Resultats de la cerca
Es mostren 45 resultats
berma
Construcció i obres públiques
Faixa de terra, de poca amplada i de secció transversal plana o lleugerament inclinada, a la part superior d’un terraplè immediata a un talús o al peu del talús d’un desmunt.
En el primer cas protegeix el talús de l’erosió en el segon cas reté els materials despresos per l’erosió
nitròmetre
Química
Eudiòmetre emprat per a mesurar el volum dels gasos que es desprenen en una reacció.
Originàriament fou emprat per a determinar la proporció de nitrogen en les substàncies orgàniques, per mitjà del volum d’òxids de nitrogen despresos en fer reaccionar la substància amb àcid sulfúric
polarització
Química
Fenomen que provoca que, en un electròlit, la tensió d’un elèctrode o d’un element galvànic sigui diferent quan hi ha pas de corrent o quan aquest és nul.
Té una particular importància a les piles pila, on, per efectes diversos sobretot deposició dels gasos despresos pel corrent, i especialment hidrogen a l’elèctrode positiu, disminueix la tensió útil Per a combatre-la hom incorpora a la pila el despolaritzador adequat
rocall
Conjunt de rocs o fragments despresos de les roques; pedruscall.
carbonització de la fusta
Química
Procés de descomposició tèrmica de la fusta que la redueix a carbó vegetal, dut a terme escalfant la fusta fora del contacte de l’aire.
A poc més de 100°C comencen a produir-se descomposicions, la natura de les quals va canviant amb la temperatura fins que, al voltant dels 270°C, les reaccions exotèrmiques predominen i permeten d’arribar a la carbonització completa, sense que calgui cap forniment posterior d’energia El procediment més antic per a carbonitzar la fusta és el de la carbonera Uns altres mètodes d’obtenció són els dels forns de carbonització contínua i la destillació seca de la fusta, on són aprofitats també els gasos despresos, els quals donen àcid pirolignós, quitrà de fusta i gasos no condensables…
destil·lació seca
Química
Procés de descomposició tèrmica d’una substància, generalment sòlida, que produeix una separació dels components, acompanyada, en el cas de tractar-se de substàncies complexes, d’una degradació de les molècules, que es transformen en productes més simples (gasos i líquids).
Industrialment tenen interès la destillació seca de l’hulla o coquització i la destillació seca de la fusta Aquesta darrera consisteix en un procés de carbonització en el qual hom aprofita els gasos i vapors despresos La composició d’aquests productes depèn bàsicament de la classe de fusta que hom destilla Els productes gasosos monòxid i diòxid de carboni, hidrogen, metà i altres hidrocarburs més pesants són emprats com a combustible per a iniciar la reacció, la qual s’automanté en arribar a una certa temperatura Dels condensats obtinguts hom separa l’àcid pirolignós mescla d’…
abductor | abductora
Química
Dit dels tubs que en els aparells de laboratori recullen els gasos despresos en una reacció.
condensador
Física
Aparell utilitzat per a condensar un vapor.
En relació amb el sistema físic emprat per a la condensació, hi ha dos tipus de condensadors condensador de mescla , en el qual el flux ascendent de vapors a condensar és ruixat amb un líquid fred, generalment aigua, i en el qual la sortida d’aquest líquid arrossega el condensat, i condensador de superfície , aparell en què el vapor a condensar i el fluid fred són separats per una paret El tipus més senzill consta d’un serpentí, per l’interior del qual circula el vapor a condensar, muntat dins un dipòsit pel qual circula aigua freda Els models més generalment utilitzats són els de tipus de…
Targasona
Municipi
Municipi de l’Alta Cerdanya, estès entre el roc de la Calm (2 137 m alt al pic dels Moros) i l’enclavament de Llívia (Baixa Cerdanya).
Comprèn dues valls a ponent, la que domina el poble de Vilalta a llevant, la que centra el poble de Targasona, sector més baix de la coma de Mollet, drenada pel rec de Rivals al SE, encara en un petit sector de la vall d’Èguet, hi ha el mas i antic lloc de Palmanill La ramaderia és la principal activitat econòmica i fins i tot condiciona l’agricultura 242 ha conreades, 188 de les quals de prats i farratge, 37 de cereals i 4 d’hortalisses Hi ha 714 caps de bestiar boví, 433 d’oví i algunes cabres Dins el terme, hom ha construït la central elèctrica solar de Thémis 1983, explotada per…