Resultats de la cerca

Provoca en el malalt problemes d’enlluernament en mancar-li l’acció diafragmàtica de l’iris

Collaborà, entre d’altres periòdics, en El Matí i La Revista En els Jocs Florals del 1934 obtingué el premi Narcís Oller de narració, però no fou fins el 1948 que publicà el seu primer recull de contes Enlluernament , el qual queda en la línia de la narrativa psicològica de preguerra Com a crític escriví Joaquim Ruyra 1950, Joan Oller i Rabassa, novellista 1953, Llibre de la vellesa 1954, Presències i evocacions 1969, Semblances Testimoni d’una cultura 1990, etc El 1985 rebé la Creu de Sant Jordi

Passà la seva infància a Bulgària, Anglaterra, Àustria, Suïssa i Alemanya Estudià ciències a Viena, on visqué fins el 1938, emigrà a París 1938 i a Londres, on s’installà el 1939 i prengué la nacionalitat britànica La seva obra presenta una triple temàtica la defensa de la dignitat individual contra la massificació de l’home, l’abús del poder i l’absurd de la mort Les primeres obres, les comèdies Hochzeit ‘La boda’, 1932 i Komödie der Eitelkeit ‘La comèdia de la vanitat’, 1950, i la novella Die Blendung ‘L’enlluernament’, 1935 tingueren escassa ressonància abans dels anys…

És important la illuminació per a estudiar Els òrgans que fan funcionar el sentit de la vista, com ja saps, són els ulls L’ull humà, tot i no disposar de l’agudesa visual excellent d’una àliga, té una capacitat d’adaptació a l’entorn molt elevada Per això, ets capaç de veure-hi en la foscor, després d’un temps d’adaptació Aquest temps varia en funció de les persones La capacitat de veure-hi amb llum o sense és deguda a dos tipus de cèllules sensibles a la llum que tenim a la retina membrana de l’interior de l’ull on es representen les imatges que veiem Les cèllules que et permeten veure-hi a…

Vida i obra Treballava en uns magatzems de Manresa, i, en el temps lliure, exercia el periodisme en aquesta mateixa ciutat Dirigí les revistes Cenacle  1915-17, plenament noucentista, i Ciutat  1926-28, continuadora de l’anterior A partir del 1919, tingué un pes determinant en el diari El Pla de Bages , vinculat a La Veu de Catalunya i representant de la Lliga Regionalista a Manresa També collaborà a les revistes manresanes Joventut  1918-19 i Om  1921 Com a poeta, guanyà la flor natural als Jocs Florals de Barcelona el 1916 i altres guardons que li havien donat un cert prestigi quan el 1918…

Desenvolupament enciclopèdic És el personatge més emblemàtic de tota la literatura noucentista S’hi sintetitzen els principals trets, tant estètics com ideològics, que propugnava aquest moviment cultural Va néixer al Paraguai Asunción a l’entorn de l’any 1890, filla de pare català Té dues germanes una de més gran Eugènia i una altra de més petita Sara Va arribar a Catalunya el 1909 i de seguida parlà un català melodiós, «pur i escaient» Fa metro vuitanta, el seu cos és «generós i del tot hellènic», amb un bust «ple de dignitat» i «en espera de les maternals abundàncies» Vesteix «a la manera…

Integren el volum A trenc de sorra 1945-48 Vuit poetes 1948-52 La rambla de les flors 1952-54, premi Ossa Menor 1954 Algunes preguntes, algunes respostes 1954-56 Santa Maria de la fi dels temps 1957 Postals d’Itàlia 1956-65 Esbós d’una oda dialogada 1967 Nadala 1967 Suite del Cresta-Vermell 1969-70, A muntanya 1970 Sis ocells 1978 Uns quants poemes inèdits 1980-86 i Envits i contracop 1987-89 La poesia de Jordi Sarsanedas, de vegades críptica, però escrita amb la intenció que pugui ser compartida per l’altre, parteix de la realitat i dels seus elements fins al punt de fer del quotidià allò…