Resultats de la cerca
Es mostren 172 resultats
Espirals, punts d’inflexió (Sluze); geometria (Viviani); rectificació de paràbola i cicloide, sèries infinites, fraccions continuades (Brouncker)
Espirals, punts d’inflexió Sluze geometria Viviani rectificació de paràbola i cicloide, sèries infinites, fraccions continuades Brouncker
Còniques, llocs geomètrics, tangències, propietats mètriques, cercle i esfera, π val 211875/67441, espirals, sèries, mecànica, hidrostàtica (Arquimedes, Apol·loni).
Còniques, llocs geomètrics, tangències, propietats mètriques, cercle i esfera, π val 211875/67441, espirals, sèries, mecànica, hidrostàtica Arquimedes, Apolloni
braç espiral
Astronomia
Part de l’estructura espiral d’una galàxia que es pot traçar de forma més o menys contínua.
Els braços espirals han estat observats des dels inicis de l’astronomia extragalàctica Actualment s’accepta que es formen per la compressió del medi interestellar quan passa una ona de densitat La forta compressió que experimenten el gas i la pols interestellars als braços espirals fa que s’hi formin molts estels i que hi hagi, per tant, un gran nombre d’associacions i cúmuls estellars
Sant Fruitós (Brunyola)
Art romànic
Situació Aquesta església parroquial és situada al costat del castell de Brunyola, dintre el que fou el clos fortificat, de tal manera que una de les antigues torres d’angle del castell es va adaptar com a campanar APF L’església de Sant Fruitós de Monte-rotundo o Mont-rodon és esmentada per l’antiga documentació, amb aquell nom, els anys 1098 i 1116 Durant el segle XII va adoptar ja el nom de Brunyola, que tenia el castell veí Del 1232 en endavant consta com a parròquia rural del deganat de la Selva Va sofrir una forta destrucció, a l’igual que el castell, durant els terratrèmols dels volts…
galàxia

Galàxia visible
© Corel
Astronomia
Cadascuna de les agrupacions d’estels que, vistes amb el telescopi, presenten un aspecte brillant, nebulós i generalment aixafat.
A causa de les immenses distàncies que separen la Terra de les galàxies, és gairebé impossible de distingir-hi cap estel individual Charles Messier, per tal d’evitar confusions a l’hora d’identificar cometes, confeccionà un catàleg que inclou nebuloses, cúmuls d’estels i galàxies exteriors Encara actualment tots els objectes catalogats per Messier són indicats amb la lletra M seguida del número d’ordre que els correspon al catàleg El primer observador que detectà l’estructura espiral d’una galàxia fou WP Rosse, l’any 1845 La prova experimental que les galàxies eren objectes exteriors a la Via…
espiral d’Arquimedes

espiral d’Arquimedes (m = 1)
© fototeca.cat
Matemàtiques
Corba plana transcendent d’equació polar rm = kmθ.
En el cas de l’espiral clàssica d’Arquimedes, m = 1, però també són espirals d’Arquimedes l’espiral de Fermat, on m = 2, i l’espiral hiperbòlica o recíproca, on m = -1
Edwin Powell Hubble
Edwin Powell Hubble
© Fototeca.cat
Astronomia
Astrònom nord-americà.
Demostrà que les nebuloses espirals eren objectes exteriors a la Galàxia i de forma, dimensions i estructura semblants a les d’ella El 1926 proposà una classificació de les galàxies, encara emprada actualment Juntament amb Milton L Humason, estudià les velocitats de les galàxies llei de Hubble
quintet de Stephan
Astronomia
Petit cúmul de galàxies situat a la constel·lació del Pegàs.
És compost per cinc galàxies de grans dimensions, de les quals dues són ellíptiques, dues més són espirals regulars i la cinquena una espiral barrada Es dóna la circumstància que almenys quatre de les galàxies són relacionades gravitacionalment i a més existeix un pont de matèria gasosa que n'uneix dues
espiral

espiral: (a) logarítmica; (b) d’Arquímedes; (c) hiperbòlica; (d) parabòlica
© fototeca.cat
Matemàtiques
Corba plana descrita per un punt que gira al voltant d’un punt fix allunyant-se contínuament segons una llei determinada, característica per a cada tipus d’espiral.
Analíticament són representades gairebé sempre en coordenades polars Les equacions de les espirals més importants són espiral logarítmica o equiangular, r = e aθ espiral d’Arquimedes , r = r o /2πθ espiral hiperbòlica, r θ = a /θ espiral parabòlica o de Fermat, r 2 = a θ, i espiral sinusoidal, r n = a n sin n θ
Lluís Muntada i Vendrell
Literatura catalana
Narrador.
Com a crític collabora a “El Punt”, “El País” i a “Revista de Girona” Com a narrador es donà a conèixer amb Espirals 1989, premi Just M Casero 1988 Amb Canvi d’agulles 2003 guanyà el premi Mercè Rodoreda de narrativa 2002 El títol del llibre és una metàfora de com s’entrecreuen les vides dels personatges, marcades per destins diversos
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina