Resultats de la cerca

L’os quadrat és mòbil, i l’esquelet cranial presenta una sola fossa temporal Es divideixen en tres grans subordres, lacertilis o saures, riptoglossos i ofidis La filogènia clàssica aparella els escatosos la tuatara neozelandesa amb els rincocèfals, deixa els crocodilians en una branca parallela on també se situarien els ocells de l’arbre evolutiu dels rèptils vivents i situa els quelonis a la base d’aquest arbre evolutiu

Aquesta família ha estat considerada per alguns autors un subordre diferent dins dels rèptils escatosos, amb trets intermedis entre els saures i els ofidis Inclou formes petites, de cos vermiforme i molt especialitzades en una vida excavadora, en general completament àpodes No presenten orificis auditius externs i els ulls són vestigials, recoberts per la pròpia pell, que és formada per escates petites i quadrangulars, disposades en anells transversals Amb tot, hom considera els amfisbènids rèptils escatosos, a causa de llur cloaca transversa, les escates…

N'hi ha una única espècie vivent, el tuatara Sphenodon punctatus , que actualment només es conserva en alguns illots del N de Nova Zelanda i gaudeix d’una protecció extrema, perquè corria el risc de desaparèixer Es tracta de rèptils que poden arribar als 70 cm de longitud total i s’alimenten d’insectes i d’altres animals de petites dimensions Habiten en galeries, que generalment comparteixen amb els petrells L’estudi de fòssils mesozoics, del període juràssic, ha demostrat que les característiques primitives del grup no han variat al llarg de 200 milions d’anys La filogènia clàssica aparella…

N'hi ha de natura calcària, com la de molts grups d’equinoderms, de corneoòssia, com la dels crocodilians, els quelonis i mamífers edentats, de completament òssia, com la dels condrictis i osteïctis cavall marí, peix cofre, etc, i de completament còrnia, com la dels rèptils escatosos

De la closca surten, per davant, el cap i les potes anteriors, i per darrere, les potes posteriors i la cua En els quelonis de closca còrneoòssia, aquesta és dividida en dues parts, una de dorsal o superior i una altra de ventral, unides entre elles La part dorsal és formada per tres fileres de plaques òssies en direcció anteroposterior les mitjanes o vertebrals al centre, les costals al costat de les mitjanes i les marginals a les vores La part ventral és formada per una doble filera de plaques ventrals, de nom i dimensions diferents segons la situació, i unes plaques marginals, anomenades…

Té la cua llarga —molt sovint representa més de la meitat de la longitud total— i molt poderosa, que li serveix com a òrgan propulsor per a la natació o de defensa Les potes són curtes les anteriors tenen cinc dits lliures o units per una membrana, i les posteriors només en tenen quatre i sempre són de caràcter membranós El crani és més sòlid que el de qualsevol altre rèptil actual, i les dents d’ambdues mandíbules són ja implantades en alvèols, cosa que també els diferencia dels altres rèptils Semblantment, als mamífers, presenten paladar secundari Són animals molt ben adaptats al medi…

En els invertebrats no artròpodes apareix ja en les meduses, i bàsicament consta de fossetes amb pestanyes recobertes per cèllules epitelials que comuniquen amb fibres nervioses Aquestes fossetes són localitzades per tot el cos, o bé radiquen en tentacles o apèndixs de situació generalment cefàlica En els artròpodes, l’olfacte radica a les antenes en els insectes, a les antenes i antènules en els crustacis, i als pèls sensorials en els aràcnids En els vertebrats, consta d’un parell de fosses nasals, en els peixos dos, situades a la superfície cefàlica i envoltades interiorment per cèllules…

Els rèptils dels Països Catalans són, dins l’ámbit científic, menys coneguts que els amfibis, bé que, en general, potser ho són més, com mostra el fet que les morfologies bàsiques de la serp, la sargantana o la tortuga són més familiars que les de la granota o el gripau És probable que les manifestes dificultats que presenta llur estudi figurin entre els factors principals d’aquest desconeixement, especialment pel que fa a alguns grups, com les serps en general o la família dels escíncids, pertanyent al subordre dels saures La manca d’informació concerneix des de la distribució geogràfica,…

Caracteritza externament els ofidis la forma del cos i la manca d’apèndixs desenvolupats, però també la presència de parpelles soldades transparents i d’una sola filera d’escates ventrals, entre altres característiques En la família dels colúbrids, a la qual pertany l’exemplar de serp blanca Elaphe scalaris de la fotografia, el cap, el tronc i la cua se succeeixen sense solució de continuïtat, mentre que en les altres famílies pot haver-hi una diferenciació de les tres regions Hàbitat/Xavier Moreno Els ofidis són rèptils escatosos, de cos anguilliforme, totalment àpodes, amb les parpelles…