Resultats de la cerca

Pot ésser paralític , a causa de la paràlisi d’un múscul ocular o d’uns quants, i concomitant o funcional , per la manca de coordinació dels moviments de tots dos ulls

Si la velocitat del fluid és inferior a la de propagació del so en el seu si, la tovera és convergent, és a dir, s’estreny en el sentit del corrent per a augmentar la velocitat, i és divergent, és a dir, s’eixampla per a augmentar la pressió En el cas, però, que la velocitat del fluid sigui superior a la de propagació del so, els perfils, en cada cas, són els inversos Hom recorre a l’acoblament d’una tovera convergent i d’una de divergent, conegut com a tovera Laval , quan la velocitat del fluid és inicialment subsònica i després supersònica, com en el cas dels coets, en la zona…

Si aquest límit és major que la unitat, la sèrie és divergent, i si el límit és igual a la unitat, aquest criteri no decideix Encara que menys còmode, aquest criteri és més potent que el criteri de D'Alembert

El teleobjectiu és constituït per dos sistemes de lents, l’un convergent i l’altre divergent, collocats a una distància tal, que produeixen una imatge real molt augmentada de l’objecte El camp dels teleobjectius, d’uns 20°, és molt més reduït que el dels objectius ordinaris

Comprèn dues variants, amb estructura i evolució diferents l’oriental, anomenada, per això, ritu sirooriental, bé que també és coneguda amb els noms de ritu assiri, ritu nestorià i, sobretot, ritu caldeu, i l’occidental sirooccidental, coneguda amb el nom de ritu siroantioquè o, simplement, ritu siríac Una modalitat dins la branca occidental, en part convergent i en part divergent, és constituïda pel ritu maronita

Ha estat una de les entitats que més ha divulgat els ballets populars catalans, sovint en versions actualitzades Suposà l’aparició d’una línia divergent que mirava més per l’adopció de nous llenguatges d’expressió, amb uns treballs coreogràfics i escènics sovint molt interessants que donaren als esbarts un caràcter equiparable als grups de dansa contemporanis Ha actuat en moltes ocasions als Països Catalans i a l’estranger

La teoria de sèries s’ocupa especialment del cas infinit numerable Així, una sèrie és donada per una successió de nombres a₁ , a₂ , , a n , on a n és dit terme general n -èsim de la successió i una successió associada formada per les sumes parcials a₁ , a₁ + a₂ , a₁ + a₂ + a₃ , , a₁ + + a n , Simbòlicament hom representa una sèrie per , o bé a₁ + a₂ + a n + Si la successió de sumes parcials és convergent cap a un límit S , hom diu que la sèrie és convergent i de suma S En cas de no existir aquest límit, la sèrie és dita divergent Una sèrie és dita positiva o negativa…

Així, quan la funció f no és definida o fitada a un punt c del seu domini de definició a,b , hom defineix la integral impròpia de f en a,b per si aquests dos límits existeixen, la integral és anomenada convergent i, en cas contrari, divergent Un altre cas d’integral impròpia s’esdevé quan un dels límits d’integració és infinit la integral és definida aleshores, segons el cas, per Les integrals impròpies són també anomenades integrals generalitzades

Aquest parentiu, anomenat històric o genètic , es basa en l’evolució divergent d’una primitiva llengua matriu, evolució vertebrada en unes lleis fonètiques, unes regles morfosintàctiques, etc, pròpies de cada branca Ajuda a conèixer aquest tronc originari la documentació antiga i el mètode comparatiu, iniciat per Bopp i Rask aquest permet la reconstrucció hipotètica de formes primitives i s’ha aplicat especialment a les llengües indoeuropees així, del sànscrit gaus , llatí bos , letó guovs , etc, es reconstrueix l’indoeuropeu gwows 'vaca’ El parentiu tipològic o, més pròpiament,…