Resultats de la cerca

Rebé la influència dadaista, però, amb una tècnica expressionista, es dedicà a expressar les sofrences de la classe obrera i de la postguerra L’obrer , 1921 Participà en el grup Neue Sachlichkeit i professà a l’acadèmia de Dresden 1927-33, d’on fou expulsat la seva obra, jutjada decadent, fou parcialment destruïda pels nazis 1933 Després del 1945, es dedicà a l’art religiós

Representà un retorn al realisme, sovint amb connotacions crítiques, després de la primera gran etapa de predomini expressionista i avantguardista Fou representat sobretot per artistes com l’agressiu George Grosz —a la seva etapa postdadaista—, Christian Schad i Carl Grossberg al focus berlinès, Otto Dix com a cap del focus de Dresden i Hans Mertens del nucli de Hannover, entre altres La seva característica general és una freda objectivitat al servei d’una temàtica quotidiana que en alguns casos Grosz, Dix no ha perdut, però, el llast expressionista Als Països…

Estudià a París, on debutà, el 1868, amb Les huguenots , de Meyerbeer El 1870 es presentà a la Scala i assolí aviat fama mundial Fou el primer Iago de l' Otello de Verdi 1887 i el primer Falstaff 1893 Escriví Dix ans de carrière 1897 El 1881 s’havia presentat al Liceu de Barcelona, on cantà sovint

Conegut també com a postexpressionisme, s’inicià vers el 1920 amb l’obra de Giorgio De Chirico, la segona etapa de producció de Carlo Carrà i el grup Valori Plastici , fou continuat per Roy i René Magritte, els seus principals representants, i per Paul Delvaux, Otto Dix i Balthus Durant els anys trenta i quaranta es desenvolupà amb una gran força als EUA

Vescomtessa de Noailles Publicà diversos llibres Dix ans sur terre , 1936 i reculls de poemes La viole d’amour El 1945 començà a pintar natures mortes, figures i retrats, féu litografies i conreà l’escenografia Dugué a terme també una important tasca de mecenatge pagà els films L’âge d’or de Buñuel i Le sang du poète de Cocteau i protegí Salvador Dalí i Francis Poulenc, entre altres

La seva obra poètica palesa al començament la influència de George Sand, Baudelaire i EAPoe El primer recull de poemes, Dans les brandes 1877, és d’inspiració camperola En Névroses 1883, l’obra més important, accentua la nota macabra, força reeixida Publicà també Dix mélodies nouvelles 1887, musicades per ell, Les apparitions 1896, Ce que dit la Vie et ce que dit la Mort 1899, Paysages et paysans 1899, etc

Estudià art dramàtic amb Louis Jouvet i, des de Gribouille 1937, interpretà més de cent cinquanta films Entreé des artistes 1938, Hotel du Nord 1938, Le jour se lève 1938, Quai des orfèvres 1947, Dix mille dolars au soleil 1963, Les possédés 1988, etc El seu fill Bertrand el dirigí en tres ocasions i també desenvolupà una notable trajectòria al cinema italià a les ordres de M Monicelli — La grande guerre , 1959—, E Scola — Riusciranno i nostri eroi , 1968— o L Visconti a Lo straniero 1966

Educat a Dresden, seguí la tradició alemanya expressionista Kokoschka, O Dix, Grosz, l’experiència del Bauhaus de Berlín i la influència de Moholy-Nagy, amb qui realitzà el primer viatge a París 1932, on s’installà l’any 1935 allí contactà amb Ozenfant, Léger, Arp, Calder, etc De primer es dedicà a la fotografia, fins el 1939 En 1946-51 esdevingué capdavanter de l’anomenada abstracció lírica europea, amb una acusada personalitat en la seva obra, antigeomètrica i informalista , introduí la mobilitat de l’espai i la influència del pensament oriental

Monàrquic defensor dels drets del comte de Chambord a la Corona francesa, dirigí revistes erudites implicades en la defensa del catolicisme Polybiblion , Le Correspondant , en les quals es feu ressò de l’actualitat científica espanyola i hi acollí collaboracions de Manuel Milà i Fontanals i Andreu Balaguer i Merino, entre altres erudits Es relacionà també amb Marià Aguiló i Joan Mañé i Flaquer S’interessà per la literatura popular Chants populaires recueillis dans le pays messin , 1881 Petit romancero chois de vieux cants espagnols , 1878, i, sobretot, per la medieval la seva obra més…