Resultats de la cerca
Es mostren 175 resultats
erupcions de raigs gamma
Astronomia
Emissions esporàdiques de raigs gamma observades al cel des del final dels anys seixanta.
Consisteixen en intenses erupcions de fotons de molt alta energia que apareixen a l’atzar i duren entre fraccions de segon i algun minut Són un dels esdeveniments més energètics de l’Univers i els observatoris en òrbita n'han detectat milers, a un ritme d’aproximadament un per dia El fet que fins fa poc els telescopis de raigs gamma tinguessin una resolució molt baixa fa que l’origen d’aquestes erupcions sigui encara bastant desconegut A partir de l’any 1997 es començaren a associar erupcions de raigs gamma amb fonts febles d’emissió òptica i ràdio que…
Erupcions cutànies i mucoses
Patologia humana
Nombroses malalties infeccioses evolucionen amb erupcions cutànies i mucoses , és a dir, amb l’aparició de lesions de diversos tipus en la pell i les mucoses Si bé ambdós teixits solen presentar erupcions conjuntament, s’anomenen exantemes quan les lesions tenen una localització cutània i enantemes quan es presenten en les mucoses Aquestes lesions cutaneomucoses poden ésser originades per diversos mecanismes Els més importants són la disseminació dels microorganismes responsables cap a aquests teixits, l’impacte que hi produeix la presència de toxines que secreten…
Galileo

Images d’erupcions volcàniques a Io preses per la sonda Galileo
Nasa
Astronàutica
La ruta fou planejada per aprofitar els camps gravitatoris dels planetes, ja que no hi havia propulsors prou potents per a enviar-la directament a Júpiter Això li permeté estudiar Venus el 1990 En el seu trajecte cap a Júpiter també estudià el medi interplanetari i envià imatges de l’asteroide 243 Ida, del qual revelà que té el seu propi satèllit —primer satèllit detectat en un asteroide— Després de diversos problemes amb les seves antenes, la Galileo oferí imatges de la collisió del cometa Shoemaker-Levy amb Júpiter a l’estiu del 1994 i al final del 1995 arribà a l’òrbita del planeta Les…
bretxa
bretxa calcària
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Roca constituïda per cairells units per un ciment natural.
El seu origen és molt variat Les bretxes sedimentàries solen tenir un ciment calcari o silícic Segons el caràcter dels cairells, hom distingeix bretxes calcàries, silíciques, poligenètiques formades per cairells de roques variades En el curs d’un procés de sedimentació, una alteració causada per un esllavissament submarí, un sisme, una variació del nivell marí, etc, poden remoure uns sediments encara no totalment consolidats, fragmentant-los en blocs i cairells, que posteriorment són cementats i coberts per nous materials sedimentaris es formen així les bretxes intraformacionals…
Grímsvötn

Imatge de l’erupció del volcà Grímsvötn, dia 24 de maig del 2011, facilitada pel programa d’observació de la Terra de la NASA
©
Llac
Volcà
Sistema lacustre-volcànic d’Islàndia, situat a 1.719 m. d’altitud, al sector occidental del casquet glacial de Vatnajökull.
Sota el llac, cobert de glaç, hi ha la cambra magmàtica del volcà, amb una caldera de 35 km 2 Les erupcions que s’han produït són principalment de tipus subglacial, encara que les pressions que es generen poden provocar fissures al glaç per les quals es produeixen erupcions efusives El 1783, a través de la fissura Laki d’uns 27 km de llarg, tingué lloc l’erupció efusiva més important de la història del volcà s’ejectaren 15 km 3 de lava durant set mesos, juntament amb grans quantitats de diòxid de sulfur i àcid fluorhídric, que danyaren la vegetació de l’illa i…
colada volcànica
Geomorfologia
Massa de lava que surt a l’exterior a través d’un cràter i que s’escampa bo i mantenint la temperatura suficientment elevada per a comportar-se amb fluïdesa.
El desplaçament sol ésser lent, i va ocupant les valls o els punts més baixos fins que s’immobilitza per refredament Són freqüents en els volcans que expelleixen laves de tipus bàsic, que són molt fluides Quan un volcà té diverses erupcions separades per períodes de calma, les colades van restant sobreposades, la qual cosa permet l’estudi de les diferents erupcions que hi ha hagut
andesita
Mineralogia i petrografia
Roca eruptiva endògena, de la família de la diorita, de color gris i quasi negre, d’estructura microlítica, bé que pot presentar fenocristalls d’andesina o d’amfíbols.
Les erupcions són de laves quasi sòlides com les del Mont Pelée Martinica o en colades que brollen juntament amb productes piroclàstics, com les dels volcans pliocènics del Cantal França Els volcans andesítics foren nombrosos al Terciari i Quaternari, bé que les principals erupcions daten del Carbonífer Entre els actuals que treuen andesites hi ha el Krakatau Illes de la Sonda, Mont Pelée i Paricutín Mèxic, que a més treu olivines
ignimbrita
Mineralogia i petrografia
Roca formada per acumulació de fragments de laves àcides soldades en calent, amb aspecte de tosca o de lava fluida.
Provenen d’erupcions explosives
Etna

L’Etna en plena erupció
CC Wonderful Pics
Volcà
Volcà actiu de l’est de Sicília, prop de la mar i al NW de Catània.
És el més alt d’Europa, amb 3263 m, i és constituït per una massa de materials de projecció i per lava La superfície és d’uns 1190 km 2 i el perímetre basal d’uns 140 km A més del cràter principal i d’un parell més de grans dimensions, també presenta una gran quantitat de petits cràters adventicis L’activitat és gairebé constant, i les erupcions posen sovint en perill gent, cases i conreus l’erupció del 1669, que destruí una bona part de Catània, ha estat la més catastròfica El 1928 tingué lloc la segona i darrera erupció que destruí una població Mascali, i al llarg dels anys posteriors hi ha…
erupció
Geologia
Dejecció de lava i d’elements piroclàstics a través de la xemeneia d’un volcà.
Les erupcions varien molt de caràcter en funció de la mena de lava i de la quantitat i pressió dels gasos Els principals tipus d’erupcions són el hawaià, en el qual la lava és molt fluida, i els gasos s’escapen lliurement el strombolià, en el qual els gasos es desprenen amb explosions rítmiques i la viscositat de la lava és més gran el vulcanià, on la lava, més viscosa, sovint forma crostes i tapa la sortida dels gasos, els quals rebenten aquesta coberta amb violència el vesuvià, on la lava viscosa expulsada amb violència forma una gran quantitat de núvols que…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina