Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
cresta ectodèrmica apical
Biologia
Engruiximent de l’ectoderma a l’extrem distal de les extremitats en formació dels embrions d’ocell i de mamífer.
Es tracta d’una estructura temporal la funció de la qual és emetre senyals moleculars cap a la resta del primordi d’extremitat, tot controlant el creixement i la formació de les estructures pròpies de cada tipus d’extremitat ala, urpa, peülla, mà, etc
faringe
Anatomia animal
Porció anterior ectodèrmica del tub digestiu o de la cavitat central de molts invertebrats.
En els cnidaris, és una invaginació ectodèrmica que penetra a la cavitat central i té un paper de selecció dels aliments En els invertebrats celomats és la part més anterior del tub digestiu i sol tenir un paper triturador i conductor de l’aliment va proveïda normalment d’una musculatura poderosa i a vegades de revestiments o de peces trituradores
protonefridi
Anatomia animal
Òrgan excretor dels animals acelomats o dels celomats sense celomopors, format per una o diverses cèl·lules flamígeres i llurs respectius nefroductes.
Generalment és en posició ectodèrmica
William Herbert Sheldon
Psicologia
Metge i psicòleg nord-americà.
Fou conegut especialment per la seva classificació dels tipus orgànics humans, basada en la diferent importància de les capes germinatives ectodèrmica, mesodèrmica i endodèrmica en el desenvolupament de l’organisme i de la personalitat Distingeix tipus ectomorfs , mesomorfs i endomorfs , amb la preeminència en cada cas de les funcions corresponents És autor de The Varieties of Temperament 1940, entre moltes altres obres d’antropologia i psicologia
pell
Biologia
Història
Tegument resistent i flexible que recobreix la superfície del cos i que continua, als orificis naturals, amb les mucoses que entapissen els sistemes respiratori, digestiu i genitourinari.
És constituïda per una capa epitelial ectodèrmica, l' epidermis, i una capa d’origen mesodèrmic, el derma o cori cutani L’epidermis és formada per quatre capes o estrats basal, germinatiu o de Malpighi granulós, lúcid i corni El color de la pell és variable segons la quantitat de pigment melanina de la capa de granulosa El derma és format per teixit conjuntiu lax amb els vasos i els nervis El conjunt del derma i l’epidermis és anomenat cutis , a sota del qual hi ha el teixit cellular adipós Amb l’ajuda dels seus annexos pèls, ungles, glàndules sebàcies i sudoríperes, papilles…
celoma
Josep Lluís Ferrer
Biologia
Cavitat secundària d’origen mesodèrmic i originalment bilateral, limitada per epiteli, i que conté a l’interior l’anomenat líquid celomàtic.
El celoma ocupa l’espai comprès entre les capes ectodèrmica i endodèrmica, i comunica generalment amb l’exterior per mitjà de celomoductes i nefridis El celoma té una funció essencialment hidroestàtica el seu origen evolutiu és probablement polifilètic, i no és homòleg en tots els grups d’organismes celomats L’aparició del celoma ha estat una de les grans innovacions en l’evolució animal Els avantatges de la seva aparició no radiquen solament en la capacitat d’explotació de les possibilitats inherents de la musculatura per a nous tipus de locomoció i moviments, sinó també en la…
Glàndula suprarenal
Anatomia humana
Les glàndules suprarenals o adrenals són dues glàndules, de forma piramidal o triangular, situades a manera de caputxó sobre el pol superior de cada un dels dos ronyons Així, doncs, es troben situades en l’espai retroperitoneal, és a dir, per darrere del peritoneu, la membrana que cobreix els òrgans abdominals, a prop de la columna vertebral, aproximadament a l’altura de la primera vèrtebra lumbar, encara que la dreta té una situació una mica més elevada i lateral que l’esquerra Cada glàndula suprarenal fa entre 2 i 3 cm d’amplada, de 4 a 6 cm de llargada i de 3 a 6 mm de gruix el seu pes…
Amine Precursor Uptake and Decarboxylation Cells
Patologia humana
Conjunt de cèl·lules que en el període embrionari migraren des de la capa ectodèrmica a l’endodèrmica conservant certes característiques histoquímiques i bioquímiques amb capacitat per a captar precursors d’amines i secreció de diverses hormones.
La producció d’aquestes hormones en diferents llocs de l’organisme per les cèllules esmentades ha fonamentat una de les principals teories que expliquen les síndromes hormonals ectòpiques
Els equiürs
Femella de bonèllia Bonellia viridis en el seu ambient natural L’aspecte sorprenent d’aquest equiür es correspon amb una biologia no menys sorprenent el cuc que hom pot veure en la fotografia, de cos petit i trompa bifurcada llarguissima, duu el mascle dins un canal mucós que li recorre el cos Jean-Georges Harmelin Els equiürs o equiuroïdeus reuneixen unes 150 espècies d’animals marins bentònics, principalment litorals, que viuen enterrats en el fang, la sorra o les fenedures de les roques Són metazous celomats, protostomats, bilateralment simètrics i no metameritzats en estat adult, tot i…
Els octocoralls o alcionaris
Aspecte general extern dels octocoralls A Esquema general d’un fragment de colònia de gorgonaci concretament de corall vermell, Corallium rubrum , amb un detall de les espícules que formen el seu esquelet calcari A’ i un tall transversal que mostra la disposició dels mesenteris A" B Esquema general d’un gorgonaci Eunicella cavolini i detall de les espícules més representatives B’ C Esquema general d’un estolonífer Clavillaria ochracea i detall de les principals espícules C’ D Esquema general d’un alcionaci Alcyonium acaule i espícules més representatives D’ E Esquema general d…