Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
dravídic
Lingüística i sociolingüística
Un dels tres grups de llengües parlades a l’Índia.
Els altres dos són l'indoari i el munda La influència del dravídic en el sànscrit vèdic i en els diversos pràcrits prova que el domini lingüístic del dravídic s’estenia per tota l’Índia abans de la conquesta ària El mapa lingüístic del dravídic va del Balutxistan al sud de l’Índia, passant pel nord del Dècan La fonètica dravídica ha influït considerablement el sistema fonètic de l’indoari, sobretot en el camp de les consonants cerebrals Des d’un punt de vista morfològic, les arrels dravídiques no tenen res que les caracteritzi com a verbs o com a noms la…
uràon
Etnologia
Individu d’un poble dravídic que habita a l’altiplà del Chota Nagpur (Bihar, Índia).
Agricultors primitius, conreen arròs i mill Practiquen el matrimoni exogàmic i normalment monogàmic Conserven una institució d’un gran interès antropològic, la dhūmkuria ‘dormitori dels nois’, on els joves passen dos o tres anys d’educació abans de contreure matrimoni L’estructura social es basa en el clan totèmic La llengua uràon, coneguda també per kurukh , parlada per un milió de persones, pertany al grup dravídic, bé que és molt influïda per les llengües munda i, sobretot, per l’indoari
Madurai
Ciutat
Ciutat de l’estat de Tamil Nadū, Índia, vora el riu Vaigai.
Posseeix manufactures tèxtils i de colorants, i hi ha universitat Fundada al s VI aC, la seva fase d’esplendor correspon als s VI-XIII, però no en resta res, car la ciutat fou arrasada per una invasió musulmana 1310 El gran temple bramànic actual, construït en estil dravídic 1560-1680, d’una gran exuberància escultòrica, té nou portes monumentals gòpura i dos santuaris
Louis Dumont
Antropologia
Antropòleg francès.
Format a París sota la direcció de Marcel Mauss a l’Institut d’Ethnologie, el 1951 féu el treball de camp a la Provença sobre la tarasque Entre el 1951 i el 1955 fou professor de l’Institut d’Antropologia de la Universitat d’Oxford, i el 1955, director d’estudis de l’École des Hautes Études en Sciences Sociales de París L’any 1948 inicià unes investigacions etnogràfiques al sud de l’Índia, el resultat de les quals foren la monografia titulada Une sous-caste de l’Inde du Sud organisation sociale des Pramdai Kallar 1957 i una revisió teòrica del parentiu dravídic del sud de l’…
sànscrit
Lingüística i sociolingüística
Forma ‘‘elaborada’’ (saṃskṛta) de l’antic indoari.
Pertany a la família indoeuropea Conegut en la seva forma més arcaica per vèdic, és la llengua dels texts posteriors del cànon hindú, molt pròxims a la llengua codificada per Pāṇini segle V Hom n'assenyala quatre fases el sànscrit hièratic o de Pāṇini , forma codificada per excellència el sànscrit èpic , la llengua del Mahābhārata i del Rāmāyana el sànscrit clàssic , que constitueix la llengua dels Kāvya històries, Purāna, Katha drames, i el sànscrit medieval , llengua de cultura a l’Índia i, en part, lingua franca , amb nombroses variants Des del punt de vista fonètic manté les oclusives…
toda
Etnologia
Individu d’un poble d’origen dravídic que habita a la regió muntanyosa del Nilgiri, al S de l’Índia, a l’estat de Tamil-Nadu.
Ramaders, s’alimenten només de verdures i llet L’infanticidi de nenes ha menat a la pràctica de la poliàndria i a la disminució de la població eren 765 individus el 1970
literatures índies
Literatura
Literatura conreada en diverses llengües pels diferents pobles de la Unió Índia.
La seva història comença, pròpiament, amb el període vèdic aproximadament del 3000 aC al 500 aC literatura sànscrita, amb una producció de caràcter religiós i filosòfic Rig-veda Atharva-veda, interpretada pel Brāhmaṇa i completada pels Āraṇyaca , i Upanisḥad , fonament de l’especulació religiosa sobre el Brahmā, i al costat de la qual es destaca la literatura popular Mahābhārata i Rāmāyaṇa Posteriorment sorgiren la literatura búdica i, amb l’era cristiana, un corrent èpic que influí Kalidasa ss IV-V i la literatura amb fons històric Ultra una important producció dramàtica i de…
Les poblacions humanes dels boscos monsònics
Els humans del sud-est d’Àsia La presència d’humans al sud-est asiàtic és ben antiga, com ja va demostrar el metge holandès Eugène Dubois a les acaballes del segle XIX, quan hi anà a la recerca de la baula perduda entre els humans moderns i els simis, i trobà unes restes d’una antiguitat de gairebé un milió d’anys, que atribuí al gènere Pithecanthropus aquestes restes posteriorment s’han assignat a l’espècie Homo erectus Però, a la zona, també hi ha restes inequívoques d’humans moderns Homo sapiens amb utensilis força perfeccionats Durant millennis, els habitants de l’Àsia sud-oriental s’…