Resultats de la cerca

Llicenciat en dret, collaborà a revistes comarcals i publicà les proses Visió lírica de Tarragona 1952 i la novella de caire humorístic Memòries i divagacions d’un futbolista discret 1959

Fou un dels fundadors del Centre Català Collaborà en els diaris “El Diluvio”, de Barcelona, i “Las Circunstancias”, de Reus Publicà aplecs de versos, com Regional 1888, i de prosa, com Divagacions Deixà també obres teatrals, com L’as d’oros 1881, Justícia catalana , en collaboració amb RArús i Arderiu 1887, la sarsuela El rei de la broma 1881, amb música de FGiralt i una traducció d' Àiax de Sòfocles al català Es casà amb l’escriptora Carme Karr

D’Estat Català, tingué una actuació destacada en el CADCI i en el camp esportiu fou diverses vegades de la directiva del FC Barcelona Fou diputat del Parlament de Catalunya per Esquerra Republicana i formà part del Consell d’Economia La seva activitat més important fou en el camp del mutualisme fundador i secretari de la Mútua del Comerç i de la Indústria, impulsor de la llei de mutualitats 1934, etc S'exilià a Cuba, on publicà Divagacions i quimeres

Residí un quant temps a Barcelona A 20 anys compongué el llibre Minḥat Yĕhudà ‘L’ofrena de Judà’, anomenat també Śoné ha-Našim ‘El misogin’, que narra amb estil satíric les desgràcies ocorregudes a Zeh Zéraḥ, fill de Taḥkĕmoní, per haver-se casat L’obra, escrita en prosa rimada amb intercalació de poesies, serví de base al Taḥkĕmoní de Jĕhudà ben Šĕlomó al-Ḥarizí, i provocà, entre d’altres, les rèpliques d’un Iṣḥaq i la de Yeda'ya ha-Peniní Escriví també Milḥemet ha-Ḥokmà we-ha-'Oser ‘Guerra entre la saviesa i la felicitat’ i Dibré ha-Ella we-ha-Nidduy ‘Paraules de jurament i d’excomunió’,…

Fill de Manuel de Lasarte Feu alguns cursos de dret a la Universitat de Barcelona 1872-76 i participà en la creació del Centre Català Collaborà a “El Diluvio”, de Barcelona, i “Las Circunstancias”, de Reus Publicà aplecs de versos, com Divagacions 1881, prologat per Frederic Soler, i Regional 1888, i obres teatrals, entre les quals hi ha l’assaig còmic L’as d’oros 1881, el drama Justícia catalana 1887, traducció, feta en collaboració amb Rossend Arús i Arderiu, de Fueros y desafueros de Francesc Morera, la sarsuela El rei de la broma 1881, amb música de Francesc Giralt, i una…

Utilitzà el pseudònim de Pere Pau Pi Pertangué al Centre Català Collaborà als periòdics Un Tros de Paper , L’Embustero  1866, La Pubilla , Diari Català , El Estado Catalán , La Campana de Gràcia , l’ Almanac de La Campana , Lo Xiulet del Carril  1881, de Vilanova i la Geltrú, i la Revista de Catalunya El 1867 fundà el periòdic La Rambla Dirigí El Telégrafo , i fundà i dirigí el republicà i anticlerical El Diluvio , així com La Imprenta Escriví per al teatre La creu de la masia 1873, en collaboració amb Frederic Soler, i La veu de la campana També, com a fulletó d’ El Diluvio , Azares de…

Entre els anys 1926-30 participà en el moviment surrealista, però se n'allunya per tal d’intentar experiències literàries relacionades amb el cinema collaborà amb els directors cinematogràfics francesos més importants, com MCarné, ACayatte, etc, i amb el seu germà Pierre i amb la poesia, sempre, però, amb un gust particular per les divagacions elegants i paradoxals Símbol d’una època i d’una generació, la seva poesia Paroles , 1949 Spectacle , 1949 La pluie et le beau temps , 1955 Histoires , 1963 Choses et autres , 1972, sovint divulgada en forma de cançons, mostra el seu…

Signava Sebastià Sánchez-Juan De formació autodidàctica, fou deixeble de Fabra i un excellent corrector de català Nascut a Sants, de pare murcià i de mare balear, seguí el camí de Joan Salvat-Papasseit Amb el pseudònim de David Cristià , publicà un contundent Segon manifest futurista català contra l’extensió del tifisme en la literatura El seu primer llibre, Fluid 1924, és d’una avantguarda experimental i primerenca És considerat un dels fundadors del grup Els Set Davant el Centaure, collaborà a L’Amic de les Arts  i participà en la tertúlia d’El Ateneíllo Convertit al catolicisme,…

Publicat l’any 1925 Els textos evoquen i comenten críticament l’experiència personal de l’autor sobre la vida quotidiana a la Barcelona coetània, reflexions de les quals es desprenen uns valors morals exemplars En els quaranta-un articles, l’observació d’ambients, de personatges o d’objectes de cada dia suscita el descobriment de valors de la realitat més pròxima i domèstica que sovint passen desapercebuts Així, de l’observació se n’extreu un ideal de vida feliç, el qual és condicionat per l’acceptació de les coses tal com són, el reconeixement de les pròpies limitacions, l’apartament de la…