Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Nikoloz Barat’ašvili
Literatura
Poeta georgià romàntic.
És autor, entre d’altres composicions, de Suli ovoli ‘Ànima solitària’, 1839, Merani ‘El cavall’, 1842 —característiques de l’individualisme pessimista romàntic— i del poema narratiu Bedi K'art'lisa ‘El destí de Geòrgia’, 1839 La seva poesia, d’una gran simplicitat, trencà la influència que els perses, ampullosos i emfàtics, exercien damunt la literatura georgiana
tourdion
Música
Dansa estesa a França, Itàlia i Alemanya al llarg del segle XVI, de metre ternari i tempo ràpid, que usualment seguia a una basse danse a la manera d’una nachtanz.
Tant Antonius de Arena Ad suos compagnos , 1519 com Th Arbeau Orchésographie , 1588 la caracteritzen com una dansa molt similar a la gallarda, però més lleugera i ràpida atès que els seus moviments són menys emfàtics i alçats Com la gallarda, també s’executa seguint el model coreogràfic dels cinque pas , però substituint el vigorós salt final per un moviment més moderat Els tourdions més antics que han sobreviscut són els que apareixen en els reculls del 1530 de P Attaignant Dixhuit basses danses i Neuf basse danses
tret
Fonètica i fonologia
Unitat última en l’anàlisi fonològica de la llengua.
Segons això, tota expressió, qualssevol que siguin les seves particularitats, és una combinació de trets concatenats en el temps a base de grups simultanis o quasisimultanis, anomenats fonemes Tot i que sempre hi ha trets de molt diversa natura, com els apellatius, afectius, emfàtics i àdhuc involuntaris, la fonologia tradicional s’ocupa només d’aquells que pertanyen al sistema preestablert, distintius, culminatius i demarcatius, que són oponibles i portadors de distincions lingüístiques immanents Cada llengua es compon d’un nombre determinat de trets organitzats en combinacions fonemàtiques…
música italiana
Música
Art musical conreat a Itàlia.
La primera música religiosa cristiana s’identifica amb l’anomenat cant gregorià Les primeres mostres de música profana són cançons de text llatí ss IX-X, i les d’art religiós no litúrgic són les laudes Toscana, s XIII L'ars nova italiana fou conreada a Pàdua, Florència i Bolonya en forma de madrigals, caccie o balades Al s XIV els cantors que portà el papa d’Avinyó introduïren a Itàlia la música franco-flamenca La música profana s’expressà amb els cants de carnaval, seguits per la frottola o barzelletta , el strambotto i la villanella En la lírica profana destacaren Marchetto Cara -~1527 i…
La pintura mural
Recuperant la teoria d’art total d’origen romàntic els arquitectes modernistes van adoptar el paper de dissenyadors globals dels seus projectes, tant en l’àmbit constructiu com en el decoratiu, amb la idea d’assolir una unitat de concepte i de contingut formal Per arrodonir espectacularitat i originalitat van servir-se dels recursos decoratius que els oferien moltes de les disciplines de les arts aplicades tradicionals, integrant-les profundament en el projecte arquitectònic fins a assolir una unitat indissoluble i dotant-les quasi de la mateixa importància que l’obra purament arquitectònica…
La publicitat
La publicitat, comunicació i negoci La publicitat, en sentit ampli, forma part d’un procés de comunicació llarg i complex que acostuma a iniciar-se amb el desig d’un anunciant de fer conèixer al gran públic l’existència del seu producte o de comunicar-ne les principals característiques amb l’ànim que, tard o d’hora, el compri El fet que la publicitat tingui relació amb les decisions de les persones —comprar o consumir en són només uns exemples— fa que aquest procés tingui notables consideracions sociològiques i psicològiques Però la publicitat també s’ha convertit en un fenomen econòmic…