Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
electrocardiografia
Biologia
Electrònica i informàtica
Estudi dels corrents d’acció del múscul cardíac i del mètode d’obtenció de l’enregistrament gràfic.
L’electrogènesi cardíaca va lligada a les modificacions fisicoquímiques que ocorren dins el teixit miocardíac per la propagació de l’ona d’excitació activació, que va seguida d’un procés invers que restableix les condicions de repòs recuperació Els fenòmens elèctrics es produeixen en la membrana cellular, que canvia de polaritat segons que la fase sigui de repòs polarització, d’activació despolarització o de recuperació repolarització Durant la propagació de l’ona d’activació hom observa que els potencials de la superfície cellular són positius davant l’ona i negatius al darrere Els dipols…
Electrocardiografia
Patologia humana
L’ electrocardiografia és l’enregistrament gràfic de l’activitat elèctrica del cor Consisteix en la percepció, l’amplificació i l’enregistrament posterior, bé sobre paper o en una pantalla, dels potencials elèctrics que es produeixen a partir dels fenòmens de despolarització i repolarització de les fibres miocàrdiques en llur desplaçament per tot l’òrgan Es tracta d’un dels estudis més emprats en la pràctica mèdica, tant en la detecció de malalties cardíaques prèviament suposades per l’orientació diagnostica, com de manera rutinària per tal de conèixer l’estat i la funcionalitat…
aleteig auricular
Patologia humana
Ona que no travessa el nòdul auriculoventricular en totes les ocasions.
En l’electrocardiografia hom observa ones en dent de serra, rítmiques i regulars
electrofisiologia
Biologia
Part de la fisiologia que estudia les propietats i l’activitat elèctrica de les cèl·lules, dels teixits i dels òrgans i llur relació amb les funcions fisiològiques de l’organisme.
Investiga els fenòmens elèctrics de la membrana cellular, les respostes als estímuls elèctrics, l’efecte del camp elèctric sobre grups de cèllules, etc, i també l’activitat elèctrica del cor, del cervell, dels músculs, dels nervis, etc bioelectricitat, electrocardiografia, electroencefalografia
Proves diagnòstiques de l’aparell càrdio-vascular
Patologia humana
En la diagnosi de les malalties càrdio-vasculars és imprescindible d’efectuar un interrogatori detallat dels símptomes que refereix la persona afectada, que sovint són tan característics que orienten sobre l’alteració causal Igualment, és fonamental un examen físic, que en aquest cas requereix l’execució d’unes exploracions específiques que es realitzen amb instruments senzills, com és el cas de l’auscultació cardíaca, la determinació del pols i la pressió arterial De vegades, però, cal recórrer a altres proves més complexes o menys, com l’esfigmografia, la fonocardiografia, la radiologia, l…
Cristià Cortès i Lladó
Medicina
Metge.
El 1925, es llicencià en medicina a la Universitat de Barcelona, on exercí aviat de professor ajudant a la càtedra de patologia i clínica mèdiques El 1926 amplià estudis a Lió i París Cap del Servei de Malalties del Cor de l’Hospital Clínic de Barcelona, fou també inspector municipal de Sanitat 1930 director de l’Institut de Cardiologia de la Generalitat de Catalunya 1932 regidor de l’Ajuntament de Barcelona i conseller delegat d’Higiene i Sanitat 1934 Durant la Guerra Civil, fou capità i cap del Servei de Depuració d’Aigües de l’exèrcit Exiliat a França, es traslladà ràpidament a Veneçuela,…
Jesús Maria Bellido i Golferichs
Biologia
Metge, veterinari i polític.
Deixeble de Ramon Turró, inicià els seus treballs de fisiologia al laboratori del doctor Coll i Pujol Fou catedràtic de fisiologia a Saragossa 1914 i a Granada 1918, i després de farmacologia i terapèutica a Barcelona 1929 Collaborà intensament amb August Pi i Sunyer, amb el qual fundà l’Institut de Fisiologia Membre de la Societat de Biologia de Barcelona l’actual Societat Catalana de Biologia des de bon començament, arribà a ésser-ne president 1919-20 i dirigí l’escola de sordmuts i subnormals a Villa Joana La seva tesi d’entrada a l’Acadèmia de Medicina de Barcelona 1925 versà sobre…
Càrdio-tocografia del fetus
La càrdio-tocografia és una prova consistent en l’enregistrament gràfic de l’activitat cardíaca del fetus La tècnica permet de conèixer la denominada reserva respiratòria fetal , és a dir, la capacitat de resposta del fetus davant de diversos estímuls, com ara els moviments fetals, les contraccions uterines, els esforços de la mare, els sons o les vibracions Això es determina observant els canvis de freqüència i variabilitat del ritme cardíac fetal, que experimenta certes variacions davant d’aquests estímuls La càrdio-tocografia pot realitzar-se mitjançant diversos procediments La manera més…
Monitoratge del part
El monitoratge del part és un mètode que consisteix a controlar de manera continuada les funcions vitals del fetus i l’activitat de l’úter S’efectua amb l’objectiu de diagnosticar immediatament qualsevol alteració que es produeixi en el desenvolupament del part, per a poder actuar en conseqüència amb els procediments adequats, abans que es produeixin trastorns irreversibles Principalment, el monitoratge del part permet de detectar si el fetus experimenta una manca accentuada i prolongada d’aportació de l’oxigen, la qual cosa seria molt perillosa, ja que pot comportar trastorns neurològics…
cor

Secció sagital del cor: 1, vena cava superior; 2, aurícula dreta; 3, orella dreta; 4, septe o envà interauricular; 5, venes pulmonars; 6, aurícula esquerra; 7, orella esquerra; 8, vàlvula tricúspide; 9, ventricle dret; 10, músculs papil·lars; 11, infundíbul; 12, sortida al tronc arterial pulmonar; 13, tronc arterial pulmonar; 14, septe o envà intraventricular; 15, vàlcula mitral; 16, ventricle esquerre; 17, vàlvula aòrtica; 18, aorta; 19, orificis de les artèries coronàries
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Òrgan central i motor de l’aparell circulatori.
Anatomia i fisiologia del cor En l’ésser humà, és una víscera buida, situada en el mediastí, que fa les funcions d’una bomba aspirant i impellent, que atreu a les seves cavitats la sang que circula per les venes i la impulsa, mitjançant les artèries aorta i la pulmonar, a tota la xarxa capillar És constituït per una massa contràctil o miocardi, coberta interiorment per l’endocardi i envoltada exteriorment pel pericardi Situat per sobre del diafragma, davant la columna vertebral, darrere l’estern i entre els pulmons, és sostingut per uns grans vasos que en surten i pel pericardi té forma de…