Resultats de la cerca

Un exèrcit de desertors i esclaus fugitius comandats per Matern saqueja les terres d’Hispània i la Gàllia Finalment són derrotats per les tropes de Còmmode 188

Amb la mort de Còmmode, assassinat per un complot, comença un nou any de guerra civil amb quatre emperadors successius Victòria final de Septimi Sever, que inicia la dinastia Severiana

Crític polític Els taxiarques , 427 aC i d’esperit bèllic Els prospàltics , Desertors o andrògins , atacà Cleó a L’edat d’or 424 aC i Hipèrbol a Marikás , obra per la qual fou acusat de plagiar Els cavallers , d’Aristòfanes, i per aquest motiu acabà l’amistat entre ells dos Criticà la sofística i censurà la societat Els aduladors , 421 aC Autòlic , 420 aC Els purificadors , i a Poble presentà una societat enrunada, que els millors polítics atenesos intentaven de salvar D’ell rebé el nom el vers eupolideu , molt usat en la comèdia grega

El nom fou usat per primera vegada durant el s XVIII a Prússia, en crear Frederic II 1740 uns cossos especials amb guardes forestals, com a tiradors selectes, que adoptaren l’emblema del corn Estesos vers el 1800 per Europa, durant la guerra del Francès foren organitzats als Països Catalans cossos de caçadors el 1808 la Junta Superior del Regne de València creà, entre altres unitats, un Regiment de Caçadors Voluntaris de València , i el 1811 la Junta Superior del Principat organitzà a Manresa, amb l’exèrcit dispers després de la pèrdua de Tarragona, el Batalló de Caçadors Voluntaris de…

D’origen tàrtar, els cosacs aparegueren als territoris eslaus vers el s XV Eren grups formats per desertors fugitius, serfs i descontents amb el govern del país Organitzats en tropes de cavallers, guiats per atamans , vivien de la caça, l’agricultura, la pesca o el saqueig En acabar el s XVI ja n'hi havia grups ben caracteritzats Els més importants foren els del Don i els del Dnièper Gaudien d’una total independència i servien de base per a totes les revoltes contra Polònia, provocades per la política religiosa dels reis polonesos Els cosacs del Don lluitaren sobretot contra els…

Africà d’origen i d’una família pertanyent a l’ordre eqüestre, rebé 191 el govern de la província danubiana de la Pannònia Superior Proclamat emperador per les seves legions després de l’assassinat de Còmmode, hagué d’afrontar una temptativa del senat per restaurar una monarquia de tipus antoní, així com les pretensions dels pretorians, que havien proclamat emperador Didi Julià Sever acudí a Itàlia i, després d’haver obtingut l’adhesió de la flota a Ravenna, marxà sobre Roma, on el senat s’apressà a eliminar Didi Julià 193 dC Tot seguit reconegué el pronunciament de Clodi Albí i el legitimà…

Divisions administratives a la Catalunya del Nord El comte de Mirabeau, l’aristòcrata que esdevingué el poderós portaveu del Tercer Estat, definia França com un “agregat inconstituït de pobles desunits” De fet, el procés d’unificació del regne per mitjà de la burocràcia monàrquica era ben lluny d’haver-se acabat i el petit fragment de l’ètnia catalana que habitava a la província del Rosselló gaudia encara de nombrosos privilegis —mot que cal entendre en el seu sentit etimològic de llei particular— Lluís XIV havia jurat de respectar les “llibertats” d’una terra conquerida i annexionada pel…

Els anys 26 i 25 aC, durant l'estada d'August a la ciutat, Tàrraco va actuar com a capital de tot el món romà, i fou seu d'ambaixades i lloc des d'on es despatxaven els afers quotidians de l'administració d'un nou imperi en fase de creació Mentrestant, al nord peninsular, set legions lluitaven en la guerra contra els asturs per aconseguir la submissió definitiva dels pobles de la cornisa cantàbrica August va tornar a Roma com a vencedor l'any 25 aC, i hi tancà per segona vegada les portes del temple de Janus per simbolitzar la fi de les guerres Tot i que la guerra astur va tornar a renéixer…

En el transcurs de la Guerra, una sèrie de factors van afectar d’una manera o d’una altra la població de Catalunya i van augmentar en intensitat i problemàtica a mesura que el conflicte avançava Els aspectes ideològics, polítics o socials van incidir sobre una part de la població de Catalunya, bàsicament els adults i els majors d’edat però també les persones de qualsevol edat, fins i tot els nadons, van ser víctimes dels bombardeigs Aquest exemple també és vàlid per a la major part dels altres temes que són objecte d’aquest capítol Els bombardeigs, els refugiats, la fam, la militarització i…

La segona meitat del segle XVIII, i fins i tot el primer quart del segle XIX, no són pas uns anys amb gran abundància d’informació documental relativa a mobilitzacions populars, especialment si es comparen amb els segles XVI i XVII Però cal tenir en compte que el testimoni escrit de la mobilització popular és obra, sobretot, dels responsables de la seva repressió de manera que aquella escassetat pot indicar, tan sols, que durant el període esmentat les mobilitzacions que es produïen al marge o en contra de la llei devien ser menys rellevants Contràriament al que això podria fer pensar,…