Resultats de la cerca

És una forma d'abiosi neoformada intracellularment a expenses de materials extracellulars Consta de protoplasma, membrana i paret cellular, còrtex i cutícula Les endòspores són capaces de resistir durant molt de temps una dessecació ambiental completa i temperatures superiors, en alguns casos, a 80°C, la qual cosa dificulta granment les esterilitzacions sanitàries i industrials

Hi ha reproducció sexual per endòspores formades en esporangis, i en alguns casos per conidis, oïdis o clamidòspores La reproducció sexual comprèn la fusió de dos gametangis, sovint procedents de micelis heterotàllics, i la formació d’una zigòspora, la qual en germinar origina un esporangi Els principals ordres que inclou són el de les entomoftorals i el de les mucorals

Sol comportar una deshidratació més o menys intensa dels organismes i l’aparició de cobertes aïlladores Generalment, és una forma de resistència davant un medi advers Protozous i bacteris presenten les formes d’abiosi més conspícues cists i endòspores , respectivament Rotífers, tardígrads i alguns crustacis, nemàtodes, briozous i esponges d’aigua dolça presenten semblantment formes abiòtiques com a tals també cal considerar les espores perdurants, les llavors de les plantes superiors, els esclerocis dels fongs i algunes altres formes de resistència animal i vegetal

A part els elements obligats, nombroses espècies de bacteris tenen altres estructures que s’anomenen elements facultatius , entre els quals s’inclouen la càpsula, el glucocàlix, els flagels, les fímbries i les espores La càpsula és un recobriment prim i semicompacte que cobreix per fora la paret cellular d’algunes espècies de bacteris, i que és formada bàsicament per hidrats de carboni i elements proteics Sol contenir un sol bacteri Tanmateix, però, en nombroses espècies engloba dues o més cèllules bacterianes, les quals, per tant, han de traslladar-se, si ho fan, conjuntament La funció de la…

Aquesta divisió inclou tots els bacteris que presenten tinció de Gram positiva grampositius Els cocs grampositius Es distingeixen tres famílies de cocs grampositius la de les micrococcàcies, la de les estreptococcàcies i la de les peptococcàcies Les micrococcàcies La família de les micrococcàcies inclou cocs aeròbics Micrococcus o facultatius Staphylococcus Els Micrococcus són bacteris saprofítics, molt abundants al sòl i a la microflora de l’aire Sovint contaminen les plaques de cultiu i donen lloc a colònies grogues, ataronjades o rosades M luteus és l’espècie més freqüent Al gènere…

Hom distingeix espores mòbils planòspores, flagellades i de membrana prima, les més primitives, pròpies d’algues i de fongs aquàtics, i espores no flagellades aplanòspores, presents ja en organismes aquàtics, però que, protegides per membranes de secreció, resistents, i més o menys deshidratades, s’han convertit en un factor eficaç de disseminació en els fongs superiors, briòfits i pteridòfits Les espores típiques són les formades per l' esporòfit alternança de generacions, que és diploide, prèvia miosi miòspores Són, doncs, haploides Si s’originen a l’interior d’una cèllula esporocist, hom…

Tenen plasts vermells rodoplasts , que contenen, a més de clorofilla i de carotens, ficoeritrina i ficocianina Les parets cellulars són recobertes de mucílags a base de galactosa geloses , alguns dels quals tenen aplicacions industrials Algunes espècies són incrustades de carbonat càlcic i tenen importància en la formació d’esculls corallins En alguns casos hi ha acumulació de iode en els ioducs , cèllules emmagatzemadores especialitzades Les cèllules reproductores mai no són mòbils La reproducció sexual és per carpogàmia , un tipus particular d’aplanogàmia El gametangi femení carpogoni…

Són microaeròfiles i fermenten l’àcid làctic amb producció d’àcid propiònic, àcid butíric i etanol Llur hàbitat és la llet i els seus derivats, i s’allotgen a l’intestí dels remugants, de l’home, etc La família comprèn tres gèneres, Propionibacterium, Butybacterium i Zymobacterium

La part central del citoplasma centroplasma és ocupada per filaments o corpuscles d’ADN nucleoide, no separats de la resta del citoplasma, que és dens, sense orgànuls, només en algun cas amb vacúols gasífers, però d’aspecte granulós degut a inclusions de cianoficina, volutina i glicogen Ultra la clorofilla a , contenen pigments blaus ficocianina i vermells ficoeritrina, a més de carotens diversos La diferent proporció d’aquests pigments pot donar a les cèllules colors des del verd blavós que justifica el nom d’algues blaves o cianofícies, verd maragda o gris verdós, fins al vermellós Les…

Són mòbils, i aleshores tenen flagels perítrics, o bé immòbils, i grampositius Generalment hidrolitzen la gelatina i fan fermentar els sucres Llurs requeriments d’oxigen són diversos n'hi ha d’aerobis, d’anaerobis estrictes i d’anaerobis facultatius Alguns poden viure a temperatures superiors als 50°C La majoria són sapròfits i habiten al sòl n'hi ha, però, de paràsits La família comprèn dos gèneres Bacillus i Clostridium