Resultats de la cerca

És format per la dismutació P 4 +3OH - +3H 2 O →PH 3 +3H 2 PO 2 - , o també per l’acció de l’aigua i dels àcids sobre els fosfurs, com en la reacció Mg 3 P 2 +6H 2 O →2PH 3 + 3Mg OH 2 Crema amb una flama verda, amb un espectre comprés entre 560, 526 i 510 nm Amb el nitrat d’argent es produeix una reacció molt sensible, que dóna lloc a un precipitat negre o gris de composició variable

Hom l’obté per combinació de l’oxigen amb òxid nítric, segons la reacció NO + 1/2O₂ →NO₂ + 13,57 kcal És anomenat també diòxid de nitrogen NO monòmer , o tetròxid de nitrogen N₂O₄ dímer L’equilibri N₂O₄ ⇌2NO₂ depèn de la temperatura i de l’estat físic Pot ésser obtingut per descomposició del nitrat de plom, segons la reacció PbNO₃₂ →PbO + 2NO₂ + O₂ És una substància tòxica i molt reactiva en presència de bases sofreix dismutació i dóna nitrits i nitrats, segons la reacció N₂O₄ + 20H₂ - →NO₂ - + NO₃ - + H₂O El diòxid de nitrogen és un agent oxidant emprat en el procés de les…

En la composició de les ceres intervenen fonamentalment alcohols i àcids grassos saturats no ramificats, amb cadenes de setze o de vint-i-quatre o més àtoms de carboni, com és ara els alcohols cetílic, cerílic i miricílic i els àcids palmític i ceròtic l’àcid i l’alcohol tenen sovint el mateix nombre d’àtoms de carboni, per la qual cosa hom creu que la gènesi biològica de les ceres té lloc a partir de la dismutació d’un aldehid gras Les ceres amb molècules lineals de longitud considerable tenen un punt de fusió més alt que el dels greixos de pesos moleculars anàlegs Són molt…

Tenen una certa importància solament els de la sèrie alifàtica llur comportament va completament lligat a la posició relativa dels carbonils en la cadena Així, els composts α- o 1,2-dicarbonílics, com el glioxal etadial, el biacetil 2,3-butandiona o el benzil difenil dicetona, a part les reaccions típiques del grup carbonil, tenen una gran tendència a la formació de derivats cíclics, a produir reaccions de ruptura de l’enllaç OC-CO i a la dismutació intramolecular dels carbonils, del tipus de la de Cannizzaro Els composts β - o 1,3-dicarbonílics, com l'acetilacetona 2,4-…

És una reacció característica dels aldehids aromàtics, descoberta el 1853 per Stanislao Cannizzaro en obtenir alcohol benzílic i àcid benzoic a partir del benzaldehid Quan hom empra dos aldehids diferents té lloc la reacció de Cannizzaro encreuada , com, per exemple, l’oxidació del formaldehid pel benzaldehid

Aquest enzim actua també sobre altres substrats donadors d’electrons, com l’etanol És l’enzim conegut de major activitat És una hemoproteïna existent en el fetge, el ronyó, els eritròcits i gairebé en totes les cèllules aeròbies

Propietats del brom Hom en coneix dos isòtops naturals de nombre màssic 79 i 81 Es presenta en forma de líquid roig fosc, i els seus vapors, d’olor semblant al clor, són fortament irritants Forma molècules diatòmiques Br 2 , molt estables, que només es dissocien apreciablement per damunt de 1000°C És relativament poc soluble en aigua la solució és anomenada aigua de brom , bé que la solubilitat canvia molt en presència de sals, sobretot de bromurs, amb els quals forma ions complexos, com Br 3 - i Br 5 - És molt soluble en alguns dissolvents orgànics sulfur de carboni, tetraclorur de carboni…