Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
parallamps
Electrònica i informàtica
Aparell per a protegir les línies i les instal·lacions elèctriques tant de les descàrregues atmosfèriques com de les sobretensions induïdes com a conseqüència de curts circuits o maniobres.
Ha de limitar l’amplitud i la durada del corrent a fi d’evitar la desconnexió dels disjuntors o la fusió dels fusibles Generalment hom utilitza com a parallamps el descarregador de sobretensió
protecció
Electrònica i informàtica
Sistema destinat a detectar i eliminar ràpidament i amb seguretat qualsevol defecte o anomalia que es pot produir en una línia, una màquina, una instal·lació, etc, elèctriques.
Hom empra com a dispositius de protecció disjuntors o relés magnètics, tèrmics, diferencials, de màxima o de mínima, etc També cal esmentar altres sistemes de protecció, com el parallamps i la presa de terra
curtcircuit
Electrònica i informàtica
Fenomen provocat per la connexió voluntària o accidental de dos punts d’un circuit, entre els quals hi ha una diferència de potencial, mitjançant un conductor d’impedància molt petita.
Es caracteritza, doncs, pel pas d’un corrent d’intensitat molt elevada a través del conductor, que produeix una gran quantitat de calor Per a la protecció contra els curtcircuits hom empra diversos dispositius, com fusibles, disjuntors, relés tèrmics, etc
interruptor automàtic
Electrònica i informàtica
Interruptor que obre un circuit en produir-se unes condicions predeterminades, per exemple en prendre un corrent o una tensió un valor màxim o mínim.
El restabliment del servei pot ésser automàtic, en desaparèixer la causa de la interrupció, o bé mitjançant un dispositiu manual Anomenats també disjuntors , són emprats per a la protecció de motors, de circuits, etc, en les installacions domèstiques i industrials
disjuntor
Electrònica i informàtica
Interruptor que obre automàticament un circuit quan la tensió o el corrent d’aquest pren un valor que resta fora d’un interval prefixat.
Generalment són de funcionament electromecànic, anàleg al dels relés, bé que alguns de petits són tèrmics Els disjuntors són emprats sovint per a protegir màquines o installacions elèctriques i també en els automòbils per a impedir la descàrrega de la bateria quan la dinamo no gira o ho fa massa lentament
contacte
Electrònica i informàtica
Peça conductora destinada a establir un contacte amb una altra de semblant a fi de produir el tancament o l’obertura d’un circuit elèctric.
Els contactes són elements essencials en aparells o dispositius on es dóna una interrupció periòdica del circuit accionada per l’operador o bé pel mateix aparell, automàticament Solen ésser constituïts per metalls o aliatges de baixa resistència elèctrica i que presenten un desgast molt petit amb el funcionament sovint són recoberts d’argent o bé d’or Segons la funció, poden ésser principals o auxiliars, i segons la construcció, de ganiveta, de ressort, de fricció, etc Els contactes són emprats en els interruptors, relés, contactors, disjuntors, connectors, etc
línia elèctrica
Línia elèctrica, esquema d’una xarxa de líneas trifàsiques de trnasporti distribució. en general, les xifres en kV indiquen solament l¡'ordre de magnitud de la tensío en cada cas
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Conductor o conjunt de conductors, generalment de coure o d’alumini, emprats per al transport i la distribució de l’energia elèctrica.
Les línies de transport uneixen les centrals generadores amb les transformadores solen ésser línies aèries d’alta tensió, gairebé sempre formades per tres conductors en el cas, més freqüent, de transport de corrents alterns trifàsics Les línies de distribució són les encarregades d’enviar l’energia a mitjana o baixa tensió de les centrals transformadores als punts d’utilització Hom empra principalment línies aèries en trams interurbans, i subterrànies en ciutats importants, però és corrent, en ciutats petites, l’ús de conduccions aèries de distribució Les tensions més usuals són…
esquizofícies
Botànica
Classe de microorganismes protocariòtics d’organització semblant a la dels bacteris; generalment són més grossos i van proveïts de clorofil·la concentrada sobre làmines situades a la part perifèrica del citoplasma (cromatoplasma), la qual cosa els permet de fer la fotosíntesi completa.
La part central del citoplasma centroplasma és ocupada per filaments o corpuscles d’ADN nucleoide, no separats de la resta del citoplasma, que és dens, sense orgànuls, només en algun cas amb vacúols gasífers, però d’aspecte granulós degut a inclusions de cianoficina, volutina i glicogen Ultra la clorofilla a , contenen pigments blaus ficocianina i vermells ficoeritrina, a més de carotens diversos La diferent proporció d’aquests pigments pot donar a les cèllules colors des del verd blavós que justifica el nom d’algues blaves o cianofícies, verd maragda o gris verdós, fins al vermellós Les…
Els pseudofongs
Els pseudofongs es configuren com un grup molt particular, que conserva molts caràcters algals Molts viuen en aigua dolça, com a sapròfits o com a paràsits d’algues, de fongs i fins i tot d’animals diversos L’aparell vegetatiu pot ésser unicellular com en moltes lagenidials i en molts hifoquitriomicets, o format per cèllules disperses en una xarxa filamentosa en els labirintulomicets, però en general està constituït per filaments sifonats sense septes, excepte a la base dels òrgans reproductors Les zoòspores tenen dos flagels, l’anterior, amb mastigonemes tubulars, i el posterior, llis, a…