Resultats de la cerca

Amb Verga i Capuana fou un dels més grans representants del verisme sicilià Ja en la seva primera obra Arabeschi, 1883 es manifestà partidari d’un estil realista basat en l’escrupolositat de l’observació, la impersonalitat de la realització i l’exactitud en la reconstrucció del fet històric En la seva novella més important, I Viceré 1884, on narrava la decadència d’una família d’origen espanyol, els Uzeda, trobà l’equilibri entre la documentació històrica i la raó de l’art Unes altres obres són Processi verbali, L’albero della scienza 1890 i L’illusione 1891

Emigrà a Berlín el 1921, on estudià fins a acabar el doctorat el 1938 El 1940 hagué de tornar a emigrar i s’installà als EUA Entrà en el departament de castellà i portuguès de la Universitat de Califòrnia el 1942, d’on fou catedràtic des del 1952, i es traslladà al departament de lingüística el 1966 El 1946 fundà la revista acadèmica Romance Philology , que dirigí fins el 1982, de gran prestigi Escriví pocs llibres Essays on Linguistic Themes , 1968, per exemple però és autor de dos centenars llargs de monografies i articles, on es combinen la màxima escrupolositat de detalls…

Professà com a carmelità, a Mataró, a vint-i-cinc anys Convertí l’Hala dels Draps de Barcelona en Palau del Virrei 1663, edifici ja desaparegut que donà nom al pla de Palau Traçà el campanar de Vilanova i la Geltrú 1670, que tingué una notable influència, el temple parroquial de Tàrrega 1672, les capelles de la Concepció de la seu de Tarragona 1673 i del Santíssim a Sant Pere de Reus executada del 1694 al 1696 i la capella de Sant Oleguer a la seu de Barcelona 1676 Féu diversos projectes a Vic, entre els quals els de la catedral nova 1679 —que no foren duts a terme—, el convent de Sant Jeroni…

Inicialment orientat cap a l’advocacia, els primers anys del segle XIX començà a escriure drames i comèdies, i el 1819 obtingué un cert èxit amb el melodrama Les frères invisibles Fins els anys vint escriví sobretot vodevils El 1827 s’estrenà La muette de Portici , escrita en collaboració amb Germain Delavigne i amb música de Daniel Auber, obra cabdal de la tradició operística per les seves connotacions patriòtiques i socials Scribe es convertí des d’aleshores en el llibretista francès més sollicitat del segle XIX Sobresortí per l’escrupolositat en la composició dels textos, i…

Alumne de Llotja a Barcelona 1894 i deixeble de Torrescassana Es presentà el 1896 a l’Exposició de Belles Arts de Barcelona El 1898 guanyà el concurs de portada i contraportada de l’Almanac de L’Esquella de la Torratxa per al 1899 amb uns dibuixos plenament Art Nouveau Collaborà des d’aleshores en aquella revista i a Iris i Hispània Féu dissenys de dibuixos de marqueteries per a Gaspar Homar, dins el simbolisme i l' Art Nouveau , i pintà els murals per a la botiga Cassadó i Moreu 1900, avui en collecció particular El 1901 se n'anà a París, on collaborà a Le Rire , L’Assiette au beurre ,…

Vida i obra Estudià filosofia i lletres a la Universitat de València i el 1914 es llicencià en història Després de guanyar les oposicions al cos d’arxivers, fou destinat a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona i, després d’una breu estada a Girona, a l’Arxiu de la Corona d’Aragó 1920 D’aquests anys són les primeres publicacions articles d’actualitat i culturals en diaris de València i Barcelona, traduccions literàries i científiques, i, sobretot, un seguit de reculls de contes que li proporcionaren un considerable prestigi en els cercles literaris barcelonins Interessat des de sempre…

Fill de Josep Subirachs Casanovas, obrer de la fàbrica de tints Rottier, i de Josepa Sitjar Ferrer Treballà al taller d’un daurador i el 1942 ja participà en una exposició collectiva al Poblenou, el seu barri Fou aprenent amb Enric Monjo i Garriga 1942-47 i alumne lliure a Belles Arts 1945, però qui exercí sobre ell un profund mestratge fou Enric Casanovas i Roy 1947-48 Exposà individualment a la Casa del Llibre de Barcelona el 1948, i l’any següent, en grup, a Girona i al Segon Saló d’Octubre barceloní, on també ho féu en posteriors edicions Cofundador del grup Postectura, exposà a les…

Desenvolupament enciclopèdic Com havia passat durant l’experiència mancomunal, la participació en les instàncies de poder fou allò que permeté la cristallització d’un grup i li conferí la seva condició de collectiu hegemònic Definició del grup i objectius A hores d’ara, encara no existeix una definició àmpliament acceptada per a designar aquest nou equip Norbert Bilbeny l’ha classificat com el representant del “republicanisme nacional” i Francesc Artal, considerant els seus membres com a hereus de la tradició federal, els ha definit com a “republicans estrictes” També se’ls podria anomenar “…

Vida i obra La seva biografia continua essent, avui en dia, un misteri Tot el que se sap es redueix a les paraules que encapçalen el pròleg de la seva crònica «Ací comença lo llibre quen Bernat Desclot dictà o escriví» Desclot compilà els materials necessaris per construir la Crònica i la redactà personalment Això fa pensar que fou un funcionari de la cúria reial que rebé aquest encàrrec, perquè sovint empra documents que devien pertànyer a l’arxiu reial i domina perfectament els mecanismes que dirigien la vida de la institució monàrquica D’altra banda, es fa difícil d’explicar per què…