Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
dupla
Música
Terme utilitzat a l’Edat Mitjana i el Renaixement per a fer referència a la proporció 2:1.
Amb aquest nom es coneixia l’interval de 8a J, per la relació de freqüències de les notes que la integren També s’aplicava, formant part de l’expressió proportio dupla , a les relacions mètriques proportio
proportio
Música
En la teoria de la música pròpia de l’Edat Mitjana i el Renaixement, ràtio o relació proporcionada entre dues magnituds bé d’acuïtat (altura del so) o bé de temps (valor rítmic).
En la notació mensural, una proportio -indicada a la partitura amb un signe convencional, generalment un trencat- servia per a assenyalar un canvi proporcional en el valor de les figures rítmiques, normalment una disminució més rarament, un augment Les proporcions més habituals eren la dupla disminució del valor de les notes segons la proporció 12, la tripla disminució segons la proporció 13 i la sesquialtera 23 Pel que fa a l’acuïtat, la proportio dupla 21 indicava o caracteritzava l’interval d’octava la proportio tripla 31, l’interval de dotzena quinta més octava,…
alla breve
Música
Indicació que, en el Renaixement, prescrivia que el tactus havia de prendre com a referència la brevis en lloc de l’habitual semibrevis provocant un tempo més viu.
També s’anomenava proportio dupla Modernament ha mantingut aquest sentit de tempo viu aplicant-se a la blanca i s’utilitza tant per a designar el compàs de 2/2 indicat també amb el signe C com per a indicar que un compàs de 4/4 o C s’ha d’interpretar prenent com a pulsació de referència la blanca
Maria Teresa Codina i Codina
Art
Artista tèxtil.
Es formà a les escoles de Belles Arts de Barcelona 1951-53 i de París 1953-56 Després d’haver fet algunes exposicions de pintura, s’introduí en el camp de la recerca tèxtil El 1960 establí la seva casa taller a Sant Cugat del Vallès, on desenvolupà la seva obra, centrada en el tapís, i que entronca clarament amb l’estètica informalista dels anys seixanta Tot i l’ús constant de les xarpelleres i de les fibres vegetals, no es limità a l’experimentació amb materials, sinó que també s’interessà per la situació de les obres en l’espai En aquest sentit fou molt significativa la collaboració…
autenticació
Acte de confirmació de l’autenticitat d’una dada, d’un conjunt de dades o d’una entitat.
En el món digital es troben principalment dos tipus d’autenticació autenticació d’entitats i autenticació de paquets de dades digitals per la xarxa En l’autenticació d’entitats, que sovint s’anomena autenticació d’usuari, el mitjà d’autenticació més habitual és la dupla usuari i contrasenya, però també se'n fan servir d’altres com ara l’ús de targetes com per exemple, el DNI electrònic, l’anàlisi de l’iris o de les empremtes digitals En el sistemes de seguretat, autenticació no és el mateix que autorització, que és el procés de donar determinats privilegis o drets d’accés a les…
Estructuració i administració territorial en el marc històric del romànic de la Cerdanya
Art romànic
Introducció La base estructural dels primitius comtats catalans, essencialment autònoma, es basà en la realitat geogràfica de les valls, les quals, en ocasions, conformaven els pagi Aquest sembla ser també el cas del comtat de Cerdanya Segons Font i Rius, aquesta antiga divisió territorial i administrativa —el pagus - tenia el seu origen en el període romà o en un d’anterior En època visigòtica designa les petites aldees rurals o les cases de pagès, però en època alt-medieval perd el sentit fiscal i manté el territorial, i és difícil de determinar de manera exacta el seu significat político-…
L’Església: bisbat i parròquies de la Garrotxa
Art romànic
El bisbat de Girona i el de Besalú En principi, el comtat de Besalú era inclòs dins el bisbat de Girona Els límits occidentals del bisbat coincidien bàsicament amb els del comtat Així, el límit del bisbat d’Urgell —tot i l’enclavament de Cavallera— cal pensar que havia d’arribar fins al Gra de Fajol i la serra de Cavallera, el límit del bisbat de Vic s’estenia fins a Seguries, Puigsestela i el Puigsacalm, i el límit del bisbat d’Elna coincidia amb la partió del Vallespir D’acord amb això, trobem, per exemple, que el bisbe de Girona Serf-de-Déu, l’any 904, anà a consagrar l’església de Sant…
català

Dominis dialectals del català
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Llengua romànica del grup de la Romània occidental, amb trets comuns a les llengües iberoromàniques, com la morfologia (especialment les flexions nominal i verbal), i a les llengües gal·loromàniques (el fonetisme i, en part, el lèxic), molt afí a l’occità; pròpia dels Països Catalans.
Parlants i domini Parlada actualment als Països Catalans, inclosa la ciutat de l’Alguer, a Sardenya, i la regió del Carxe, dins la província de Múrcia, no ho és, tanmateix, com a primera llengua a les comarques de llengua occitana de la Vall d’Aran i de la Fenolleda ni a les de llengua castellana de l’W i del S dels País Valencià Alt Millars, Alt Palància, Serrans, Racó, Foia de Bunyol, Canal de Navarrés, Vall de Cofrents, Plana d’Utiel, Alt Vinalopó, Vinalopó Mitjà —llevat del poble del Pou Blanc, de parla catalana— i Baix Segura i als pobles d’Olocau del Rei Ports, de Veo Plana Alta i de…
La repoblació del territori del Solsonès
Art romànic
La invasió àrab La invasió de la Península, protagonitzada pels àrabs el 711, no afectà de moment Catalunya de manera important Mentre que la resta de la Península passava a domini musulmà, l’antiga província de la Tarraconense resistia governada per nous reis visigots, després de la renúncia dels fills de Vítiza, feta el 714 El primer fou Ardó, que degué de plantar cara a un atac musulmà que es produí entre la tardor del 716 i la primavera del 719 El resultat fou l’ocupació de totes les terres fins al Pirineu Durant aquests anys els invasors hagueren de lluitar contra els diversos focus de…
Sant Miquel de Cuixà (Codalet)
Art romànic
Situació Vista aèria del conjunt del monestir i les dependències annexes ECSA - F Tellosa L’església del monestir des de la part de llevant amb el gran desplegament de la capçalera ECSA - A Roura L’antiga abadia de Sant Miquel de Cuixà és a 1,5 km al S del poble de Codalet Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 35’ 45” N - Long 2° 25’ 6” E Per a anar-hi, cal prendre a Prada la carretera D-27 Poc després d’haver travessat Codalet s’arriba a l’abadia PP Història Els orígens el monestir de Sant Andreu d’Eixalada 840-878 Els orígens del monestir de Sant Miquel de Cuixà es troben en un altre monestir,…