Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
resposta immunitària
© Fototeca.cat
Biologia
Conjunt de reaccions posades en marxa quan una substància estranya a l’organisme i dotada de certes propietats (antigen) es posa en contacte amb els mecanismes receptors del sistema immunològic, situats en els òrgans limfoides perifèrics, com ara les estructures limfàtiques difuses (intestí, aparell respiratori, etc), els glanglis limfàtics o la melsa.
Es produeix resposta humoral quan l’antigen estimula els limfòcits B bursadependents i aquests es transformen en cèllules plasmàtiques que formen anticossos gammaglobulines específicament dirigits contra l’antigen Hi ha resposta cellular si l’antigen estimula els limfòcits T timodependents provocant la transformació en limfòcits T efectors els quals, dirigits específicament contra l’antigen actuen per citotoxicitat directa o mitjançant la producció de certes substàncies anomenades limfocines
neurohormona
Biologia
Nom genèric de les hormones produïdes i alliberades per cèl·lules nervioses especialitzades.
De natura sovint peptídica, són sintetitzades a l’interior de les cèllules i transportades a través de l’axó cap a la terminació nerviosa, on són alliberades en resposta a estímuls que arriben per l’axó Són transportades als òrgans efectors, sovint distants, per mitjà del corrent circulatori Entre les neurohormones més conegudes hi ha la vasopressina i l’oxitocina secretades per l’hipotàlem, la noradrenalina per les cèllules cromafíniques de la medulla suprarenal i els factors d’alliberament de la tirotropina i de la gonadotropina
neurona
© Fototeca.cat
Biologia
Cèl·lula del teixit nerviós, d’origen ectodèrmic i originada per diferenciació del neuroblast.
És formada per un cos cellular en el qual hi ha els grànuls de Nissl, les neurofibrilles i un nucli Del cos creixen dos tipus de prolongacions les dendrites, curtes i amb ramificacions arborescents, i l’axó, envoltat per la beina de mielina i que acaba en ramificacions independents, les quals, sense anastomitzar-se, entren en contacte amb un altre cos neuronal, amb un òrgan efector o amb prolongacions dendrítiques d’una altra neurona La funció principal de les neurones és conduir impulsos nerviosos Segons quin sigui el sentit d’aquests impulsos, hom classifica les neurones en aferents que…
hormona
©
Bioquímica
Substància orgànica d’acció inhibidora o activadora, específica de la funció de determinats teixits.
Les hormones actuen com a biocatalitzadors sobre òrgans o teixits efectors, sobre el metabolisme d’una substància o bé intervenen en el creixement o en la diferenciació Constitueixen un sistema de regulació, la regulació humoral o hormonal, que, juntament amb la regulació nerviosa i en relació amb ella, manté el complex equilibri que suposen les moltes relacions que existeixen dins un organisme format per moltes cèllules i òrgans Hi ha una jerarquia de les glàndules de secreció interna així, algunes hormones de la hipòfisi actuen sobre les glàndules perifèriques de secreció…
sistema nerviós
© IDEM
Anatomia animal
Sistema d’integració entre els diversos òrgans d’un animal, de recepció d’informació i d’adequació al medi ambient.
En els animals diploblàstics, les cèllules nervioses són estrictament sensorials, i són disperses en el si de la superfície externa de l’animal amb funció tàctil o de detecció química, com s’esdevé en les esponges, o bé formen òrgans rudimentaris visuals —ocelles—, tàctils, d’equilibri —estatocists— o de defensa —cnidoblasts—, però desconnectats entre ells i sense cap mena d’òrgan central d’integració En els animals triploblàstics hi ha dos tipus de sistemes nerviosos ganglionars i centrals En la majoria d’invertebrats hi ha el sistema ganglionar , i les cèllules nervioses neurones s’acumulen…
L’organització i l’estratègia biològica dels artròpodes
La cavitat general del cos L’estructura general del cos i la localització i formació dels diferents òrgans, aparells i sistemes vénen determinades pel desenvolupament embrionari, en particular l’evolució de les fulles blastodèrmiques i la formació del celoma i els seus derivats En efecte, un caràcter propi dels artròpodes és la reducció del celoma en l’estat adult, malgrat la seva presència a la fase embrionària en forma de parells de vesícules disposades metamèricament Aquestes són, d’altra banda, les responsables de la metamerització del cos Simultàniament al procés de reducció de les…