Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
fileta
Indústria tèxtil
Bastidor que, en algunes màquines tèxtils, com les metxeres, les filadores, les bobinadores, els ordidors, els telers de gènere de punt, etc, serveix per a col·locar-hi les bobines, els rodets, els bots o els cabdells.
Generalment va proveïda d’un dispositiu tensor del fil, d’òrgans de guia i de mecanismes automàtics de parada, que actuen en trencar-se el fil La fileta doble duu unes bobines de reserva, nuades amb les que es van desenrotllant
monotip
Disseny i arts gràfiques
Màquina inventada, el 1887, pel nord-americà Tolbert Lanston, que compon per tipus solts (en oposició a la linotip, que ho fa per ratlles).
El teclat i la fonedora d’aquesta màquina són independents i es relacionen per mitjà d’una bobina de paper El paper és perforat pel teclat i desxifrat per la fonedora, la qual, en rebre la bobina va desenrotllant-la per damunt d’una filera de trepants, pels quals passa aire comprimit Cadascuna de les perforacions produeix el desplaçament del xassís portamatrius damunt un motlle, de manera que la matriu corresponent rep la injecció de l’aliatge de plom, estany i antimoni en fusió en el gresol de la màquina Un cop fos, el caràcter és agafat pel transportador de tipus, i quan la…
duplicació de l’ADN

La duplicació de l’ADN
© Fototeca.cat
Bioquímica
Procés de síntesi de l’ADN que fa possible la transmissió de la informació genètica entre generacions cel·lulars.
James D Watson i Francis J Crick proposaren una hipòtesi per a explicar-la, que rep el nom de semiconservativa Segons ells, la doble hèlix de l’ADN progenitor es va desenrotllant a mesura que té lloc el procés Així se separen les dues cadenes senzilles, cadascuna de les quals serveix de motlle per a l’encaix d’una nova cadena d’ADN que es va sintetitzant Al final es formen dues noves dobles hèlixs idèntiques a la d’ADN original i que contenen exactament la mateixa informació genètica Aquesta hipòtesi fou comprovada experimentalment per Meselson i FW Stalh Des del 1956 l’equip d’…
rodet
Fotografia
Rotlle de pel·lícula que permet de carregar les cambres fotogràfiques amb llum normal, fixada per un dels seus extrems al rodet pròpiament dit i enrotllada sobre ella mateixa, que és fixada, en carregar la cambra, per l’extrem lliure al rodet buit, anomenat rodet receptor, el qual l’arrossega, desenrotllant-la del primer rodet, cada vegada que és accionat el mecanisme d’avançament.
Els rodets són caracteritzats pel nombre de fotografies que permeten de fer i per les característiques de la pellícula que porten amplada, sensibilitat, en blanc i negre o en color
Vila medieval de Moià
Art romànic
La vila de Moià sorgí entorn d’una església i un palau que eren el centre d’un alou comtal aprisiat pel comte Guifré el qual dotà la primitiva església de Santa Maria de Moià, que fou consagrada el 939 pels bisbes Jordi de Vic i Guilarà de Barcelona, a precs del comte Sunyer i del seu fill Ermengol, comte d’Osona Ambdós comtes confirmaren les donacions del comte Guifré i en feren d’altres, mentre que el bisbe Jordi de Vic subjectava a la parròquia de Moià diverses esglésies anomenades Sant Feliu de Rodors, Sant Pere de Ferrerons, Santa Coloma de Sasserra, Sant Andreu de Castellcir, Sant…
La vida comunitària d’Osona
Art romànic
Introducció A la comarca d’Osona la vida comunitària no fou gaire intensa pel que fa als ordes monàstics Per contra s’hi observa una forta influència del monestir de Santa Maria de Ripoll i més petita dels de Sant Joan de les Abadesses i de Sant Marçal de Montseny El primer, sobretot, féu que moltes de les persones que es decantaven a la vida monàstica s’adrecessin a Ripoll En canvi la vida comunitària canonical s’estengué per la comarca i així a més de la canònica catedralícia, hi hagué priorats de canonges augustinians i una gran influència de l’Estany també hi hagué algunes canòniques…
La vila medieval de Cardona
Art romànic
Cardona en tots els seus aspectes és peculiar, tant pel castell, amb una ubicació immillorable, com pel desenvolupament de la vida comunitària, amb dues cartes de població, una del final del segle IX i l’altra del 986, que són les més antigues de Catalunya, àdhuc de la Península Ibèrica, i l’aparició de la seva vila fortificada quan cap població del Bages, ni Manresa, no havia començat aquest procés de concentració urbana, i finalment el seu gran recurs econòmic, el salí o muntanya de sal, ja coneguda des dels primers moments de la invasió romana, i que en l’època que estudiem donava uns…
Què és el joc?
El concepte de joc Jugar és una activitat vital per a l’ésser humà, forma part intrínseca d’aquest Des de ben petits, el joc ens ensenya a relacionar-nos els uns amb els altres Joan Sarri Jugar, divertir-se, relacionar-se, significar, adaptar-se i també aprendre, són formes verbals que caracteritzen la part més profunda de l’ésser humà No obstant això, darrere l’aparent simplicitat de l’acció de jugar i del joc mateix s’amaguen la incertesa i la complexitat quan es tracta de concretar-ne el concepte, tan universal com elàstic, tan versàtil com de múltiples significats Per a constatar aquesta…
L'art medieval
L’art a l’alta edat mitjana L’expressió “alta edat mitjana” designa el període que va des de la caiguda de l’imperi Romà d’Occident fins a la fi del primer millenni de la nostra era Són segles que a Occident es caracteritzen per la barreja de poblacions i cultures diferents, per la fragmentació política i institucional, per la greu crisi de les ciutats, per la reducció dels horitzons econòmics a l’àmbit local i per la inseguretat generalitzada de les persones i de les comunitats vegeu també “L’edat mitjana” En un panorama en molts aspectes tan negatiu, o si més no considerat difícil, la vida…
Els lepidòpters: papallones i falenes
Característiques del grup L’ordre dels lepidòpters el formen les anomenades papallones El fet de tractar-se dels insectes més vistents ha contribuït a fer-los força populars i a ésser coneguts i colleccionats per molta gent, i fins a ésser criats cucs de seda però les arnes que es menjen la roba, la farina i la cera, el cuc de la col, el del blat, el barrinador de l’arròs, la tinya de la patata, el corc de les pomes i, també, la processionària que infesta els nostres boscos de pins, també són lepidòpters Veiem doncs, que l’àmbit d’aquest ordre és gran i, per tant, complex, i això fa que en…