Resultats de la cerca
Es mostren 113 resultats
quelant
Química
Dit de cadascuna de les diverses espècies aniòniques o neutres que poden establir dos o més enllaços per molècula amb un mateix ió metàl·lic (lligand).
La natura dels enllaços establerts entre l’agent quelant i l’ió pot ésser covalent per compartició o per donació L’aptitud d’un agent quelant per a complexar un catió determinat és condicionada principalment per factors de tipus estèric, el més important dels quals és la mida de l’anell que s’arribarà a formar D’aquesta manera, els lligands que contenen únicament enllaços simples en llurs estructures tenen tendència a formar quelats de cinc membres, mentre que els que contenen insaturacions els formen preferentment de sis membres D’altra banda, com més gran és el nombre de grups …
donador
Electrònica i informàtica
En un semiconductor, àtom contingut com a impuresa o incorporat intencionadament a un element capaç de donar un electró.
En un semiconductor de silici, generalment són emprats l’antimoni, el fòsfor i l’arsènic El semiconductor amb àtoms donadors presenta una conductivitat elevada deguda als electrons lliures un semiconductor en aquestes condicions és anomenat de tipus n
catalasa
Bioquímica
Hidroperoxidasa que catalitza la reacció de dismutació del peròxid d’hidrogen a oxigen i aigua (2H 2
O 2
=O 2
+ 2H 2
O).
Aquest enzim actua també sobre altres substrats donadors d’electrons, com l’etanol És l’enzim conegut de major activitat És una hemoproteïna existent en el fetge, el ronyó, els eritròcits i gairebé en totes les cèllules aeròbies
gammaglobulina
Bioquímica
Cadascun dels anticossos de natura glicoproteica de gran acció antiinfecciosa.
Tenen una estructura complexa i un metabolisme particular immunoglobulina Hom pot diferenciar-ne dos tipus les que tenen una activitat polivalent i les específiques d’antígens virals o de bacteris coneguts Són obtingudes a partir de la sang de donadors convalescents o hiperimmunitzats
autotransfusió
Transfusió de la pròpia sang en el curs d’una teràpia.
La sang és recollida amb temps quan hom en preveu una necessitat futura, com és el cas de la pràctica d’una intervenció quirúrgica Aquest mètode evita la possibilitat de transmissió de malalties infeccioses i els efectes secundaris que eventualment es produeixen en les transfusions de sang de donadors Hom fa les extraccions de sang tenint en compte la quantitat que en caldrà i amb prou temps perquè amb diverses extraccions periòdiques hom pugui obtenir-ne el total necessari, que es guarda en les condicions adequades fins al moment de la transfusió
transducció
Biologia
Mecanisme de transferència de material genètic d’un bacteri donador a un de receptor en què l’agent intermediari és un paràsit víric.
Quan un bacteriòfag infecta un cultiu bacterià, la majoria dels bacteris degeneren i moren, mentre que altres, tot i la presència del paràsit a llur interior, es fan resistents i sobreviuen L’ADN víric s’ha integrat al genoma del bacteri, el qual allibera esporàdicament bacteriòfags que poden parasitar altres bacteris En aquest cas, hom ha observat que el bacteriòfag pot transportar, alhora, una part del genoma del bacteri donador al receptor En la transducció generalitzada pot ésser transportat qualsevol caràcter genètic dels bacteris donadors, puix que el segment és triat a l’…
deshidrogenasa
Bioquímica
Cadascun dels enzims que catalitzen reaccions d’oxidoreducció amb transferència d’àtoms d’hidrogen.
Hom les classifica en la classe de les oxidoreductases Moltes deshidrogenases depenen específicament del dinucleòtid NAD o del NADP, els quals actuen com a coenzims donadors o acceptors dels àtoms d’hidrogen i dels electrons, segons la reacció reversible Les deshidrogenases que depenen del NAD participen especialment en processos de degradació oxidativa, com les fermentacions i la respiració cellular aeròbia Les que depenen del NADP participen especialment en la transferència d’electrons des dels substrats fins a les reaccions de biosíntesi Unes altres, anomenades flavina-…
transfusió
Operació que consisteix a fer passar un líquid, especialment sang (transfusió sanguínia) o alguns dels seus derivats, com ara el sèrum, el plasma, fraccions globulíniques, etc, d’un donador a un receptor, directament o indirectament, a través d’una injecció endovenosa per tal de tractar determinades afeccions, com ara anèmies importants, xoc, etc.
En el cas d’una transfusió sanguínia i per tal d’evitar els accidents posttransfusionals, cal fer estudis previs del donador i del receptor , amb tipificació de grups i detecció d’aglutinines prova encreuada, i emprar un utillatge adequat Els accidents més importants són per incompatibilitat dels grups, per administració de sang en mal estat o de sang infectada Uns altres tipus d’accidents són deguts a la forma d’administració i a les substàncies incorporades en el procés d’extracció i conservació de la sang transfusió excessiva en els malalts de cor o de ronyó, embòlia gasosa pel fet de…
amfipròtic | amfipròtica
Química
En la classificació general dels solvents de Brønsted, dit d’aquells que posseeixen simultàniament propietats d’àcids i de bases, per oposició als que no poden ni cedir ni acceptar protons, dits apròtics.
Si preponderen les propietats àcides, els solvents s’anomenen protogènics, mentre que si són predominantment bàsics reben el nom de protofílics Un solvent amfipròtic HS pot, doncs, captar protons, segons la reacció HS + H + = H 2 S + , o cedir-los segons HS = H + + S - , i és, per tant, capaç d' autoprotòlisi segons la reacció d’equilibri suma de les dues anteriors 2HS = H 2 S + + S - , que sol tenir lloc en petita extensió, però que determina en gran manera la força dels àcids i de les bases en solució en el dit solvent, ja que tal reacció fa impossible l’existència en la solució de …