Resultats de la cerca
Es mostren 58 resultats
modelat
Geomorfologia
Conjunt de formes d’un terreny que caracteritzen un sistema d’erosió.
Poden ésser desèrtics , glacials , càrstics i periglacials
Gila
Riu
Riu del S dels EUA (1 048 km).
Afluent del Colorado, travessa els estats de Nou Mèxic, on neix, i Arizona, i aflueix al Colorado als altiplans desèrtics de Yuma Els seus afluents principals són els rius San Francisco, San Pedro, Santa Cruz, Salt i Agua Fría
Niles Spencer
Dos ponts , de Niles Spencer
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor nord-americà.
Conreà un estil dins el realisme geometricopurista Entorn dels anys vint té un estil cubista aplicat a paisatges industrials, desèrtics, entre figuratius i abstractes A partir del 1943 presenta una abstracció pròpia dintre el seu ideal purista A Fairmont , 1951, Museum of Modern Art, Nova York
dromedari

Dromedari
© Lluís Prats
Anatomia animal
Mastologia
Camell comú que té un sol gep.
El pelatge és de colors blancs i bruns, daurats o rogencs És molt apte per a terrenys desèrtics i té una gran resistència a les temperatures extremes i a la manca d’aliment i d’aigua Prové dels individus salvatges que habitaven antigament l’Orient Pròxim i l’Orient Mitjà Actualment es troba a l’Aràbia, a Egipte i en algunes regions africanes Ha estat introduït en diversos països sud de la península Ibèrica i Canàries, Itàlia, Madagascar, Amèrica del Sud i Austràlia
Gesses, sal i polsim
L’escàs desenvolupament edàfic Els processos edàfics dels deserts freds no difereixen fonamentalment dels que es donen als deserts càlids, encara que les particularitats climàtiques específiques dels primers altes temperatures del sòl a l’estiu, congelació del sòl a l’hivern, sequedat extrema i alta evaporació a l’estiu, humectació insuficient del sòl, etc comporten per una banda un grau més elevat de meteorització física mentre que per una altra limiten encara més els processos biològics del sòl Els més abundants són sòls poc desenvolupats amb una estructura feble, un contingut d’humus…
orella

Orella de nen
© Delphine - Fotolia.com
Anatomia animal
Estructura pròpia de l’orella externa dels mamífers, que serveix per a percebre amb una més gran eficàcia els sons.
És formada per teixit cartilaginós i conjuntiu, a manera d’embut de forma més o menys ovalada i amb la superfície interna solcada de replecs, els quals són orientats de tal manera que en rebotar les ones sonores contra ells es dirigeixen cap a l’orifici auditiu extern En molts animals les orelles poden moure's, a causa de la presència de músculs elevadors En alguns animals desèrtics o tropicals la grandària de l’orella és molt considerable a fi d’augmentar la superfície d’evaporació, i en alguns altres, com els quiròpters, ho és per l’extraordinària importància que té aquesta estructura en la…
alteració
Geologia
Transformació de les roques pròximes a la superfície, per l’acció d’agents exteriors, meteòrics (variacions tèrmiques, precipitacions, glaçades, etc.) i d’altres (fauna i flora, microorganismes, etc.), que prepara l’erosió pròpiament dita.
El mot és usat sovint per a designar les modificacions químiques, bé que, en rigor, l’alteració pot ésser tant d’ordre físic disgregació com d’ordre químic En el segon cas pot anar acompanyada de dissolució o esdevenir-se, en menor grau, mitjançant processos químics en estat sòlid L’alteració química depèn de factors interns dels minerals constituents de les roques estructura, estabilitat dels políedres de coordinació, abundància relativa de políedres inestables, etc i de factors externs clima, presència d’oxigen, de diòxid de carboni, d’àcids segregats pels bacteris, les arrels dels vegetals…
llebre

Llebre comuna
Hermann Kalkner (cc-by-nc-2.0)
Mastologia
Gènere de mamífers rosegadors de l’ordre dels lagomorfs, de la família dels lepòrids, que atenyen de 50 a 70 cm de longitud, amb una cua d’uns 5-8 cm, orelles grosses i amb la punta negra i cos llarg i comprimit lateralment.
Les potes posteriors són adaptades al salt i a la cursa, per la qual cosa són més llargues que les anteriors El pelatge és curt i dens, de color terrós grisenc mesclat amb negre Habiten a la superfície del sòl i no fan lludrigueres són de costums nocturns i s’alimenten de vegetals La carn de llebre és comestible i molt apreciada la pell és emprada en pelleteria N’hi ha unes 16 espècies, les quals són cosmopolites, llevat de l’Amèrica del Sud i d’una part de l’Àfrica occidental La llebre comuna L europaeus habita a l’Europa central i és corrent als Països Catalans la llebre de les neus o…
duna

Duna del Marroc
Geomorfologia
Promontori de sorra d’origen eòlic que es forma en llocs àrids i desèrtics o a les platges.
Les partícules són transportades pel vent, en suspensió o per saltació, fins que en disminuir la velocitat es dipositen Les dunes tenen els costats asimètrics pendent dèbil del costat d’on ve el vent i pendent més pronunciat del costat contrari Poden tenir formes diverses allargades, i paralleles o transversals a la direcció del vent, o en forma de mitja lluna barcana , que es formen en llocs de vent moderat però de direcció i sentit constants En llocs amb sorra abundant les dunes poden atènyer fins a 30 m d’alçada, i al Sàhara arriben fins a 120 m En les grans extensions desèrtiques i…
nocturn | nocturna
Etologia
Dit de l’animal que desenvolupa tota o gairebé tota la seva activitat a la nit.
Alguns animals, com els desèrtics, són nocturns a causa de la duresa de les condicions de temperatura que s’assoleixen durant el dia Uns altres, com els petits mamífers herbívors, ho són a fi d’evitar al màxim possible l’atac dels depredadors En uns altres casos, com en el dels ocells i els mamífers carnívors nocturns, ho són perquè durant la nit cacen preses també nocturnes A fi de poder desenvolupar llur activitat a la nit, els animals nocturns, tant els depredadors com les preses, solen ésser de moviments silenciosos i van proveïts d’estructures adequades, com ara les plomes dels ocells…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina