Situació
Aquesta església parroquial és situada al costat del castell de Brunyola, dintre el que fou el clos fortificat, de tal manera que una de les antigues torres d’angle del castell es va adaptar com a campanar. (APF)
L’església de Sant Fruitós de Monte-rotundo o Mont-rodon és esmentada per l’antiga documentació, amb aquell nom, els anys 1098 i 1116. Durant el segle XII va adoptar ja el nom de Brunyola, que tenia el castell veí. Del 1232 en endavant consta com a parròquia rural del deganat de la Selva. Va sofrir una forta destrucció, a l’igual que el castell, durant els terratrèmols dels volts del 1427; això obligà a refer-la totalment al segle següent aprofitant part dels murs, dues làpides i l’antiga porta ferrada. (APF)
Forja
Ferramenta de tradició romànica aplicada a una porta tardana de l’església parroquial, construïda en el solar del castell de Brunyola.
F. Tur
La porta de l’església de Sant Fruitós de Brunyola és ornamentada amb una ferramenta de tradició romànica. Aquests elements es devien reclavar en recobrir-se la porta amb una làmina metàl·lica protectora; per tant, la disposició no és necessàriament la mateixa de l’original.
Com és comú, els jocs d’espirals es distribueixen simètricament als dos batents. Aquí s’han dividit, seguint les línies que dibuixen els claus, en cinc requadres horitzontals, i a cadascun correspon una tija.
La inferior és de làmina bastant ampla i es limita a dibuixar tres grans espirals en una successió continuada. La làmina de ferro té una ampla canal central, de manera que sembla formada per quatre línies paral·leles. Els altres jocs estan treballats amb una làmina de ferro més estreta, mantenint, però, el solc central. En altres portes trobem més espirals en els espais intermedis, formant una composició atapeïda, com els dos jocs d’espirals superiors de Sant Romà.
La datació d’aquests elements és difícil a causa de la repetició tradicional que se’n feia. Probablement es tracta d’una pervivència tardana, ja del segle XIII o del XIV, de les fórmules romàniques. (JMAL)
Bibliografia
- Girbal, 1885, pàgs. 2-76; Dalmau, 1969.