Resultats de la cerca
Es mostren 108 resultats
safrà

fototeca.cat
©
Alimentació
Botànica
Química
Planta herbàcia vivaç, de 10 a 30 cm d’alt, de bulb gros, massís i reticulat superiorment, de fulles estretes, de flors grosses, amb sis tèpals violats i amb tres estigmes llargs i escarlates, proveïdes a la base d’una espata bivalva, i de fruits capsulars.
Els seus estigmes dessecats constitueixen l’espècia del safrà, molt estimada com a condiment i també com a matèria farmacèutica i colorant, a causa dels pigments crocina i crocetina, glucòsids picrocrocina i olis essencials que conté És oriünd del Pròxim Orient i ja era conreat pels grecs Vol terres de secà Als Països Catalans el safrà fou conreat ja des del s X al País Valencià, sota domini musulmà, era un producte important d’exportació Al Principat era conreat a la zona tortosina i a Àger Al s XIV fou introduït a l’Urgell El centre safraner més important fou Santa Coloma de…
seràfic
Cristianisme
Francesc d’Assís.
El nom li prové de l’aparició d’un serafí, al mont Verna 1224, en la qual rebé els estigmes de la passió
porus
Anatomia animal
Herpetologia
Orifici per on surten diversos productes d’excreció, com suor, seu, etc. (porus excretors), productes sexuals (porus genitals), excrements (porus anals) o secrecions (porus secretors), com els femorals dels llangardaixos o les paròtides dels gripaus.
També n'hi ha amb paper respiratori, com els estigmes dels artròpodes terrestres, o que treuen hormones, com el de la glàndula verda dels crustacis, o feromones, en els lepidòpters
anemòfil | anemòfila
Botànica
Dit de les plantes que realitzen la pol·linització mitjançant la intervenció del vent.
Les plantes anemòfiles presenten flors poc vistoses, sovint aclamídies, estigmes de gran superfície, i gran producció de pollen lleuger que a vegades presenta dispositius vesícules aeríferes que ajuden a llur sustentació
El groc que pot menjar-se
Hom diu que el safrà és fill del sol i la poesia Aquesta espècia, tan valorada des de l’antiguitat, és el conjunt dels estigmes de la flor de Crocus sativus, una petita planta herbàcia i bulbosa, de 10 a 30 cm d’alçada, que pertany a la família de les iridàcies La seva vistosa flor té la corolla intensament violeta i els tres estigmes fortament grocs El nom genèric Crocus és una llatinització del mot grec krokos que significa “fil”, mentre que el nom “safrà” ve de l’àrab “zahafaran”, un mot derivat d’“assafar” que significa “groc” El safrà és, doncs, el groc que pot…
estigma
Sociologia
Atribut que converteix el seu portador en una persona diferent i poc atraient, de manera que el desacredita socialment.
Hi ha estigmes del cos taques o deformitats, del caràcter homosexualitat o de collectivitats socials raça o tribu Les teories de l’estigma expliquen l’exclusió de les persones estigmatitzades de la integració social normal
vista
Biologia
Sentit animal integrat per òrgans de molt diferent constitució i funcionament capaços no solament de captar la llum i la seva intensitat, sinó també de reproduir la imatge de l’objecte emissor de llum pròpia o reflectida.
Els òrgans de la vista són els ulls i els ulls composts, que en principi són omatidis reunits, i hom no pot considerar que ho siguin altres òrgans fotoreceptors, com els estigmes i els ocels, que només capten llum i variacions de la seva intensitat
Jacques Bellange
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador francès.
S'establí a Nancy 1602-11 al servei del duc Carles de Lorena Emprà un cànon allargat i un dibuix preciosista i sensual, tant en quadres — Sant Francesc rebent els estigmes Musée Historique Lorrain, de Nancy— com en nombrosos dibuixos i gravats Musée du Louvre, collecció Albertina, etc
Les zosteràcies
Constitueixen una família d’herbes graminoides que comprèn tres gèneres amb una vintena d’espècies, pròpies de les aigües costaneres de totes les mars temperades dels dos hemisferis A la Mediterrània, sobre fons sorrencs o llimosos i a uns 10 m de profunditat, s’hi fa l’alga de mar o algueró, del gènere Zostera , amb les fulles estretament linears i embeinadores, que de vegades poden ser molt llargues El moviment de les onades les amuntega a les platges on es descomponen, i en alguns llocs les recullen per utilitzar-les com a fertilitzant Les flors es disposen en un espàdix linear que surt de…
tràquea
Anatomia animal
Cadascun dels tubs propis dels aràcnids, insectes i miriàpodes, que s’obren a la regió neutral per un orifici o estigma i que constitueixen, en conjunt, l’aparell respiratori d’aquests animals.
En determinats aràcnids, les tràquees tenen forma laminar i s’apleguen en conjunts, anomenats impròpiament “pulmons”, oberts a l’exterior mitjançant un sol orifici En els insectes i aràcnids, els estigmes s’obren sobretot a l’abdomen Dins l’insecte es van dividint en branques com més va més fines que arriben a tot el cos
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina