Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
encongiment
Indústria tèxtil
Operació de provocar la disminució de la llargada o l’amplada d’una tela en deixar lliures les tensions latents originades en el curs d’operacions anteriors.
Un cop encongida, la tela resta estabilitzada, és a dir, lliure de les esmentades tensions, que més tard podrien ésser la causa d’encongiments residuals, per exemple, un cop confeccionada la peça de vestir Hi ha diferents processos d’encongiment, exactament controlats, com ara el sanforitzat i el monforitzat
mercerització
Indústria tèxtil
Tractament del cotó a base de solucions alcalines descobert el 1844 pel químic anglès John Mercer (1791-1866), i que produeix, principalment, un inflament que fa desaparèixer la característica forma aplanada de la secció transversal de la fibra, la qual es converteix en circular.
També produeix un encongiment de la llargària de la fibra, alhora que hom obté més brillantor, que recorda la de la seda, i més afinitat per als colorants Actualment la mercerització consisteix a impregnar el teixit o el filat de cotó, prèviament gasat i descruat, amb una solució de sosa càustica a 25-35° Bé a una temperatura de 15-20°C Si hom vol obtenir una brillantor accentuada, cal impedir o limitar l’encongiment Després d’un cert temps de tractament cal eliminar la sosa càustica, rentar enèrgicament en calent, neutralitzar l’alcalinitat residual amb un àcid…
alpax
Tecnologia
Aliatge eutèctic d’alumini (87%] i silici (13%], que es fon a 577°C i té densitat 2,6.
Per raó de la seva fusibilitat, fluïdesa a l’estat líquid, bones propietats mecàniques i feble encongiment en solidificar-se, és molt utilitzat en foneria
xoc osmòtic
Biologia
Química
Canvi sobtat en la pressió osmòtica que afecta un sistema o organisme viu.
S'esdevé en canviar l’organisme en un medi de diferent concentració cas d’organismes dulciaqüícoles en aigües salades o marins en aigües dolces o bé en afegir dissolvent o solut en el medi cas de cultius cellulars, en què hom pot fer esclatar les membranes cellulars o bé provocar l’encongiment de les cèllules
acords de Basilea
Economia
Acords monetaris signats el 24 d’abril de 1972 en l’àmbit de la CEE.
Establien la serp monetària europea basada en l’encongiment voluntari dels marges de fluctuacions entre monedes europees, amb la qual cosa hom reduïa la diferència màxima entre dues monedes europees a 2,25%, més enllà de la qual ha d’intervenir la banca d’emissió del país respectiu Les monedes europees també canviaren en relació al dòlar a l’interior del “túnel” 2,25% en relació al dòlar Però el 16 de març de 1973 ho deixaren després d’una decisió de flotament convinguda davant el dòlar Les dificultats d’alguns països Gran Bretanya, Irlanda, Itàlia, França a respectar aquest…
acabament
Indústria tèxtil
Cada un dels processos, d’acció eminentment física, a què són sotmesos els productes tèxtils des de l’obtenció de llur estructura bàsica (filat, teixit, peça de vestir, etc.) fins que presenten l’estat necessari per a la venda o per a l’ús final.
Els acabaments són, d’una manera general, tractaments individuals ben definits entre ells, que utilitzen agents físics com són la calor, la humitat, la pressió, la percussió o el fregadís per a millorar l’aspecte i altres característiques dels tèxtils El tipus, el nombre i l’ordre d’aplicació dels acabaments sobre un producte tèxtil varien segons la natura d’aquest, les operacions prèvies a què ha estat sotmès, les operacions a què hom preveu de sotmetre'l i les característiques finals que hom en desitja obtenir Els acabaments dels teixits, on es dóna la màxima complexitat pel que fa a nombre…
ram
Indústria tèxtil
Màquina en la qual les peces de teixit, esteses i subjectades per les vores, són sotmeses a diferents tractaments, tals com l’eixamplament, el vaporatge, l’assecatge, la termofixació, etc.
Antigament era formada només per dues llargues barres paralleles proveïdes d’agulles on hom clavava manualment el teixit per les vores per tal de deixar-lo assecar Les dues barres podien ésser separades més o menys segons l’amplada del teixit i la tensió o l’eixamplament que hom li volgués donar Posteriorment han aparegut els rams continus, en els quals les agulles són fixades en les baules de dues cadenes que llisquen per dues llargues vies paralleles Les vores del teixit són clavades en agulles a l’entrada de la màquina, i hom les desclava a la sortida A diferència del ram d’agulles , en el…
Tic
Patologia humana
Hom anomena tics les contraccions musculars ràpides, repetitives i involuntàries que aparentment no tenen sentit i que en general afecten grups musculars de la cara, el cap i el coll Els tics més habituals són els de fer l’ullet, corrugar les celles, tòrcer els llavis, moviments laterals de cap i estirament del coll És característic que els tics s’intensifiquin davant situacions d’estrès, que s’atenuïn quan la persona es distreu i que desapareguin quan hom dorm Bé que se’n desconeix la causa, hom considera que hi ha alguna menà d’alteració neurofisiològica que encara no ha estat…
retracció
Patologia humana
Encongiment, reducció del volum d’una estructura anatòmica (en particular un múscul) i deformitat que en resulta.
Hom parla de la retracció de l’aponeurosi palmar , o malaltia de Dupuytren , de la retracció muscular , a causa de fractures, luxacions, etc, i de la retracció de l’úter , que apareix en algunes distòcies
Els Grau, una gran indústria
L’empresa de la família Grau és la més important que hi ha a Sabadell, i possiblement a Catalunya, en el sector dels aprestos i acabaments Antoni Grau i Gambús 1835-1899, fundador de l’empresa Grau, SA 1868-1968 Antoni Grau i Gambús va néixer al mateix Sabadell l’any 1835 Va treballar de menut en un dels molins bataners a la vora del riu Ripoll Aquest molí era habitatge i lloc de treball alhora Quan li arribà el moment de fer el servei militar li tocà anar a Cuba, un colònia espanyola que entrava en un període d’agitació política amb l’aparició de moviments independentistes Antoni Grau es…