Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
dròsera
dròsera
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les droseràcies, de fulles totes basals.
La cara superior de la fulla duu pèls llargs, mòbils, vermellosos, terminats en una glàndula, els quals atrapen i digereixen petits insectes Es fa en torberes En medicina popular gaudeix de propietats antiespasmòdiques
cel·lulasa
Bioquímica
Enzim que provoca específicament la hidròlisi dels enllaços β-1,4-glucosídics de la cel·lulosa.
És d’origen bacterià i fúngic, bé que hom el troba també en el suc hepaticopancreàtic del cargol bover Helix pomatia Els herbívors degraden i digereixen la cellulosa per mitjà d’aquest enzim de llurs bacteris intestinals, gràcies als quals la cellulosa té una importància cabdal en la nutrició d’aquests animals
estafilococ
Biologia
Gènere de cocs grampositius i immòbils, de la família de les micrococcàcies.
De vegades poden tenir pigments, com l’espècie Saureus , que damunt un medi sòlid és de color groc El pigment que li dóna aquest color és propi de cultius vells Algunes soques poden generar una toxina molt activa Els estafilococs produeixen i digereixen la gelatina, són sapròfits i es troben damunt la pell i les mucoses, on poden causar infeccions furóncols, i des d’on poden passar a la sang i produir una septicèmia i afectar diversos òrgans Aquesta mena d'infeccions, si bé són molt poc freqüents, són fatals en una proporciómolt elevada entorn al 50% i reben el nom de síndrome de…
pseudoquist
Medicina
Quist format per líquid envoltat d’una falsa càpsula constituïda a expenses de teixit connectiu, amb participació d’òrgans i estructures anatòmiques veïns.
S'anomenen pseudoquists per l’absència d’epiteli en la seva càpsula Es produeixen després de processos inflamatoris d’etiologia diversa El pàncrees és l’òrgan que amb més freqüència en presenta En les pancreatitis, per exemple, s’esdevenen una sèrie de canvis histològics en què intervenen els mateixos enzims pancreàtics Aquests digereixen els teixits i provoquen una liquació i una reacció inflamatòria al seu voltant que afecta els òrgans veïns i acaba formant la falsa càpsula per reacció fibròtica del teixit connectiu Moltes d’aquestes lesions són reabsorbides un cop resolt el…
Qui digereix la fusta?
El voraç i insòlit tèrmit Mastotermes darwiniensis viu en nius subterranis que poden arribar a tenir més d’un milió d’individus Mengen qualsevol cosa que contingui polímers de carboni, de manera que destrossen arbres i fusta, però també material ceratinós, pneumàtics i fins i tot el recobriment dels cables elèctrics En altres èpoques geològiques n’hi havia per tot el planeta, però actualment resten acantonats a l’Austràlia septentrional, a la regió de Darwin, tanmateix fora del domini de la sabana Es creu que aquests tèrmits i els seus avantpassats han menjat fusta vella i morta des de fa com…
L’higienisme
L’ higienism e és un corrent medicofilosòfic que sosté que els símptomes formen part, en essència, d’un procés continu de purificació i de desintoxicació de l’organisme i que les malalties solen ésser el producte de costums culturals nocius, entre els quals destaquen l’administració de medicaments i determinats hàbits alimentaris Un dels pilars bàsics de l’higienisme és la prevenció de les malalties mitjançant uns plans d’alimentació anomenats dietes dissociades , que consisteixen fonamentalment en la realització de menjars no gaire abundosos en què hom recomana la combinació de determinats…
fluor
Química
Element pertanyent al grup VII de la taula periòdica (grup dels halògens), de valència -1; l’element natural és el núclid 19 (100%); hom en coneix quatre núclids artificials: 17, 18, 20 i 21.
És un gas groguenc Força estès a la natura, principalment en l’aigua de mar, a l’esmalt dental i en la criolita Na 3 AlF 6 , tot i que el principal mineral d’on hom l’extreu és la fluorita CaF 2 , o espat fluor És degut a l’ús de la fluorita com a fundent metallúrgic, d’on li ve el nom del llatí fluere , ‘fluir’, i es refereix a la facilitat de fusió de la fluorita 902°C Atesa la seva gran reactivitat, la fabricació del fluor és una operació molt delicada Els minerals, enriquits i polvoritzats, són transformats en àcid fluorhídric i en fluorurs alcalins per l’àcid sulfúric L’obtenció del…
pingüícula
Botànica
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les lentibulariàcies, de fulles en roseta basal, ovals o lanceolades, enteres, blanes, viscoses i amb pèls glandulars que digereixen petits insectes; de flors solitàries, zigomorfes i esperonades, de colors pàl·lids, i de fruits en càpsula bivalva.
Es fan en indrets molsosos, en regalims, en prats molls, etc Als Països Catalans són comunes a les comarques septentrionals Algunes espècies són oficinals, amb propietats bèquiques i cicatritzants
Arquitectes i fourieristes
Els tèrmits són insectes socials Un niu de tèrmits és fundat per una parella de reproductors alats que generen una família de fills estèrils mascles i femelles que treballen junts a l’hora de recollir i distribuir el menjar, d’ocupar-se de les postes i de les cries, i de construir i defensar el niu Hi ha treballadors i també soldats especialitzats en la defensa, a qui els treballadors posen el menjar a la boca Un niu de tèrmits és una espècie de ‘persona jurídica’ que construeix el seu propi complex habitacle Per això val l’analogia els tèrmits són arquitectes d’esperit fourierista… Els…
Funció i activitat de l’intestí gros
Fisiologia humana
A l’intestí gros cada dia arriben aproximadament 500 ml d’una matèria fecal parcialment deshidratada i desmineralitzada, i d’una consistència semilíquida Al contrari, d’aquest òrgan s’evacuen cada dia entre 50 i 225 g d’unes matèries fecals en bona mesura deshidratades i sòlides, per bé que la composició que presenten és similar a la matèria fecal evacuada per l’intestí prim, ja que contenen, bàsicament, bacteris morts, restes cellulars, cellulosa i petites quantitats de proteïnes, grasses i hidrats de carboni Motilitat de l’intestí gros Durant els moments de dejuni el còlon es troba sotmès a…