Resultats de la cerca
Es mostren 136 resultats
Les costes baixes de litorals amb marees: platges, manglars i estuaris
Frec a frec amb l’oceà Al medi intermareal, aquesta frontera llarga i estreta entre oceans i continents, s’intercalen ambients molt diferents, que es veuen afectats pel que passa a tots dos costats, tant a l’oceà com a la terra ferma, en grau diferent segons el tipus de costa En general l’impacte de l’oceà és més gran que el de terra ferma, i els seus efectes es fan sentir ininterrompudament per les oscillacions de les marees, el moviment de les ones, l’aspersió salina que produeixen les gotes diminutes que s’evaporen en trencar l’ona i els materials que remou En ocasió de tempestes i ciclons…
estuari
© Corel Professional Photos
Geografia
Àmplia secció terminal d’un riu, afectada per les marees.
L’origen d’una gran part dels estuaris actuals es deu a la transgressió flamenca, que inundà zones baixes i, per tant, les desembocadures fluvials es poden originar també per esfondrament del sector costaner corresponent Els estuaris es formen normalment al llarg de les costes baixes i planeres, obertes a les mars i els oceans amb un alt grau de marees Els sediments són formats per una gran quantitat de llims, d’origen continental o marí, els quals són desplaçats regularment per la marea en un continu moviment de flux i reflux Els estuaris faciliten la…
cocodril porós
Bernard DUPONT (CC BY-SA 2.0)
Herpetologia
Cocodril, de la família dels crocodílids, que ateny fins a 10 m de longitud.
És molt agressiu, i és típic dels estuaris dels rius meridionals de l’Índia, Sri Lanka, Birmània, la Xina meridional, etc sovint s’endinsa en la mar fins a 100 m de la costa
morònids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels perciformes, molt pròxima a la dels serrànids, però dels quals es diferencien per presentar sempre dues aletes dorsals, el preopercle dentat i una coloració grisa dominant.
Són bons nedadors i habiten a les costes rocoses, les platges o els ports així com a les aigües salabroses dels estuaris Les espècies més característiques dels Països Catalans són la baila i el llobarro
becplaner
© Andreas Trepte
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels ciconiformes, de la família dels tresquiornítids, d’uns 85 cm, de plomatge blanc, potes llargues i negres i bec negre amb punta groga, llarg i de forma espatulada molt característica.
Els adults tenen un plomall estival Habita a les aigües poc profundes de maresmes i estuaris i nia dalt dels arbres o entre els matolls, en colònies sovint nombroses És propi de l’Europa meridional
mascaret
Geologia
Brusca ona de marea que puja estuari amunt amb una gran embranzida.
Hom observa el mascaret als estuaris de la Gironda Occitània, Sena França, Severn i Trant Gran Bretanya, Petitcidiac i Colorado EUA, Tsien Tang Xina, Ganges Índia i, sobretot, a l’Amazones Brasil, el mascaret del qual, anomenat pororoca, és el més notable del món
osmèrids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels clupeïformes que inclou molt poques espècies, de petites dimensions (10-15 cm) i que es troben a les aigües costaneres de l’Atlàntic.
La boca, grossa, s’obre fins més enllà dels ulls i presenta la mandíbula inferior més llarga que la superior Al dors, de color verd, hi tenen, a més de l’aleta dorsal, una petita aleta adiposa A la primavera van a fer la posta als estuaris dels rius
becut
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes
, de la família dels caràdrids, de 53 a 59 cm, amb el bec molt llarg i encorbat cap avall, de plomatge bru al damunt i blanc al dessota, i de vol molt potent.
Habita en platges fangoses i estuaris, tot i que freqüenta l’interior en migrar nia en maresmes, prats i dunes D’àmplia distribució centre i nord d’Europa, arriba fins a la Mediterrània Balcans, i els individus no reproductors són localitzats, als Països Catalans, a l’illa de Buda i en altres zones d’aiguamolls
bec d’alena
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids, d’uns 40 cm, palmípede, de plomatge gairebé completament blanc, amb bandes negres de contrast i el bec característicament corbat cap amunt; les potes són llargues i d’un color blau grisós.
És un hoste típic de les platges fangoses i descobertes, dels estuaris i dels bancs de sorra costaners nia entre els matolls de les riberes dels aiguamolls S'alimenta d’insectes aquàtics i de petits crustacis És migrador parcial als Països Catalans nia al nord, al centre i a l’est d’Europa, i també a la Camarga i al sud de la península Ibèrica, sovint en colònies
energia mareomotriu
Construcció i obres públiques
Tecnologia energètica
Energia
Tipus d’energia renovable que és fonamentada en l’oscil·lació del nivell del mar en forma aproximadament sinusoidal a causa de les marees.
L’oscillació és cíclica de 12,4 hores de durada, l’amplitud de cresta a cresta és màxima en els estuaris on la marea entra en ressonància Si es tanca l’estuari mitjançant un dic, la diferència de nivells que ocasiona la marea, fa passar aigua del mar a l’embassament a través d’unes comportes i d’aquest al mar a través dels canals d’alimentació del grup de turbines de la central mareomotriu
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina