Resultats de la cerca
Es mostren 141 resultats
acantocitosi
Patologia humana
Anomalia morfològica dels eritròcits que, en gran proporció, presenten a la seva superfície prolongacions grans i rugoses d’amplada i llargada variables, i que s’anomenen per això eritròcits espinosos o acantòcits.
Aquesta anomalia forma part del quadre de la malaltia abetalipoproteïnèmia L’alteració de la forma dels eritròcits és secundària del dèficit de betalipoproteïnes a la seva paret
prova de Coombs
Prova basada en la capacitat dels anticossos, preparats en animals i adreçats contra les proteïnes del sèrum humà (fonamentalment immunoglobulines i complement), d’aglutinar els eritròcits.
Quan aquestes proteïnes sèriques es troben unides a la superfície dels eritròcits, el test és anomenat prova de Coombs directa , i té un interès especial en la diagnosi de les anèmies hemolítiques autoimmunes La prova és també útil per a comprovar si en el sèrum del pacient hi ha anticossos contra eritròcits d’altres persones en aquest cas el test és dut a terme posant en contacte aquests eritròcits amb el sèrum del pacient prova de Coombs indirecta és d’un gran interès per a evitar hemòlisis en casos de transfusions de sang
eritroblastosi fetal
Patologia humana
Malaltia congènita produïda per incompatibilitat entre els eritròcits materns i els fetals.
Els materns no tenen un factor antigènic Rh, mentre que els fetals el tenen per herència paterna Durant l’embaràs, la mare, sensibilitzada per embarassos anteriors, transfusions, injeccions de plasma, vacunes, etc, sintetiza anticossos contra el factor Rh fetal i provoca la lisi dels eritròcits fetals i l’aparició en el fetus d’anasarca, icterícia i anèmia hemolítica L’administració preventiva a la mare d’immunoglobulina anti-Rh evita la malaltia del fetus El procés es coneix també com a anèmia hemolítica del nadó
aglutinogen
Biologia
Cada un dels antígens particulars existents en els eritròcits (a cadascun dels quals correspon una aglutinina
), que participen en els fenòmens d’aglutinació sanguínia.
Els aglutinògens són mucopoliòsids que contenen, segons els casos, N-acetilglucosamina, N-acetilgalactosamina, D-galactosa, D-mannosa i L-fucosa associats a polipèptids L’especificitat antigènica depèn solament dels poliòsids Els aglutinògens no es troben únicament en els eritròcits sinó també en altres líquids i teixits orgànics
sistema Rh
Biologia
Sistema de classificació dels grups sanguinis a partir del factor Rh, evidenciat en eritròcits humans gràcies a un sèrum antiglòbuls vermells de Macaca rhesus.
És basat en la presència o l’absència dels aglutinògens anomenats Rh o D, rh´ o C, rh´´ o E, hr´ o c i hr´´ o e , per les nomenclatures de Wiener i Fisher respectivament, en els eritròcits, i d’aglutinines per a cadascun d’ells Tots aquests aglutinògens estan estretament lligats en l’origen genètic, puix els gens que els codifiquen estan lligats Són del grup Rh-positiu tots els individus que genotípicament tenen l’allel dominant D i que, per tant, posseeixen l’aglutinogen D en els eritròcits, i del grup Rh-negatiu els individus que són homozigots per l’allel recessiu…
aglutinació
Medicina
Aglomeració de determinats corpuscles en suspensió (gèrmens, eritròcits) portadors d’un antigen per la presència, dins el líquid de la suspensió, de l’anticòs específic corresponent.
Aquest fenomen simple ha estat utilitzat per tal d’identificar gèrmens, de determinar els antígens dels eritròcits, o bé per tal d’aconseguir un diagnòstic mèdic, en detectar els anticossos no naturals presents en un sèrum humà, indici segur d’una malaltia o bé d’una immunització En determinats casos com en la recerca d’anticossos incomplets, el fenomen de l’aglutinació ha estat perfeccionat amb artificis pels investigadors, i n'han resultat procediments més complexos, però molt eficaços com és el cas de les hemoaglutinacions i del test de Coombs
transport de l’oxigen
Bioquímica
Funció principal de l’hemoglobina continguda en els eritròcits de la sang, des dels pulmons als teixits; un gram d’hemoglobina pot dur 1,36 cm3 d’oxigen.
Un eritròcit humà recorre en un mes unes 100 000 vegades el circuit sanguini complet i transporta al mateix temps unes 250 vegades el seu pes en oxigen Capacitat de transport de l'oxigen en la sang humana eritròcits milions % hemoglobina capacitat de O 2 en volum % nadons 5,0 17 28 nens de dos anys 4,3 12 16 homes adults 5,4 16 21 dones adultes 4,8 14 19
anèmia
Patologia humana
Situació patològica comuna a moltes malalties en què habitualment hom constata una disminució del nombre d’eritròcits, de la quantitat d’hemoglobina o del valor de l’hematòcrit.
En general s’accepta que hi ha anèmia quan la concentració d’hemoglobina és inferior a 14 g/dl en l’home i a 12 g/dl en la dona Els símptomes provocats per un estat anèmic són d’intensitat i gravetat molt variable en relació amb el grau de l’anèmia i la rapidesa d’instauració L’anèmia crònica es manifesta amb astènia, dispnea d’esforç, palpitacions, taquicàrdia, vertigen, cefalea, amenorrea, trastorns tròfics, pallidesa, edemes, etc L’anèmia aguda , que s’observa sobretot en casos d’hemorràgies i d’hemòlisis intenses, porta fins a situacions extremes els símptomes esmentats i pot provocar un…
hematopoesi
Biologia
Procés de formació, maduració i lliurament a la sang de cadascun dels corpuscles sanguinis.
De les diferents teories sobre l’hematopoesi, la més acceptada actualment és la que explica l’existència d’una cèllula mare hemocitoblast de la qual provenen les sèries blanca i vermella eritròcits, granulòcits, etc En el període embrionari, els eritròcits es formen primerament a partir del mesènquima i després al fetge, a la melsa i als ganglis limfàtics Acabada la gestació la medulla òssia comença a produir eritròcits i el fetge s’atura En la fase adulta, la medulla òssia és el centre més important de l’hematopoesi Aquí es formen els eritròcits…
hemotafonomia
Medicina
Ciència que estudia la morfologia de les cèl·lules de la sang -especialment els eritròcits o glòbuls vermells-, quan aquesta sang es troba en forma de taca.
El mètode d’estudi de l’hemotafonomia és l’anàlisi de les imatges en clarobscur obtingudes a través de microscòpia electrònica de rastreig Més enllà del punt de vista de la ciència pura, l’hemotafonomia aplicada busca l’ús de les taques de sang com a prova, i no s’ha de confondre amb l’anàlisi de patrons de taques de sang coneguda en anglès com bloodstain pattern analysis L’estudi microscòpic de les taques de sang s’inicià al segle XIX amb un biaix forense Hom considera Mateu Josep Bonaventura Orfila com el primer a intentar l’ús d’un microscopi per determinar taques de sang Al llarg de la…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina