que tenien instrucció militar, es posà d’acord amb italians antifeixistes exiliats que haguessin fet la guerra, per tal que fessin d’…

Format a l’Escola de Sant Carles de València Fou un dels promotors de la renovació artística del País Valencià, però aviat anà becat a París, on prengué contacte amb les noves tendències i amb els grans artistes del moment Kandinskij, Arp, Vasarely, Herbin, etc El 1955 publicà, amb el seu company Soldevila, un manifest sobre la utilització de la llum en la plàstica amb motiu del Salon Réalités Nouvelles presentat al Musée d’Art Moderne de París, on exposà els seus relleus lluminosos de diversos plans, autèntic precedent de l’art cinètic Exposà a la galeria Denise Renée de París…

Educat en una família de quàquers, fou objector de consciència en ser cridat a files a la Segona Guerra Mundial Estudià a la Universitat de Princeton, on es graduà Fou deixeble de LI Kahn i E Saarinen 1950-58 En retornar d’Europa, s’incorporà a la Universitat de Princeton, on impartí la docència Habitualment, treballà associat amb John Rauch i Denise Scott Brown, amb qui es casà el 1967 En escrits com Complexity and Contradiction in Architecture 1966 o Learning from Las Vegas 1972 plantejaren la validesa d’una arquitectura no basada en solucions universals sinó particulars, i…