Resultats de la cerca

No compten, doncs, per a l’assonància les vocals postòniques internes dels mots esdrúixols ni les semivocals dels diftongs Així, hi ha assonància entre els següents parells de mots passats/tornar, ara/aigua, llàgrima/eixugada, molt/són, porta/hora, cavalls/llances Contràriament, no hi ha assonància entre mots les vocals tòniques dels quals són o oberta i o tancada, o bé e oberta i e tancada Així, no assonen sòl/món , ni feréstec/tendre L’assonància és característica de la primitiva poesia medieval romànica, anglesa i gallesa És també la rima peculiar de la poesia popular, bé…

Tot mot de més d’una síllaba en té una que pronunciem amb més intensitat que les altres, anomenada tònica , accentuada o amb accent prosòdic Els mots que tenen l’accent a la darrera síllaba s’anomenen aguts els que el tenen a la penúltima, plans els que el tenen a l’antepenúltima, esdrúixols Molts mots duen accent gràfic a la vocal de la síllaba tònica Els mots aguts acabats en alguna d’aquestes dotze terminacions a , e , i , o , u as , es , is , os , us en , in posat que la i o la u no formin part d’un diftong decreixent demà, manté, cafè, jardí, raó, això, comú menjaràs,…

La poesia catalana clàssica no admetia aquest tipus de contracció i respectava escrupolosament els diftongs i l’autonomia de les vocals en els altres aplecs vocàlics Però a partir del s XVI començaren vacillacions en aquest sentit i, gradualment, una forta i creixent tendència a la diftongació castellana i a l’ús de la llicència aplicada a d’altres agrupaments vocàlics per efecte de la mateixa influència, bé que sempre ha estat possible de trobar en la poesia i la cançó populars de les contrades menys influïdes pel castellà exemples de manteniment dels hiats catalans tradicionals aquella…

Com a principi general, cal que coincideixi amb la gramatical, ja sia amb un sintagma complet o amb un període prou marcat d’ell, i sense violentar mai el desplegament sintàctic Hom en distingeix tres tipus la major s’esdevé en la conclusió de l’estrofa, al final del darrer vers d’aquesta La mitjana es produeix en les estrofes compostes, especialment les simètriques, tot dividint-les en dues parts a partir del final del darrer vers de la primera i coincidint amb un canvi de sentit conceptual La menor, la més important, separa un vers o un hemistiqui d’un altre vers o d’un altre hemistiqui,…

Algunes característiques que el separen del mallorquí convergeixen amb el català central pas sistemàtic de o àtona a u truná , tronar, fins i tot de ua precedit de velar aigu, aigua mall aigo estabilitat de la -a dels esdrúixols en -ia gàbia mall gabi epèntesi de d en el grup N'R gendre mall genre articulació de r- final, a voltes reforçada corr , cor, en els monosíllabs ús progressiu de les desinències -és, essis , etc, de l’imperfet de subjuntiu ordre datiu-acusatiu dels pronoms te'l don mall el te don D’altres trets diferenciadors respecte al mallorquí, però que no…

De família noble, estudià lleis a Ferrara 1489-94 Entrà al servei dels Este, senyors de Ferrara Familiar, el 1503, del cardenal Ippolito d’Este, prop del qual exercí activitats molt diverses, el 1518 fou nomenat familiar del duc Alfons I d’Este, germà del cardenal, amb funcions també diverses, entre elles la de governador de la Garfagnana 1522-25 Malgrat que hagi estat dit que en la seva obra predominà la raó sobre la passió, la base de la seva poesia foren els afectes, però expressats sempre d’una manera celada, amb indiferència aparent i amb força ironia foren el refugi del poeta davant la…

L’afinitat amb el català oriental iodització, neutralització de a e àtones, incoatius en -eix no en -ix , etc s’explica per la procedència dels colonitzadors Dins el vocalisme tònic es destaca la gran obertura de e i o obertes cel, cor i el predomini geogràfic de la fidelitat a la vocal neutra /é/ ceba En el vocalisme àton cal remarcar la reintroducció en certes condicions, de ẹ tancada en lloc de e penar pẹná, la distinció de o i u topar/tupar , neutralitzada quan segueix u o i tòniques cuní 'conill’, la pèrdua de -a en els esdrúixols acabats en -ia gabi 'gàbia’ i la singular…

El seu límit septentrional coincideix amb la frontera pirinenca que separa Aragó d’Occitània El límit occidental coincideix igualment amb la frontera històrica de Navarra la vall del Roncal ja és lingüísticament basca El límit oriental és una frontera poc definida al nord de Montsó, que correspon a la zona reconquerida fins al segle XII entre el català i l’aragonès es troben una sèrie de parlars de transició difícilment atribuïbles a un o altre domini lingüístic de Montsó cap al sud la frontera occidental del català és molt marcada, però no troba enfront ja el dialecte aragonès arcaic, sinó…

Parlants i domini Parlada actualment als Països Catalans, inclosa la ciutat de l’Alguer, a Sardenya, i la regió del Carxe, dins la província de Múrcia, no ho és, tanmateix, com a primera llengua a les comarques de llengua occitana de la Vall d’Aran i de la Fenolleda ni a les de llengua castellana de l’W i del S dels País Valencià Alt Millars, Alt Palància, Serrans, Racó, Foia de Bunyol, Canal de Navarrés, Vall de Cofrents, Plana d’Utiel, Alt Vinalopó, Vinalopó Mitjà —llevat del poble del Pou Blanc, de parla catalana— i Baix Segura i als pobles d’Olocau del Rei Ports, de Veo Plana Alta i de…