Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic Ben aviat s’ampliaren les perspectives i s’encabiren possibilitats relacionades amb altres èpoques i matèries històriques Inicialment s’organitzà en quatre seccions Historia de l’Església, a càrrec de José M de Garganta Llatí Medieval, sota la responsabilitat de Manuel Díaz Història de les Institucions, encapçalada per Josep M Font i Rius Estudis Medievals, dirigida primer per Dualde i Serrano, director també de l’Institut fins a la seva mort 1955, i, després, per Antonio Ubieto Amb el trasllat a la UV dels catedràtics José M Jover i Joan Reglà, foren creades les…

Clausurada, juntament amb la resta d’universitats catalanes per Felip V l’any 1717, calgué esperar fins a l’aprovació, pel Parlament de Catalunya, de la Llei de 30 de desembre de 1991 de creació de la nova Universitat de Lleida per a recuperar una de les institucions emblemàtiques de la ciutat al llarg de la seva història Això no obstant, cal destacar uns precedents que han servit de pont en primer lloc, la fundació de l’Escola Normal de Lleida 1841, obra del mestre Odó Fonoll, i que anà derivant amb el temps en l’Escola de Magisteri Primari 1931 l’Escola Universitària de Formació del…

Allegoria de la proclamació de la Primera República, “La Flaca”, Barcelona, 6-3-1873 BC Com totes les cultures polítiques modernes que intenten articular-se en moviments d’opinió, la democràcia i el republicanisme van tendir a fer, al llarg del segle XIX, un procés de selecció dels materials que els facilitava el passat, a construir, a partir d’una herència de referents compartits amb el conjunt de la societat on es movien, una genealogia pròpia que fes les funcions de tradició legitimadora de les seves particulars aspiracions La literatura de canya i cordill, la novella de fulletó conreada…

Una visió exterior La franja oriental de la Península Ibèrica i l’arxipèlag balear, on fa una mica més de mil anys començà a formar-se i a difondre’s, de nord a sud, la cultura catalana, són terres típicament mediterrànies La Mediterrània és una mar entre terres, com l’anomenaren els llatins terres aspres i muntanyoses, afaiçonades pel seu clima característic, sec i càlid a l’estiu cosa que el fa tan atractiu per a milers de turistes europeus, suau i sec a l’hivern, torrencialment plujós a la tardor i, una mica menys, a la primavera Són terres de contrastos forts i de canvis sobtats, al llarg…