Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
dièresi
La dièresi en català
Gramàtica
Signe diacrític (¨) que indica una pronúncia diferent de l’habitual del signe gràfic damunt el qual és escrit.
En català té les dues funcions essencials d’assenyalar l’articulació del fonema u en els encontres qüe, qüi, güe, güi , en els quals normalment aquesta unitat no té realització fonètica, i d’indicar un valor pròpiament vocàlic dels fonemes u , i quan van en posicions en què funcionen habitualment com a semivocal La dièresi és emprada també sempre que, l’ús de l’accent gràfic no essent possible, calgui fer-ho d’acord amb la normativa de la llengua
dièresi
Literatura
Llicència poètica que consisteix a pronunciar en dues síl·labes les vocals d’un diftong.
És rarament usada en la poesia catalana, en què els diftongs són definits i poc nombrosos i la pronúncia separada és abundant
dièresi
Nom genèric amb el qual són designats els diferents procediments quirúrgics usats per a dividir els teixits orgànics.
signes ortogràfics
Gramàtica
Signes que, en la correcta escriptura del llenguatge parlat, serveixen per a transcriure la pronunciació, la intensitat i la distinció de certs sons, així com l’entonació, les pauses i els sentits de les frases.
Els signes ortogràfics són l'accent, la dièresi, els signes diacrítics i els diversos signes de puntuació
sil·labació
Fonètica i fonologia
Divisió de significants en síl·labes segons els límits que es produeixen dins cada seqüència fònica.
Cal tenir compte, sobretot en la poesia, de les modificacions de ritme i metre que produeixen en la sillabació fenòmens tals com la sinalefa, la sinèresi, la dièresi i l’hiat
saturni
Literatura
Vers típic de la poesia llatina, emprat fins a l’època d’Enni, el qual, en substituir-lo en els seus Annales per l’hexàmetre, en determinà la desaparició.
Molt discutida la seva identitat, alguns han considerat que, contràriament a la mètrica antiga, es basava en l’accent i no en la quantitat de les síllabes, mentre que d’altres pensen que és format per dos membres separats per la dièresi un dímetre iàmbic catalèctic ̆— ̆— ̆— — més un itifàllic — ̆— ̆— ̆ o bé un reizià
signe diacrític
Fonètica i fonologia
Senyal convencional que hom afegeix a un signe gràfic i que representa una realització fonemàtica, per indicar-hi alguna mena de modificació fonètica.
En l’ortografia usual són emprats diacrítics com l’accent o la dièresi En transcripció fonètica hom els empra per a indicar nasalització ã, obertura ą, tancament ạ, dentalització n, velarització ł, etc En català, després de les normes ortogràfiques del 2016, hi ha els següents mots amb accent diacrític bé, déu, és, mà, més, món, pèl, què, sé, sí, sòl, són, té, ús, vós
ooforotomia
Incisió quirúrgica, dièresi, d’un ovari.
pentàmetre
Literatura
En la mètrica clàssica grecollatina, vers constituït per una successió de cinc metres (dipòdies o peus).
El terme és emprat, sobretot, per a designar dos tipus de versos diferents el pentàmetre eòlic i l' elegíac El primer —que hom troba a Safo— té l’esquema &ksb&ksb&esb̆̆&esb̆̆&esb̆̆&esb̆̆, resultat d’una base eòlica disillàbica més quatre dàctils El pentàmetre elegíac o pentàmetre és el vers per excellència de l’elegia i de l’epigrama i, juntament amb l’hexàmetre, constitueix el dístic Té com a esquema &esb̆̆&esb̆̆&esb// &esb̆̆&esb̆̆&ksbi consta de dos hemiepes masculins separats per una dièresi, bé que el seu ús resta sotmès a una sèrie de…
Alfabetització
Alfabetització La ce trencada s’alfabetitza com si representés una ce mar c ada mar ç ada mar c ador mar ç al mar c ar La ela geminada i els dígrafs ll , ny i rr s’ordenen com la suma de dues lletres qualssevol crista ll crista ll í crista ll ina crista ll itzar campa n a campa n iforme campa ny a campar i r onia i rr acional i rr upció i s abelí Les paraules que només es diferencien d’una altra per un signe diacrític s’ordenen primer pel mot sense diacrític lla c lla ç armi ll a armi ll a Vila A badal Vila- A badal r iba R iba, la Les paraules accentuades es classifiquen segons els…