Resultats de la cerca

En l’adolescència fou un jugador de bàsquet prometedor i, durant aquesta època, esdevingué també drogoaddicte Acabada l’educació secundària cursà estudis a la Universitat de Columbia A disset anys publicà el primer recull de poemes, Organic Trains 1967, que cridà l’atenció dels ambients underground , i entrà en contacte amb figures destacades d’aquest món com Andy Warhol i d’altres Reculls posteriors foren 4 Ups and 1 Down 1970 i Living at the Movies 1973, però l’obra que el convertí en un clàssic de la contracultura fou el dietari The Basketball Diaries 1978, que escriví dels…

Un conjunt de relacions i de papers L’experiència de la societat es basa fonamentalment en costums la casa on vivim, la nostra família, l’escola, els amics, els mateixos itineraris que fem cada dia D’una banda, això pot semblar una limitació que resta interès a la vida, però, de l’altra, és tranquillitzador i permet concentrar les energies en altres tasques, cosa que seria impossible si haguéssim de revisar gaire sovint les regles de les relacions socials i la pròpia identitat Quasi sempre sabem, de manera més o menys automàtica, com comportar-nos davant la gent que entra en contacte amb…

Cartell d’una campanya de l’entitat Mans Unides a favor de la justícia i la solidaritat, 1997 Image Quan des de la sociologia es fa una proposta per a analitzar un espai de la realitat collectiva, no es fa mai en el terreny dels principis inamovibles, sinó en el de les coses objectives sotmeses imperiosament a l’atzar de les variacions dinàmiques condicionades no solament per l’espai geogràfic, sinó també pel temps, que imposa la quotidianitat d’una determinada època o circumstància històrica La generalització i la rellevància són els pilars sobre els quals s’edifiquen els postulats de la…

Una gestualitat catalana Just a l’inici de la novella La ciutat dels prodigis , Eduardo Mendoza escriu el següent fragment “Als fenicis sic els van seguir els grecs i els laietans El pas dels primers va deixar residus artesanals als segons els devem dos trets distintius de la raça, segons els etnòlegs la tendència dels catalans a inclinar el cap cap a l’esquerra quan fan veure que escolten i la propensió dels homes a criar pèls llargs als orificis nasals” Deixant les ironies i els substrats històrics a part, existeix realment una gestualitat catalana Aquesta és una pregunta que se sol fer…