Resultats de la cerca
Es mostren 743 resultats
dominació
Acció i efecte de dominar, especialment un sobirà sobre un poble o una nació sobre una altra.
Comença la dominació francesa de l’illa de Menorca
Arran de la Guerra dels Set Anys, una esquadra francesa s’empara de Menorca i n’expulsa els britànics Comença la dominació francesa de l’illa
rutinització del carisma
Sociologia
Procés d’adaptació i normalització de les formes d’autoritat carismàtica a la forma de dominació quotidiana de caràcter patrimonial o burocràtic.
La dominació carismàtica és de caràcter extraordinari i es basa en les qualitats excepcionals del líder Quan un règim polític basat en el carisma del líder pretén perpetuar-se ha de racionalitzar les formes de poder fins a convertir-se en un sistema tradicional
hegemonia cultural
Sociologia
Forma de dominació cultural que permet que les elits socials guanyin influència mitjançant un procés de lideratge moral i intel·lectual que comporta el consentiment i el respecte dels grups subordinats.
El pensador marxista italià Antonio Gramsci alertà del perill de sobrevalorar, com havia fet la tradició marxista, els mecanismes de poder de les classes dominants i de menysprear sistemàticament els de les classes subalternes La noció d’hegemonia és especialment apropiada per a descriure les formes de dominació característiques de les societats complexes que s’exerceixen per mitjà del control de les idees i només, de forma excepcional, mitjançant l’ús de la força i de la repressió
art gal·loromà
Art
Art desenvolupat a la Gàl·lia durant la dominació romana.
La conquesta romana trencà, a nivells públics, el llaç amb l’art cèltic, tot i que el seu fruit fou una matisació forta del llenguatge de l’art clàssic A més, la influència hellènica, fortament arrelada a Provença, havia de donar una evolució parallela a la de l’art romà d’Itàlia i, de vegades, avançar solucions que aquest presentà més tard En les realitzacions d’art cultual, hom troba una barreja de religió romana i de ritus cèltics i són més elaborades i complexes les que no tenen un model romà directe Alhora cal destacar la importància dels tallers ceràmics de la Gàllia en la fabricació d’…
art gàl·lic
Art
Art de la Gàl·lia abans de la dominació romana.
És, de fet, una branca del moviment artístic dels celtes a la segona edat del ferro, o període de La Tène Hom pot establir-ne la data d’origen al segle V aC La seva funció fonamental fou decorativa, i tenia com a fonts l’abstracció de formes del ferro I i préstecs clàssics i orientals en la figura animal i humana Això donà lloc a un art inicialment dedicat a la metallúrgia, amb armes, escuts, cascs i ornaments del vestit plens de decoracions curvilínies, obtingudes per tècnica de repussat, com la tapadora d’Auvers, amb motius espirals i incrustacions de corall En escultura, el santuari d'…
irredemptisme
Política
Moviment nacionalista que pretén l’emancipació de la dominació estrangera.
mudèjar
Història
Musulmà que romangué a la península Ibèrica sota dominació cristiana.
Les diverses capitulacions signades amb l’avanç de la reconquesta permeteren, en general, la permanència dels musulmans a la zona, els quals rebien garanties per a poder practicar l’islam i gaudir d’institucions i de lleis pròpies A les zones rurals, on la menor afluència de repobladors féu molt lent el canvi de la població, els mudèjars continuaren conreant els mateixos camps, bé que sota una altra condició jurídica En general, els mudèjars, sota la directa protecció de la corona, constituïren una comunitat que evolucionà parallelament a la cristiana, però independentment A poc a poc,…
literatura qarakànida
Literatura
Primera literatura islàmica en llengua turca, sorgida sota la dominació qarakànida.
El Qudatgu bilig ‘La ciència que porta la felicitat’, escrit per Yūsuf Khāṣṣ Ḥājib el 1070, en constitueix la primera obra coneguda Altres escriptors notables foren Maḥmūd Kāshgharī, autor d’una apologia de la llengua, Dīwān luPgat al-Turk ‘Divan de les llengües turques’, 1074 i Ahmad ibn Maḥmūd segle XII, autor de la 'Atabat alkhaqā'iq ‘Llindar de la veritat’
Viriat

La mort de Viriat, cap dels lusitans, oli de José de Madrazo (1807)
Museo Nacional del Prado
Història
Pastor i capitost lusità en la lluita contra la dominació romana.
Eludí la matança del pretor Galba 150 i el setge del pretor Vetili 147, el qual derrotà i occí en una emboscada a les muntanyes de Ronda 146 Utilitzant la tàctica de guerrilles, vencé repetides vegades els romans Malgrat ésser derrotat pel cònsol Fabi Màxim Emilià 145-144, continuà la lluita Signà un acord de pau amb el cònsol Servilià 140 i fou proclamat “amic del poble romà” El cònsol Cepió anullà el tractat i preparà un nou atac Viriat volgué pactar, però fou assassinat pels seus enviats, subornats pels romans
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina