Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
divo | diva
deessa
Venus de Milo (segle II) (Musée du Louvre). Venus fou venerada com a deessa de la bellesa, de l’amor i de la fecunditat
© Corel Professional Photos
Religió
Divinitat de sexe femení.
Dels diferents tipus de deesses cal destacar les śakti del déu hindú Śiva, entre les quals sobresurten Kali i Durga, i les diverses denominacions de divinitats femenines de l’antiguitat clàssica la deessa bona , com a caracterització de Cíbele, la deessa mare , com a representació, molt estesa a la Mediterrània oriental Egipte, Fenícia, Frígia i Grècia, de la fecunditat vegetal, animal i humana Isis, Cíbele i Rea, entre d’altres, n'eren personificacions, i la gran deessa , com a qualificació de pertinença al grup dels déus de més alta categoria Afrodita, Atena, Àrtemis, Demèter, etc En…
Lyda Borelli
Cinematografia
Actriu cinematogràfica italiana.
Creà, amb FBertini i PMenicelli, un dels primers mites fílmics la diva o dona fatal Interpretà Ma l’amor mio non muore 1913, La donna nuda 1914, Rapsodia satanica 1915, La vergine folle i La falena 1916, Carnavalesca 1918, etc
Brigitte Kronauer
Literatura alemanya
Escriptora alemanya.
Estudià pedagogia i germanística a Colònia i a Aquisgrà, i exercí la docència durant la dècada de 1970 L’èxit de la seva primera novella, Frau Mühlenbeck im Gehäus ‘La senyora Mühlenbeck dins la closca’, 1980, li permeté dedicar-se íntegrament a la literatura Resident a Hamburg fins a la mort, la seva obra explora amb ironia les ambivalències i les contradiccions dels protagonistes confrontats amb les dificultats de la vida quotidiana Entre una cinquantena de títols, publicà també les novelles Rita Münster 1991, Die Frau in den Kissen ‘La dona entre coixins’, 1996, Teufelsbrück ‘Pont del…
Anita Ekberg
Cinematografia
Nom amb el qual fou coneguda l’actriu sueca Kerstin Anita Marianne Ekberg.
El 1950 fou elegida miss Suècia, i poc després competí pel títol de miss Univers que no guanyà Passà a Hollywood, on no aconseguí destacar El 1960 esdevingué una icona del cinema per la seva actuació en una seqüència de La dolce vita 1960, de Federico Fellini , en què personificava, en una escena amb Marcello Mastroianni, una diva nòrdica exuberant i desinhibida Posteriorment residí a Itàlia, i fins el 2002 actuà en una vintena de pellícules de ressò discret
Anette Bening
Cinematografia
Actriu cinematogràfica i teatral nord-americana.
Es formà artísticament al conservatori de San Francisco, i treballà a Broadway abans d’aparèixer en diversos telefilms Ha interpretat, entre altres pellícules, Valmont 1989, de MForman Postcards from the Edge 1990, de MNichols The Grifters 1990, de SFrears Guilty by Suspicion 1991, d’IWinkler Regarding Henry 1991, de MNichols Bugsy 1991, de BLevinson Love Affair 1994, de GGordon Caron Richard III 1995, de RLoncraine The American President 1995, de RReiner Mars Attacks 1996, de TBurton The Siege 1997, d’EZwick In Dreams 1999, de NJordan American Beauty 1999, de SMendes What Planet Are You From…
Wilhelmenia Fernandez
Música
Soprano nord-americana.
Estudià cant a l’Acadèmia de Música de la seva ciutat natal i posteriorment amplià la seva formació a la Juilliard School de Nova York Debutà el 1977 com a protagonista femenina de Porgy and Bess G Gershwin i ben aviat emprengué una gira que la dugué a presentar-se arreu dels EUA, fins que li arribà la fama definitiva amb la pellícula Diva de JJ Beineix 1980 D’ençà de la seva presentació el 1984, actuà amb regularitat a l’Òpera de París, ciutat on protagonitzà l’ Aïda que inaugurà el Palau dels Esports de Bercy 1984 La temporada 1987-88 interpretà amb èxit la Marguerite de Faust…
Andreu-Rivels
Atracció de circ de renom mundial, creada a Barcelona el 1920 per Pere Andreu i Pausas i presentada pels seus fills Josep (que esdevingué cèlebre amb el nom de Charlie Rivel), René i Pau, Polo.
Consistia en un trio de pallassos i acròbates en el qual René feia de clown , Charlie, d’august, i Polo, de contraaugust Executaven un repertori compost d’entrades de pallassos Els ous , El petit pont , La Diva , entrades musicals i números acrobàtics entre els quals hi havia els trapezis baixos El número, de gran qualitat, triomfà el 1924 al Cirque d’Hiver de París i a l’Olympia de Londres, i el 1925, al Medrano i a l’Olympia de París Actuaren als millors circs europeus A finals del 1935, en abandonar Charlie Rivel el trio, perpetuaren el número, amb el nom dels 3 Rivels…
Montserrat Caballé i Folc

Montserrat Caballé i Folc a Milà el 1971
Música
Soprano lírica, cantant d’òpera i de lied.
Vida Es formà al Conservatori Superior de Música del Liceu gràcies al mecenatge de Josep Antoni Bertrand Fou deixebla d’Eugenia Kemeny, Conxita Badia i Napoleone Annovazzi, i començà cantant sarsuela, i també interpretà una cantata de Giacomo Carissimi al Gran Teatre del Liceu 1953 i la Novena Simfonia de Beethoven 1954 Posteriorment, per a ampliar els estudis, es traslladà a Florència i a Basilea, i en aquesta ciutat debutà com a cantant d’òpera el 1956 Fins el 1959 interpretà papers d’òpera alemanya a Basilea, a Viena i a Bremen Després del seu pas pel Teatro alla Scala de Milà, el 1962…
,
Maria Callas
Maria Callas
© Fototeca.cat
Música
Nom amb què fou coneguda la soprano grega Maria Kalogerópulos.
Fou deixebla d’Elvira de Hidalgo a Atenes, on debutà a 15 anys amb Cavalleria rusticana , de Mascagni El 1947 començà a Verona la seva carrera internacional interpretant La Gioconda , de Ponchielli La seva veu, tècnicament discutible, però d’una extensió tan formidable la 2 a fa 5 que li permetia de cantar des de papers d’agilitat Lucia di Lammermoor fins als de soprano dramàtica Tristan und Isolde , juntament amb l’expressivitat punyent de què era capaç i el seu talent com a actriu dramàtica la convertiren en la diva indiscutible de l’òpera mundial durant els anys cinquanta…